• Penes de fins a tres anys de presó per a qui accepti o faci donacions superiors al que estableixi la norma

Sílvia Riva, Ladislau Baró i Meritxell Mateu presenten, ahir, la proposició de llei de partits polítics Foto: ÀLEX LARA

El grup parlamentari demòcrata ja ha entrat a tràmit la proposició de llei de partits polítics, que té per objectiu regular-ne el funcionament i el finançament. El text en modifica d'altres, com la llei de finançament electoral, la del Tribunal de Comptes i fins i tot el Codi Penal. Així, entre d'altres coses, redueix a la meitat la subvenció que fins ara rebien les formacions polítiques per a la seva concurrència electoral i s'atribueix la mateixa quantia per finançar del funcionament dels partits. És a dir, el nivell de subvenció es mantindrà inalterat.

Si fins ara els partits rebien 300 euros per escó aconseguit al Consell General i 10 euros per cada vot obtingut per sufragar les despeses electorals, amb l'aprovació de la proposició de llei de partits –presentada recentment pel grup demòcrata– en cobraran la meitat per a aquest fi, i l'altra meitat servirà per fer front a les despeses de funcionament de les organitzacions. Així doncs, «es mantindrà el volum global» de la subvenció, van insistir els tres consellers que van presentar el text: Ladislau Baró, president del grup parlamentari; Meritxell Mateu i Sílvia Riva. Es manté intacte el finançament dels grups parlamentaris i dels grups comunals, que depèn del que estableixin el Consell General i els respectius comuns.

Més enllà de la via pública, els partits també podran comptar amb fons de finançament privades. Així, a banda de les quotes dels afiliats i els ingressos que puguin generar amb l'organització d'activitats amb aquesta finalitat, també podran comptar amb donacions privades. Aquestes però tindran un import màxim: 6.000 euros les provinents de persones físiques i 12.000 euros les de persones jurídiques. I en tot cas, el Tribunal de Comptes s'encarregarà de publicar al BOPA la relació de donants de cada partit i els imports.

Aquesta darrera és una de les múltiples mesures de control i en favor de la transparència que implica la proposició de llei de partits. Igualment, els donants no podran contractar serveis o subministraments amb les administracions públiques.

D'altra banda, el text presentat estableix diversos mecanismes de control i de limitació. Així, la modificació de la llei de finançament electoral serveix per limitar les despeses de les campanyes a 200.000 euros per partit en els comicis nacionals i a 30.000 als comunals o a la circumscripció parroquials.

Els comptes seran auditats pel Tribunal de Comptes i el text també preveu tot un règim d'infraccions i sancions. D'aquesta manera, s'arriba a modificar el Codi Penal per tal d'establir penes de presó per a qui accepti o faci donacions per sobre del que estableix la llei. També es preveuen multes de fins el triple de l'import donat o acceptat i multes de fins a 100.000 euros per incomplir les obligacions comptables i o dificulti la labor del Tribunal de Comptes. Les multes també es podran descomptar de les subvencions a rebre l'any següent.

Però la llei de partits polítics no només tracta el finançament. També estableix els passos a seguir per constituir un partit polític –que no varien en excés del que es feia fins ara–, com ha de ser el seu funcionament –seguint els principis democràtics– i la seva suspensió i dissolució –que a banda de poder ser voluntària segons estableixin els estatuts de l'organització, serà el Tribunal Superior qui la dictamini en cas d'incompliment de la llei.

RESPOSTA A UNA DOBLE NECESSITAT / La proposició de llei de partits polítics dóna resposta, segons el president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, a una «doble necessitat». La primera i més important, de desenvolupar la Constitució en relació a la llibertat de creació de partits polítics i fer-hi efectius els principis de democràcia interna i transparència, «que també demana la societat», va reconèixer Baró. I alhora es satisfà la necessitat de complir amb els compromisos internacionals. Així, amb aquest text es donarà resposta a organitzacions com el Consell d'Europa i el GRECO (Grup d'Estats contra la Corrupció).

En aquest punt, Baró va explicar que la llei busca afavorir la transparència i la participació política, posant uns «límits d'austeritat», com demana el coment actual, amb un «context de contenció pressupostària i on l'activitat dels polítics sovint és qüestionada». Així, Baró justificava que amb el text s'ha volgut limitar la quantia de diners que fan cap als partits polítics al nivell actual.

Per a més informació consulti l'edició en paper.