Foto: ÀLEX LARA

MINISTRE DE TERRITORI I ECONOMIA

–¿Tot i que les condicions per construir-lo hagin canviat, el Govern encara aposta per l'heliport?

–És cert que costarà repetir el model de concessió amb cost zero per al Govern, que inclogui el finançament de les obres de construcció, de la gestió, de les línies regulars i de l'heliport, i a més a més, en un lloc cèntric. El projecte que teníem era una oportunitat que no s'ha pogut aconseguir. Això no treu que el Govern creu fermament que el país necessita un heliport.

–¿Perquè és tan important?

–La distància és un fre al turisme i als inversors que volem captar i necessitem, per tant, el país necessita una connexió amb Barcelona ràpida, de 30 minuts. És importantíssim buscar una solució per dotar Andorra d'un heliport que cobreixi aquestes necessitats i ens permeti comunicar-nos amb Barcelona, on arriben dos milions de turistes de creuer al port, i apropar-nos també als aeroports de Barcelona i Tolosa. Hem d'obrir-nos físicament a aquestes noves vies de comunicació.

–¿Van rebre moltes propostes per trobar un altre emplaçament?

–Doncs no, només tenim la proposta del Comú d'Andorra la Vella, l'únic que ens ha respost, cosa que és d'agrair. Ens ha ofert terrenys a la zona de la Comella, dels quals en destaca un. Ara caldrà validar si compleix els requisits necessaris, aeronàutics i tècnics, per a construir-hi un heliport. El Govern també disposa d'algun terreny addicional que s'ha d'acabar d'analitzar.

–¿I estan treballant?

–Treballem amb un tècnic que valorarà quin és el millor lloc o el menys dolent. Sempre hi haurà algun veí que no li pugui semblar correcte la infraestructura.

–¿I el terreny de la borda Vidal?

–El terreny de la borda Vidal és un dels candidats però no és un terreny cèntric, la qual cosa pot ser un inconvenient, però també és un terreny que requereix una inversió important perquè cal elevar-hi la plataforma perquè l'heliport no afecti els edificis que hi ha al voltant.

–¿Però ara que tindrem aeroport a la Seu perquè insistir tant en l'heliport?

–L'heliport d'Andorra és una estructura que complementaria molt bé la de l'aeroport de la Seu. L'heliport ens ha d'apropar a Barcelona i a Tolosa i l'aeroport de la Seu ens ha d'apropar a Madrid, a París, a Londres i a tot Europa. Més lluny tampoc no hi podem comptar, perquè els vols transatlàntics no hi podran aterrar. Els avions que podran aterrar a la Seu tindran una autonomia de dues hores o dues hores i mitja de vol.

–Sembla increïble per l'històric que té Andorra amb aquest areoport.

–S'hi ha de creure. A més a més, el positiu és que ja tenim operadors aeris interessats a operar-hi sense subvenció. Amb la qual cosa consideren que hi ha un mercat latent i potencial interessant.

–¿No obstant això, l'aeroport no dependrà d'Andorra, no?

–Andorra no pot ser aliena al comportament de la gestió de l'aeroport, sobretot perquè en serà la destinació de la majoria de passatgers que hi transitaran. O sigui que d'una manera o altra haurem de participar en la seva promoció.

–Esperant que sigui un revulsiu per a l'economia del país, ¿què pot fer mentrestant l'Estat per reactivar-la?

–L'Estat ha de posar les eines per crear incentius, i sobretot activitat, i intentar donar oportunitats que potser fins ara en alguns sectors no hi eren. Com a oportunitats, és evident que Andorra ha tingut molt potencial i encara en té. Hem d'aprofitar-lo però també hem de trobar nova activitat en sectors que potser fins ara no eren gaire presents.

–¿L'obertura econòmica?

–L'obertura econòmica no és més que la voluntat de crear sectors d'activitats nous que complementin i acompanyin els existents. Intentar que el país sigui competitiu, perquè hem perdut competitivitat. Això s'ha de dir, som menys competitius avui que fa 10 o 20 anys. I per tant, hem de retrobar la competitivitat sobretot en altres temporades que la d'hivern.

–¿La temporada d'hivern és l'única que se salva?

–És molt dinàmica gràcies al motor de l'esquí, però fora d'aquesta temporada, l'activitat baixa o és més cíclica. Cal una activitat que sigui sostinguda durant tot l'any.

–¿Els negocis continuen tancant?

–Una dada real és que aquest any, hem trencat la tendència negativa dels últims cinc o sis anys i hem creat, en saldo net, 170 establiments comercials nous, i això és real, són dades del departament de comerç de l'1 de gener al 30 de juny passat. Per primera vegada hi hagut més altes que baixes.

–El veig molt optimista.

–Són dades reals, no són estimacions i indiquen que es comença a crear activitat. També tenim un increment de visitants en dades reals registrats a Andorra Telecom. Quan un visitant rep una trucada o envia un missatge és una inscripció. I aquest any l'increment de visitants registrats a la xarxa d'Andorra Telecom és d'un 20% més que l'any passat. Són dades positives que en qualsevol cas, el Govern ha de reconèixer.

–¿Quin resultats ha donat l'obertura simplificada de comerços?

–El 60% de les obertures comercials es fan amb el procediment simplificat, això vol dir que en zero dies un comerç pot obrir sense permís, amb declaració responsable i si l'Administració no diu res és silenci positiu, invertint la tendència que hi havia fins ara. També s'ha resolt el problema a l'embargament dels locals comercials, cosa que afectava 60 comerços que no es podien llogar.

–¿També s'han modificat els crèdits preferents?

–De fet és un projecte que neix de la inciativa Actua i que porta l'agència ARI i que s'està reconduint atès que volem donar facilitats de finançament a petits empresaris, sense haver de recórrer a gaires garanties. Arrencar un petit negoci fins a 18.000 euros té moltes més facilitats i després, hi ha un gimnàs de major quantia, en el qual cal un pla de negoci per a projectes innovadors o nous fins a 250.000 euros.

–El què es menja els negocis és el dia a dia perquè els bancs no segueixen amb les pòlisses de crèdit.

–Precisament, aquest finançament és per donar sortida a projectes que poden ser viables quan la banca no acompanya. El Govern els avala amb unes condicions preferencials. El capital té un any de carència d'interessos i després se situen en l'Euribor més cinc punts, per tant també es poden assimilar a pòlisses de crèdit per cobrir les despeses corrents.

Per a més informació consulti l'edició en paper.