Foto:La cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, al seu despatx de l’edifici institucional

ROSA FERRER "CÒNSOL MAJOR D'ANDORRA LA VELLA"

La cònsol d’Andorra la Vella, Rosa Ferrer, confirma la seva aposta per la gestió sostenible, alhora que reitera que acabarà el mandat per ser lleial amb la ciutadania i solidària amb l’equip que li ha donat suport.

–¿La nova delimitació de les competències fa que aquest sigui un mandat més complicat?

–Confio que d’aquí al mes de juny, per bé o per malament, hi haurà una resolució o si més no un principi d’acord per establir cap a on s’ha d’anar. Però, no guanyarem res fent informes i contra informes.

–¿Com creu que s’ha de portar aquesta negociació?

–Crec que el què s’imposa és que seiem i parlem seriosament de tot i també de l’autonomia financera dels comuns. Vull remarcar que majoritàriament els comuns hem aconseguit tancar pressupostos equilibrats amb liquidacions en positiu i eixugant deute. Això  des de l’Administració central és molt difícil d’aconseguir. Per tant, crec que s’imposa i ho he dit moltes vegades que seiem i mirem de quantificar els recursos que té Andorra i de quina manera els distribuïm i a partir d’aquí, qui fa què. 

–¿Cal una visió de país?

–Sí, tot això ho hem de fer amb una visió global d’Estat entre tots i amb decisions polítiques. Confio en què tard o d’hora, si no som nosaltres, algú ho acabarà fent perquè sinó és impossible avançar i tampoc no fem cap favor al país. En realitat hem d’intentar ser raonables i entre tots tirar endavant Andorra. Després és igual qui fa el què, però el que ho hagi de fer que tingui recursos per fer-ho. 

–¿I totes aquestes competències impròpies que els comuns han anat assumint, són realment necessàries?

–Sí que ho són. Els comuns les han assumit perquè hi havia un buit que ningú estava cobrint. Com que són l’administració més propera al ciutadà, doncs van acabar per actuar. Vull recordar que no fa tants anys els nens sortien de l’escola amb la clau de casa penjada al coll i deambulaven pel carrer sense rumb fix. Els pares treballaven i no tenien hora  per entrar a casa o no hi tenien ningú, i els comuns van actuar per pal·liar aquesta situació que vam considerar que no era saludable per al futur d’Andorra. 

–¿Així van néixer els esplais? 

–Per cobrir aquesta necessitat es van crear els esplais i les activitats extraescolars com també les escoles bressol, perquè tampoc n’hi havia suficients de privades en el seu moment. I tantes altres coses, com ara el servei d’atenció domiciliària, els esplais per a la gent gran i en el cas d’Andorra la Vella, l’Institut d’Estudis Musicals. Tot això que s’ha anat fent és perquè no hi havia ningú més que ho fes. 

–¿I tot això val molts diners?

–Que tot això representa una despesa important és evident, i fins ara s’ha anat assumint. Som els prestadors de serveis més propers al ciutadà i aquests serveis s’han de continuar donant perquè el ciutadà no es trobi desemparat, que pugui  continuar gaudint de tots els serveis que se li han donat, perquè si finalment estem aquí és per servir el ciutadà. Després si resulta que és més eficient el Govern per donar-los, doncs cap problema... 

–¿El Govern ja diu que els vol coordinar no?

–A mi que hem diguin que els ha de coordinar el Govern o que si coordinació obligatòria, no em serveix. El que m’interessa saber és fins on es pot arribar perquè en realitat el problema d’avui és un problema econòmic. Per tant, cal saber quins recursos tenim i quan es necessita per fer funcionar l’Estat i prestar els serveis que tenim que prestar a la ciutadania.

–¿Fa uns mesos els comuns van anunciar que feien precisament un inventari d’activitats per no duplicar molts d’aquests serveis, l’han acabat i han arribat a alguna conclusió?

–Hi hem treballat. El què passa és que no s’està donant la mateixa oferta a tots els comuns. És la conclusió a la que hem arribat. Aleshores com que moltes d’aquestes activitats també són extraescolars es fa complicat en quant a fer desplaçar els alumnes d’una parròquia a una altra. Si que una vegada analitzades totes les activitats també s’ha arribat a la conclusió que pel que fa a les escoles de música –ja s’han firmat bastants convenis– i per l’itinerari curricular, l’Institut d’Estudis Musicals continua sent el referent. I si algú demana un complement d’instrument que no hi és doncs se’l deriva cap a Andorra la Vella que es compromet a agafar tots aquests alumnes. Es tracta de buscar formules que no encareixin el servei que ofereix el comú i que l’usuari en pugui gaudir. 

–¿L’Institut d’Estudis Musicals no hauria de ser una escola nacional?

–Sí, creiem que hauria de ser el Conservatori Nacional.

–¿Estem arribant a mig mandat, quin balanç fa dels projectes i iniciatives que s’havia proposat?

–Veus que hi ha coses que es van començar en el mandat anterior i que s’estan acabant i d’altres que estan en curs i també projectes per començar. El balanç que en faig és positiu. Sempre queden coses en el tinter i en faries més, però amb la situació econòmica que tenim penso que tampoc anem tan malament. 

–¿Però hi ha projectes importants que no acaben de quallar com ara el de l’avinguda Meritxell?

–En el cas de l’avinguda Meritxell necessitem un ampli consens que és el que ens vam comprometre a aconseguir en el programa electoral. Trobar aquest consens per mirar de fer una cosa que agradi a tothom o si més no, a una gran majoria de comerciants i propietaris de l’avinguda. S’han fet algunes proves que no han acabat d’agradar i com havíem dit si es provava i no agradava es faria marxa enrere, cosa que s’ha fet. Ara, ja més definitiu, perquè es tracta d’una inversió important, comencem a fer l’eixamplament de les voravies de la part destinada a vianants, que és la zona que va del carrer de la Unió a la plaça de la Rotonda. Això requereix també temps, no només per fer les reunions sinó perquè tothom vagi madurant totes les propostes, jo la primera, i intentar estar el més segur possible. 

–¿Alguna realització important a més d’aquesta?

–Estic molt satisfeta de que BPA en cedís les escultures de Jaume Plensa per vint anys, cosa que no costa res i en pot gaudir tothom. N’estic molt contenta com també de la plaça Lídia Armengol i de les noves dependències comunals. La nostra intenció és inaugurar-les amb una jornada de portes obertes perquè tothom les pugui conèixer i que pugui veure que hi ha un equipament per a la ciutadania amb un espai cobert que permetrà organitzar activitats tot i que faci mal temps. No s’hi haurà de renunciar. I vull insistir en que contràriament al què es diu, els cònsols i els serveis de tràmits no marxen de la plaça Benlloch, es queden a l’edifici institucional històric. 

–¿A vegades però, sorgeixen coses que retarden la gestió o altres iniciatives?

–La política i la gestió és això, totes aquelles actuacions que preveus a mig i a llarg termini, i aquelles altres que surten en el dia a dia. De vegades t’arriben a absorbir tant que no pots ocupar-te del mig i llarg termini. Però això forma part de la gestió  de qualsevol administració, ja sigui pública o privada. 

–¿S’ha parlat  de que es podria presentar a les properes legislatives?

La meva intenció és acabar el mandat, és el meu compromís amb els ciutadans d’Andorra la Vella i després ja ho veurem. El més realista és que em dediqui a la meva feina i torni a obrir el despatx. Això no vol dir que no participi i col·labori perquè m’agrada la política. Però no cal estar a primera divisió. També penso en les persones que m’han ajudat,  que puguin tornar amb possibilitats de guanyar.

–¿També s’ha dit que podria ser la primera dona cap de Govern?

–Us agraeixo molt la consideració, però estem parlant de paraules majors. Cal tenir molta capacitat i estar molt preparat, i potser hi ha gent més preparada que jo. Ara la situació és molt complexa, estem en una època difícil i fonamental per a Andorra amb la negociació amb la UE. Continuo pensant que som un país amb una economia molt feble i que hem de ser prudents amb el què es faci. Ajudaré amb el què pugui perquè totes les èpoques tenen la seva dificultat però crec que assistim a un canvi de model o de cicle. Cal un alt nivell de mires.

–¿L’agenda de la cònsol de la capital és tan atapeïda com la del cap de Govern?

–No es poden comparar. El cap del Govern té una agenda de molta responsabilitat. És cert que els ciutadans no dubten en picar a la porta i de la cònsol i que els rebo, només faltaria! Estic molt contenta de poder-los escoltar i donar-los satisfacció, això no vol dir que sempre pugui. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.