• DA es compromet a reduir els terminis «un cop tinguem dades en les que basar-nos»

D'esquenes, Carles Ensenyat. A la dreta, David Rios, ahir al Consell General. Foto: TONY LARA

El Consell General va aprovar ahir la llei de morositat sense cap de les reserves d'esmena presentades pel PS, per tant, amb els seus vots en contra, i l'abstenció del grup mixt. Malgrat la insistència socialdemòcrata per reduir els dies de termini de pagament dels empresaris, establerts en la nova llei a 60 dies ampliables a 90, els demòcrates no van tenir l'esmena en compte ja que «creiem que actualment uns terminis més baixos no correspondrien a la realitat del país», segons va argumentar el conseller Carles Ensenyat, tot i que va afegir que «ens comprometem a reduir els terminis un cop tinguem dades». Ara bé, sense xifres «creure que baixarà la morositat si disminueixen els terminis, és com haver consultat l'oracle de Delfos», va concloure el demòcrata.

Pel president del grup parlamentari del PS, David Rios, el fet de que els empresaris puguin pactar el pagament fins a 90 dies crearà «inseguretat jurídica» i «obre la porta a condicions abusives per part dels grans empresaris», ja que «es pot donar el cas que l'empresari accepti 60 dies i els provedors hagin d'acceptar els 90». Ensenyat va defensar que els nous terminis «reconeixen la llibertat d'empresa però sense portar a l'abús» .

L'interès de mora va ser un dels altres punts discutits pel PS, ja que aquest apostava per elevar-lo al 5%, «per tal d'evitar que els empresaris es financin amb el que deuen als proveïdors, per tal de no haver de demanar un crèdit i pagar interessos», és a dir, morositat voluntària. Ensenyat va dir que DA «estem d'acord en aplicar un interès de mora dissuasiu», però va descartar el 5% del PS ja que «només és una qüestió de càlcul».

MEDIACIÓ O ARBITRATGE / La incorporació de la mediació a la llei per evitar la via judicial també va obrir un debat entre Rios i Ensenyat. El primer va defensar la introducció d'un nou article per oferir la possibilitat de la mediació als creditors i deutors que ho desitgin, i d'aquesta manera «evitar la saturació a la Batllia, evitant que els petits empresaris no denunciïn i estalviar costos a la justícia i incorporar un mecanisme de solució de conflictes». Ensenyat va titllar la proposta d'«ocurrència jurídica simpàtica», tenint en compte «que no tenim aquesta figura jurídica creada, no podem deixar-la formar part de la llei de morositat». A més, «la mediació és més per a disputes familiars o successòries o per incompliments contractuals», però en el cas de la morositat, «un deu a un altre, i hi ha poc a negociar, a banda de si li accepta pagar a terminis». Finalment Ensenyat va dir a Rios que «vostè confon arbitratge amb mediació».

Per la seva banda, el president del grup mixt, Jaume Bartumeu va dir que no podien votar a favor del text principalment per dues qüestions: la primera, pel fet que es perjudica al petit empresari, ja que aquest ha de consentir terminis de pagament al consumidor per poder vendre i ell quedar-ne privat.

I la segona, perquè els petits empresaris podrien haver de suportar interessos massa elevats en cas de quantitats inferiors a 30.000 euros, i que considera aquest fet «confiscador i espoliador».

Per a més informació consulti l'edició en paper.