• Els liberals diuen que la llei de bases tributàries és inconstitucional

Gallardo i el secretari general del partit, Ferran Costa, ahir durant la roda de premsa. Foto: ANA / N.M.

Liberals d'Andorra (Ld'A) va denunciar ahir que el model d'IRPF que s'ha elaborat des del Govern, «de mínims», no concorda amb el desplegament de la llei de bases de l'ordenament tributari i el model d'agència tributària que aquesta planteja, «punitiva», «controladora» i que «frega la inconstitucionalitat», segons el seu parer. La discordança és una mostra que el Govern actual té la intenció d'aplicar en un futur un IRPF «de màxims», apujant les tributacions i baixant el llindar de 20.000 euros.

Un IRPF «de màxims» a l'estil espanyol, que compta amb l'Agència Tributària «més potent del món», va manifestar el president de Ld'A, Jordi Gallardo, i sempre en una segona legislatura en cas que guanyessin les properes eleccions generals. De fet, intentar assimilar Andorra a la manera de procedir dels seus veïns és una de les principals crítiques fetes ahir pels liberals. Segons van denunciar, la llei tributària és «una còpia de la llei espanyola». «S'ha anat per la via ràpida d'agafar i copiar perquè és més fàcil fer un treball de traducció que de reflexió. Ara la patata calenta està al Consell», va denunciar Gallardo. Aquesta llei ha rebut esmenes de tots els grups, també del de Demòcrates, que n'han presentat un centenar.

Les esmenes són una mostra, segons els liberals, que la llei «no s'adequa a un país de 76.000 persones» i que a més, vulnera en alguns punts el dret a la intimitat i a l'honor recollits a la Constitució. Segons va assegurar el president del partit, no es protegeix a l'empresari durant períodes d'inspecció per part de l'agència, que té potestat fins i tot, per entrar al domicili de l'inspeccionat. Tampoc comparteixen la facilitat amb la que ciutadans anònims poden fer denúncies. «Fer una denúncia pública és crear segur un perjudici sobre l'empresa i la persona tenint en compte que en aquest país tothom es coneix», encara que finalment es demostrés que la seva actuació compleix la llei. Paral·lelament, hi ha un abús de les sancions, una «pèrdua de seguretat jurídica» i la desaparició del secret bancari, van assegurar.

Finalment, i tenint en compte la complexitat d'aquesta futura agència tributària, els liberals alerten que els mitjans humans hauran d'estar específicament formats i això requereix molt de temps, o haver d'anar a buscar gent de fora, com ha passat amb l'inspector d'hisenda espanyol que ha contractat el Govern. Un inspector que cobrarà del Govern 14.000 euros mensuals, el 40% menys que el que cobrarà l'assessor que ha contractat la Generalitat de Catalunya per desenvolupar una feina del mateix perfil, va informar Ld'A.

Per a més informació consulti l'edició en paper.