• «Celebrem i ens les conclusions de Ginebra en les quals França i els Estats Units s'han implicat molt»
• «Estem a l'espera d'una comunicació oficial de l'UE per començar a analitzar el procés d'associació»

El ministre d'Afers Exteriors, Gilbert Saboya, a l'edifici administratiu del Govern i amb la seu del Consell General al fons. Foto: TONY LARA

El ministre d'Àfers Exteriors, Gilbert Saboya, defensa l'oportunitat que representa participar en els fòrums internacionals per promocionar Andorra i fer descobrir el país a d'altres Estats. Encara no fa un mes va participar a l'assemblea de Ginebra, que es va celebrar després de l'històrica conversa telefònica entre el president dels Estats Units, Barak Obama ,i el president de l'Iran, Hassan Rohani. Saboya celebra les conclusions de Ginebra però també està a l'espera de rebre la comunicació oficial de la Unió Europea, per començar a analitzar la possibilitat d'associar Andorra al mercat interior.

–¿Un dossier d'actualitat a l'ONU és l'Iran, què farà Andorra al respecte?

–El fet que siguis un petit Estat tens àmbits més propers que són els d'actualitat i que la gent percep com més immediats, però no treu que com a Estat tinguis també participació en els fòrums internacionals. Quan vam anar a l'assemblea de Ginebra ja hi havien hagut els primers contactes històrics entre Barak Obama i Hassan Rohani que van obrir aquesta porta de diàleg. Celebrem que hi hagi hagut les conclusions de les converses de Ginebra, creiem que són un pas important, ara hi ha aquest període de sis mesos per assegurar tot el què és la supervisió i el fet d'assegurar la no proliferació en quant a armament o ús armamentístic, i això segurament permetrà obrir la porta a un aprofundiment d'aquest acord.

–¿Això vol dir que hi haurà un aixecament dels embargaments a Iran?

–Es parla d'alleujaments parcials i reversibles, en el sentit de que si no hi hagués continuïtat en l'esforç de bona voluntat, hi podria haver-hi reversibilitat de les mesures d'alleujament de l'embargament previstes a l'acord.

–Andorra adhereix a aquest acord?

–Celebrem aquestes mesures en les quals també s'ha implicat directament el Govern francès que hi ha jugat un rol molt important, i òbviament el Govern dels Estats Units, i per tant donem suport a aquesta iniciativa des de la modèstia de la nostra petitesa.

–¿L'acord serà aprovat per molts més països?

–Sí, tot i que sempre hi ha alguns països de la regió que es preocupen pel futur més immediat, però la comunitat internacional en conjunt, ho ha rebut de forma positiva.

–¿L'ONU també ha recomanat legalitzar l'avortament en el supòsit que posi en perill la vida de la mare?

–Vam estar presents en la revisió del Comitè de l'ONU encarregat de la situació de la dona, el CEDAW, i cada vegada que hi ha aquestes reunions hi ha recomanacions que n'emanen per a Andorra com per a d'altres països. És cert que ens han fet aquesta recomanació. La nostra situació institucional i en particular, el text constitucional fan difícil satisfer aquesta recomanació. I en aquest moment, crec que és molt important preservar el nostre esquema institucional.

–¿I com s'explica això a l'ONU?

–Els expliquem la realitat del dia a dia, de com aquesta situació s'afronta tant per part de les persones com de les institucions i també expliquem les particularitats del sistema institucional que tenim.

–¿Són vinculants les recomanacions?

–Molt sovint donen peu a accions correctores. Hem de pensar que el sistema de repporting amb el CEDAW o el Comitè de prevenció de la tortura o amb el Consell d'Europa en els temes de blanqueig amb el Moneyval o de corrupció amb el GRECO, al final no tens mai la nota perfecta. Més enllà de que tinguem una situació correcta que hem de reconèixer que en l'àmbit general hi és, també es tracta d'evolucionar. En aquest país hi ha unes garanties de vida democràtiques prou bones i també hi ha una evolució. Crec que s'ha de constatar les dues coses.

–¿Es refereix a la paritat?

–Des de la visita del Secretari General de l'ONU, Ban-Ki-Moon, a Andorra, se'ns ha citat com un exemple de paritat de gènere en l'arc parlamentari. Sempre hem dit que no volem ser un model de res, perquè la modèstia fa que t'hagis de prendre les coses sense pretensions. Andorra va arribar molt tard a l'hora de donar el dret de vot a les dones, però des del 1973 fins ara, hi hagut una evolució que no ha necessitat lleis per assentar-se.

–¿Quan començarà la negociació amb la UE per arribar a un possible acord d'associació?

–A partir del document que es va fer el 2011, sota la presidència hongaresa, s'ha anat avançant palautinament sobre la idea d'un o varis acords d'associació per a Andorra, Mònaco i San Marino. El novembre passat, la Comissió Europea (CE) va expressar que veu més viable un acord específic que no pas la participació a l'Espai Ecònomic Europeu (EEE), bàsicament perquè involucra els països membres de l'EEE i segurament hi poden haver més complexitats o dificultats. Però no resol la idea d'un o varis acords. I això és el que crec que serà matèria de discussió o anàlisi en els propers mesos. És veritat que la CE dibuixa com a preferència un marc institucional comú, una manera de funcionar comuna als tres països, i després una sèrie de protocols per a cada país que podria ser el que desenvolupés els calendaris amb les especificitats per poder introduir una mica de flexibilitat.

–¿Andorra està disposada a negociar si es té en compte la seva especificitat institucional?

–No, les especificitats a les quals es fa referència no són a nivell de relació institucional o d'esquema institucional nostre. Fan referència a la participació en el mercat interior. Això inclou les quatre llibertats que són la lliure circulació de béns i serveis, de persones i treballadors, de capitals i el dret a l'establiment i a la prestació. Després hi ha les polítiques horitzontals de medi ambient i temes de competència...

–Algun exemple en concret?

–Per exemple, en llibertat de circulació de persones i treballadors, hem de pensar potser alguna especificitat per a Andorra degut a la seva mida o a la seva voluntat de mantenir una identitat pròpia, i això es podria traduir, com va passar en el cas de Liechtenstein i l'EEE, en una mena de període transitori en el qual es continuaria treballant amb el sistema de quotes d'immigració. Evidentment, la lliure circulació de persones no aniria lligada a les quotes d'immigració, però es podria considerar si hi ha la voluntat de demanar-ho i per part de l'UE d'analitzar-ho des de la perspectiva de mantenir un cert equilibri en les relacions, podria ser un dels temes a tractar.

–Hi ha qui pensa que suposarà la liberalització de mercats com el de les telecomunicacions?

–El tema del tractament dels monopolis i de la lliure competència, doncs també serà objecte d'anàlisi. Ho haurem d'analitzar amb la part de telecomunicacions i d'energia. Aquí també és cert que hi ha moltes experiències en el passat de caràcter molt desigual en quant als resultats obtinguts. Però permet treure conclusions d'altres models de liberització com d'organització de mercats, que eren també petits. De la mateixa manera la perspectiva històrica sobre processos similars és bona per a les dues bandes, per a l'UE i per a nosaltres.

–Un referent per a Andorra?

–Un referent, en quant a mida i a utilització d'unes institucions amb un cert paral·lelisme, és Liechtenstein. És l'exemple que més se'ns aproxima també pels sectors d'activitat econòmica que ha desenvolupat. El cas de Liechtenstein és rellevant perquè és un petit país que ha pogut trobar en la integració una bona possibilitat de creixement però també ha sabut demostrar a l'UE i als seus partenaires que tenia capacitat administrativa per fer-hi front. I això és important perquè aquest és sempre un dubte que Europa pot tenir de cara als microestats.

–¿Quan tindrem data per encetar la negociació?

–Esperem una comunicació per a finals d'any i pensem que això podria obrir un període d'anàlisi durant el primer semestre del 2014 i a partir d'aquí, podem pensar que hi haurà un mandat de negociació a finals del 2014 o de cara al 2015.

–Tot el Govern està abocat en la possibilitat d'obrir un procés d'associació amb l'UE?

–Hem intentat al màxim, mantenir el diàleg amb les forces parlamentàries per obtenir el màxim consens possible. Això sempre és bo, però evidentment, de cara a fora, encara ho és més. Però ja tenim grups de treball a nivell dels diferents ministeris per poder tenir una bona anàlisi transversal perquè les llibertats del mercat interior no estan circumscrites a un sol ministeri sinó que impacten a gran part de l'Administració, a les parapúbliques, també impactaria la CASS o l'INAF per tot el què fa referència a la lliure circulació de capitals. En els propers mesos haurem d'ampliar l'àmbit de participació des de l'Administració fins a la societat civil.

–¿El ministre d'Exteriors viatja molt?

–Intento que siguin viatges curts, la majoria concentrats en els àmbits més propers que són Paris, Madrid, Lisboa, Brussel·les... I Estrasburg molt especialment quan vam tenir la presidència del Consell d'Europa. També hem estat al Brasil amb el ministre de Turisme, Francesc Camp, per obrir mercat turístic i intentar que se'ns conegui més.

–¿No tot és política?

–Hi ha un concepte de diplomàcia econòmica que per a Andorra és molt natural que el tinguem. Intentem en totes les iniciatives que fem que hi pugui haver una dimensió d'explicació del què és Andorra, del procés d'obertura econòmica i de la voluntat d'homologació internacional del nostre marc legal. Això ho fem sovint amb la participació d'altres ministeris com el d'Economia o el de Turisme, amb els ministres Alcobé i Camp. De moment hem tingut bons resultats al Brasil i a Colòmbia on s'han tancat acords amb alguns operadors turístics. Sempre hi ha d'haver-hi algú que obri les portes, els nostres antecessors van obrir les del mercat rus, ara ens toca mantenir-les obertes i anar promovent igualment el país. Coses com ara la Cimera Iberoamericana que es poden veure com allunyades, no deixen de ser oportunitats per fer contactes i donar-se a conèixer. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.