PUBLICITAT

Els cònsols invaliden l'acta de les reunions amb Riberaygua

  • Adreçaran una carta al cap de Govern per fer-li part del seu malestar
GLÒRIA GURDÓ
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
La reunió dels consòls amb Martí i Riberaygua, al l'edifici del Govern Foto: EL PERIÒDIC

Els cònsols van acordar dimarts passat en la reunió que van mantenir a Canillo, enviar una carta al cap de Govern, Toni Martí, per manifestar el rebuig unànime a la manera com des de Presidència i l’Administració general s’està manipulant un procés de negociació que per a la majoria encara no ha començat. Només cal recordar el què va dir el cònsol major d’Encamp, Jordi Mas, en sortir de la reunió «haguéssim preferit negociar punt per punt, en lloc de rebre un document tancat». O bé, el què va afegir el cònsol major de Canillo, Josep Mandicó, en relació a la filtració d’una suposada acta a la premsa de la reunió que va mantenir a Canillo el ministre Riberaygua amb els cònsols d’aquesta parròquia. «Mai se’ns van dir que estaven redactant una acta únicament se’ns va dir que prenien notes per poder fer la feina». El que no van explicar els dos cònsols aleshores, és que entre tots havien acordat rebutjar les famoses actes –per a ells notes–, i enviar una carta al cap de Govern per significar-li la seva preocupació i malestar en el que consideren una manera d’actuar si més no, poc ètica, per no dir deslleial. 

Tal com van explicar Mas i Mandicó, semblaria ser que l’Administració general busca l’enfrontament entre les administracions, en un intent de dividir els cònsols per guanyar. Cosa que, d’altra banda, està més lluny d’aconseguir que mai segons el cònsol major de Canillo que va afegir «estem més units». I per demostrar, una vegada més bona voluntat, les corporacions locals van confirmar que els comuns faran els deures i «contestarem al Govern per dir la seva a la proposta d’avantprojecte de modificació de la Llei Qualificada de competències dels comuns del 1993, encara que no ens agradi». 

D’aquesta manera, els comuns donaran curs als documents de treball i síntesi sobre els quals se sustenta l’avantprojecte i que han de ser completats amb les observacions, reflexions i propostes dels comuns per escrit. Es tracta d’un plec que recull les principals propostes del Govern per modificar la Llei Qualificada de competències. El document de 47 pàgines analitza punt per punt el vell redactat i justifica el nou. Però el que més sorprèn és el contingut de  l’apartat que hi ha sota de cada punt amb la frase Propostes dels comuns, que inclou un redactat alternatiu si és que el tenen, la seva valoració dels efectes econòmics, financers i socials de la reforma proposada, i «l’històric dels costos i ingressos amb el més màxim detall en l’execució de la competència durant els darrers cinc anys, explicitant el nombre de persones que s’hi ha dedicat i el seu estatus contractual». 

Reduir funcionariat / O sigui que el que es desprèn del document, és que a banda d’envair competències comunals, segons els cònsols,  el Govern pretén fer un inventari del funcionariat dels comuns, potser «encarant la possibilitat de reduir-lo», segons van apuntar ahir observadors polítics, destacant també el fet que l’avantprojecte de modificació de la llei de competències s’acompanya amb un avantprojecte de llei qualificada de col·laboració entre l’Administració General i els comuns i entre els comuns,  llei inèdita que preveu la col·laboració en matèria de personal i preveu poder intercanviar efectius entre les administracions.

Resposta del Govern / Ahir, el ministre portaveu, Jordi Cinca, va respondre al rebuig que van expressar dimarts passat els cònsols. «Sense entrar en el fons de la qüestió, em sembla que les seves declaracions estan dins de la normalitat» va dir. I va argumentar que «la nostra era una proposta ambiciosa, àmplia, que no requereix modificacions a la Constitució». Cinca va explicar que «ara iniciem el procés de negociació», afegint que «és positiu que no comencem des de zero sinó a partir d’un document, gràcies al gran treball fet des del ministeri de la Presidència que també s’ha fet assessorar per constitucionalistes». 



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT