• Després de l'espera per poder aprovar l'IRPF, a l'últim moment consellers de DA van haver de córrer per poder votar

Martí Salvans. Foto: TONY LARA

L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) ha estat un impost polèmic, amb les reticències dels sectors tradicionalistes però també amb la desaprovació dels sindicats. Tanmateix, DA  ho té clar. Andorra necessita una nova visió. Ho va dir ahir el conseller demòcrata Martí Salvans durant la seva intervenció en defensa de l'aprovació de l'impost. Canviar-se les ulleres, com en l'anunci de l'Opticienne. «El pas del temps fa que les visions canviïn; abans es podia signar un CDI sense IRPF. Avui en dia és impossible amb els països propers» i «no som ni les Bahames ni Mònaco». Si que és cert que «hi va haver una època de vaques grasses, on només calia obrir les persianes i s'omplien les caixes», però «la crisi s'ha endut la feina i Andorra s'ha empobrit, els sectors tradicionals han quedat tocats», cal doncs, « obrir-nos a la inversió estrangera i poder exportar serveis», i per tant «cal seguretat jurídica».

El president del grup mixt, Jaume Bartumeu, «observant amb estupefacció l'onada d'improperis que persones i sectors que havien donat suport a l'onada taronja el 2011 estan abocant ara sobre el cap de Govern, Antoni Martí», no va ser no tant diplomàtic com Salvans alhora de referir-se a les veus critiques a l'impost. Bartumeu, com ja té per costum, va utilitzar cites, aquest cop de l'economista americà Galbraith, per il·lustrar que «cal lluitar» contra aquells que formen part de «la cultura de l'acontentament», d'aquells «intents involucionistes» , d'aquells que preferirien una Andorra «sense impostos, ni transparència i que són amants del paternalisme dels Coprínceps d'abans de la Constitució; aquells que creuen que les relacions socials serien més harmonioses amb amos i senyors, amb el secret bancari i sense impostos». Ara bé, gràcies «a la Constitució i a la democràcia, sabem que Andorra ha canviat i no ho podem ignorar».

I per concloure, clar i sense economistes pel mig: «treballem en positiu per treure Andorra de la crisi i deixem-nos de romanços».

Així doncs, a la sessió d'ahir va arribar el moment de la tan esperada votació de l'IRPF. De sobte, però, quan ja no hi havia més rèpliques i era el moment, el síndic general, Vicenç Mateu, va començar a allargar les paraules i a fer-se pregar. Ladislau Baró, Daniel Armengol i Meritxell Mateu no estaven a la sala...Els tres consellers van haver de córrer cap al seus seients per poder efectuar el seu vot a temps.

Per a més informació consulti l'edició en paper.