• El pragmatisme vol imperar per sobre d'altres consideracions

Les conselleres generals, González i Gili arribant al Consell amb la proposició de modidficació de la llei Foto: EL PERIÒDIC

Com va avançar el ministre de Finances i portaveu del Govern, Jordi Cinca, en l'última roda de premsa posterior al Consell de Ministres de dimecres passat, el Govern va emetre ahir el criteri favorable a la proposició de llei de modificació de la Llei del matrimoni del 1995 i del 2004 que el grup parlamentari socialdemòcrata va entrar a tràmit el passat 31 de març. Cinca va dir que el Govern estava d'acord amb el 95% del text presentat pel PS, i fonts properes a la formació van confirmar-ho ahir. Amb tot, el Govern assenyala alguna qüestió de forma que no de fons, en el redactat de la llei, ja que considera que podria ser més planer i evitar que algun article es presti a dubtes o confusió.

En quant al nom que rebrà el matrimoni per a tots, si serà matrimoni homosexual, unió homosexual o unió per a tots, el Govern no entra en aquesta qüestió i per tant, la deixa per al debat parlamentari. Així, des l'Executiu s'imposa el pragmatisme i el fet que totes les persones –siguin del sexe mateix sexe o no– que comparteixen les seves vides en parella puguin beneficiar dels mateixos drets i deures en relació amb el seu consort i amb la societat, i no quedin desprotegides en un futur, si tenen la desgràcia de quedar-se soles. Drets legítims però que moltes vegades han necessitat la intervenció de la justícia per ser respectats. És el cas d'una demanda interposada contra la CASS que va guanyar l'advocada Maite Bourgeaud, i que va ser el detonant de tot el procés que arribarà aviat a bon port, sobretot si la majoria parlamentària de Democràtes per Andorra (DA) que dóna suport al Govern també comparteix la seva opinió. No obstant el criteri favorable del Govern, al PS encara li faltarà convèncer la resta de l'arc parlamentari sobre el nom que vol donar al matrimoni entre persones del mateix sexe, matrimoni homosexual nom que la parlamentària del PS, Mariona Gonzàlez va defensar a capa i espasa el mateix dia que va entrar la modificació de la llei de matrimoni civil a tràmit, González va dir que el seu grup no havia aconseguit el consens de DA perquè «la majoria vol fer una espècie d'arreglo al codi civil fent un canvi en la paraula o creant-ne una d'específica per als matrimonis homosexuals».

El debat del nom / La seva companya de grup, Rosa Gili, va afegir que en la visita al copríncep – juntament amb el president del grup socialdemòcrata, David Rios – li van plantejar que volien presentar la proposició de llei i «ell ens va comentar la possibilitat de canviar-li el nom». Des del PS defensen que «cal anomenar-ho d'una única manera per a tothom per evitar desigualtats», com també defensen el nom de matrimoni civil, tal i com queda definit en la llei del 95, amb el canvi d'incloure «dues persones» en l'article 1 (per un home i una dona) i «consorts» en l'article 11 (per marit i muller).

Per la seva banda, el grup parlamentari demòcrata va manifestar que volen «que s'incloguin les unions de parelles del mateix sexe dins una modificació àmplia del dret de família», confirmant doncs que la seva opció no és parlar de matrimoni. El president del grup parlamentari de DA, Ladislau Baró, va afegir que s'hauria de valorar «si es pot incloure en la legislació que s'està preparant», remarcant la importància de legislar en aquest àmbit. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.