• Més de 6.000 racions de sopa serveixen per retrobar amistats i estrènyer lligams

Uns escudellaires de la capital enganyen l'estómac mentre cuinen la sopa, ahir Foto: TONY LARA

Andorra és un país d'escudella. ¿A qui no li ve de gust un bon plat d'aquesta sopa amb el fred de l'hivern? Ahir se'n van repartir unes 6.200 racions entre la Massana, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany, a veïns i visitants. Era Sant Antoni, i la tradició del país estableix que aquell dia s'ha d'oferir escudella. És una festa que a part d'alimentar el cos, també alimenta l'ànima, doncs serveix per «retrobar cares conegudes», «tenir una germanor» i «fer pinya».

La tradició ve d'antic. Es va perdre i quatre Antonis de la capital la van recuperar el 1979. Poc a poc es va tornar a estendre per tot el territori.

A Andorra la Vella, ahir es van repartir unes 4.000 racions d'escudella, que els membres de la Confraria d'Escudellaires van estar cuinant des de les cinc de la matinada. Les olles es van fer bullir a la plaça Guillemó, on alguns dels assistents van reconèixer que «no és el fet de menjar escudella, és el fet de trobar gent, que potser fa temps que no veus, t'ho passes bé», recollia l'ANA. A la capital, la continuïtat de la tradició «està garantida», segons el president de la Confraria, Josep Anton Marquilló, pels nous escudellaires a qui es va imposar ahir la cullera i la vestimenta tradicional.

A Escaldes-Engordany es van repartir 1.200 racions, cuinades per una empresa especialitzada. Aquí s'ha recuperat «un lloc emblemàtic» per a la celebració, com és el Parc de la Mola, on antigament tenia lloc la matança del porc, tal i com recordava la cònsol major, Trini Marín. Aquí també, els cuiners van encendre els focs a les cinc de la matinada.

A la Massana van recuperar la tradició de cuinar-se ells mateixos l'escudella. Fins l'any passat s'encarregava a una empresa de càtering, i aquest any s'hi han posat cinc cuiners professionals de la parròquia –amb 16 ajudants. Segons va explicar el coordinador dels cuiners, Josep Maria Troguet, la principal dificultat va ser l'elaboració en si de l'escudella, recuperant la recepta original dels massanencs que hi havien participat en el passat i adaptar les habilitats culinàries dels professionals a les quantitats d'una escudella popular: «encara que siguem professionals i treballem en restaurants estem acostumats a unes certes quantitats» i les «màximes que fem servir és per un centenar de persones i aquí són mil». L'objectiu dels cuiners massanencs anava més enllà d'oferir un plat gustós: era «tenir una germanor de la parròquia. Fer pinya i que la festa de Sant Antoni s'estengui per tot el terme parroquial».

Per a més informació consulti l'edició en paper.