• El deute per la cotització dels autònoms supera de llarg el deute per la cotització dels assalariats

Un local buit i en lloguer al centre d'Encamp, el comerç registra una rotació molt accentuada Foto: TONY LARA

Des de començament d'any, els edictes publicats per la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) al Butlletí Oficial (BOPA), per notificar als titulars d'empreses i als autònoms –que no han pogut ser localitzats– que tenen pendents les pròpies cotitzacions i les dels seus assalariats, acumulen un deute de més de mig milió d'euros. Les notificacions, tot i que publicades des de començaments de gener recullen però, resolucions de la CASS que van del 18 d'octubre de l'any passat fins al 2 de juliol d'aquest any i afecten 70 empreses, la majoria unipersonals. En quant a les cotitzacions que no han pagat ni les empreses ni els autònoms i que reclama la CASS, es tracta d'un deute acumulat des del segon semestre del 2011 fins al primer semestre d'aquest any. Només el deute acumulat per 57 autònoms supera 312.000 euros, mentre que el deute per no haver satisfet la cotització dels assalariats és bastant inferior, una mica més de 163.000 euros als quals però, cal sumar el deute estimatiu que calcula la CASS per a algunes empreses que suma 27.600 euros més. O sigui que si l'estimació és bona el deute total per no haver pagat la cotització dels treballadors puja a més de 190.700 euros.

Per sectors, l'activitat de les empreses deutores és força diversa, tot i que es detecta una lleugera concentració d'empreses i autònoms de la construcció i activitats subsidiàries (serrallers, pintors, jardiners o vidriers, entre altres), empreses d'hoteleria i restauració, sobretot petits bars de barri, i empreses relacionades amb l'automòbil com ara planxisteries. És a dir empreses dels sectors que pateixen més la recessió econòmica com són el de la construcció i el de l'automòbil.

Des de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) el deute acumulat pels autònoms i les petites empreses respon a la conjuntura de crisi actual, i algunes noves obligacions que tenen els petits empresaris agreugen la situació de vulnerabilitat dels seus negocis. El president de la patronal, Xavier Altimir, va considerar a començament de setmana, després d'anunciar-se les no poc traumàtiques fallides d'Ordino Studios i pastisseries Vives, que «això demostra que la situació és molt més dura del que alguns s'imaginen i altres volen creure». I va afegir que «tampoc no és d'estranyar que hi hagi tants impagats perquè si al fet que no es treballa hi afegim que cada dia es demana més als empresaris, els comptes no surten per enlloc».

Altimir també va argumentar que l'entrada en vigor de l'obligatorietat de declarar per als autònoms 400 euros al mes «no ha ajudat gens». I és que bona part del deute acumulat s'arrossega des del 2011, abans de la modificació de la llei que ara permet deduccions del 50% i del 75%, en funció del que factura l'empresari. De fet, algunes de les empreses deutores de la CASS en les relacions publicades des de començament d'any ja han estat declarades en fallida, mentre que alguns dels autònoms també deutors ja no són ni al país.

Fallida anunciada / Una recerca al BOPA és suficient per adonar-se que des del gener de l'any passat fins ara, les empreses i persones declarades en fallida superen la cinquantena. Això fa que els empresaris reiterin que «no és el millor moment per posar impostos, ni cotitzacions abusives». Altimir recorda que «des de la CEA, en el treball Andorra té futur, ja vam advertir que cal redimensionar el país, saber que és el que necessitem perquè funcioni i donar servei als 70.000 habitants que té, si volem anar endavant, perquè en cas contrari anem de cap a la paret».

Altimir va insistir en la diagnosi que va fer la CEA l'any passat i segons la qual el país té una administració pública sobredimensionada i ineficient, que tot i que hagi estat el primer proveïdor d'ocupació de l'economia andorrana en els darrers 10 anys, «el pes d'aquesta despesa en els pressupostos de l'Estat esdevé una trava competitiva per als sectors econòmics». De la mateixa manera, va tornar a defensar la idea d'una administració única. Una reforma que la CEA demanava a les conclusions del treball Andorra té futur, l'anomenat Pacte per a la competitivitat : 12 mesures prioritàries. Així la reforma de l'administració pública passaria per bastir una administració única en un termini màxim de 5 anys, a la qual cosa Altimir va afegir que «com més temps passa més ens costarà redreçar la situació i no serà tampoc pagant més impostos que ens en sortirem, perquè ja veiem les dificultats que tenen les empreses i els empresaris».

Congelació de salaris / Altimir també argumentar que «ens sembla molt bé que el Govern congeli els sous dels polítics, dels alts càrrecs i dels funcionaris però el sector privat ja fa sis anys que els congela». I va referir-se una vegada més a l'informe de la CEA que recull que la classe empresarial «no pot, en cap cas, valorar positivament que dins el sector públic es gaudeixi de drets laborals i socials, diferents als de la resta de ciutadans».

De la mateixa manera, es van expressar fonts properes a l'Empresa Familiar Andorrana que en línies generals s'oposen a la introducció d'un IRPF, perquè argumenten que «una vegada oberta la porta a l'impost directe, és igual qui sigui el tipus, perquè sempre es podrà modificar i no per abaixar-lo». Sigui com sigui, alguns patrons també defensen que no és el millor moment per posar impostos ni per encarir els costos de les empreses. A l'hora que denuncien que «l'IRPF a la llarga només perjudicarà una mica més a les petites i mitjanes empreses, i al treballador en general». Una situació però, que encara no s'albira en el projecte de llei presentat pel Govern Martí, que preveu exempcions conseqüents amb la situació actual.

Per a més informació consulti l'edició en paper.