• L'Alt Tribunal creu que la reducció del salari no és un impost

Salvador Prieto, president del Col·lectiu de Funcionaris de la Policia (CFPA), no podia més ahir que mostrar la seva resignació per l'opinió del Tribunal Constitucional, que considera que la Llei de contenció de la despesa pública, coneguda com a llei de les retallades, no és contrària a la Carta Magna.

Poques vies li queden al sindicat policial per continuar pel camí judicial. «La sentència del TC passarà a la Batllia i a partir d'aquí queda la possibilitat d'anar al Tribunal Superior i després a Estrasburg», va apuntar sense gaire convenciment Prieto, que va afegir que la decisió final està supeditada al que decideixin els afiliats al CFPA. Si s'opta per deixar les coses com estan, Prieto va reconèixer que donaran «la batalla per perduda i deixarem el tema tancat».

Tanmateix, el sindicat es prepararà amb «consciència» per lluitar en un altre front i «preparar-nos per al tema de la reforma de les jubilacions», va indicar el líder sindical.

Concretament, en relació al dubte de la «proporcionalitat, justificació i congruència» de la llei creant una situació desigual entre treballadors del sector públic i del sector privat, el TC argumenta que no és contrari a cap dels criteris prohibits per raó de discriminació que consten en l'article 6 de la Constitució –és a dir, per raó de naixement, de raça, de sexe, d'origen, de religió, d'opinió o de qualsevol altra condició relativa a una situació personal o social dels individus, segons va informar ahir l'Agència de Notícies (ANA). Així, la reducció dels salaris dels treballadors públics no es fonamenta en cap d'aquests criteris de distinció prohibits a la Carta Magna, sinó que es va utilitzar «un criteri de distinció que és el de la situació jurídica» i «estan alhora degudament justificades i proporcionades pel fet d'haver tingut en compte un criteri de progressivitat». El TC tampoc considera que la reducció del salari dels funcionaris que perceben més de 3.000 euros sigui un impost encobert. I finalment, l'al·legació relativa a una «desigualtat» entre els funcionaris ja que queden exclosos de les retallades els treballadors del Consell General, els de l'Agència de Protecció de Dades, el Raonador del Ciutadà, els del Tribunal Constitucional i els del Tribunal de Comptes, el TC la declara improcedent.

Segons el teletip de l'ANA, el Tribunal Constitucional (TC) va dictar sentència dilluns en relació al procés incidental d'inconstitucionalitat.

La demanda plantejava tres al·legacions per saber si determinats articles i disposicions addicionals de la Llei de mesures de contenció de la despesa pública vulneraven el principi d'igualtat previst en els articles 6 i 37 de la Constitució. La primera de les al·legacions fa referència al dubte sobre si la llei de retallades crea una situació de desigualtat entre els treballadors del sector públic i els del sector privat. El TC considera que no és així, ja que «la distinció de tractament es fonamenta sobre criteris de distinció raonables». D'una banda, la reducció dels salaris dels funcionaris «no es fonamenta en cap dels criteris de distinció prohibits per l'article 6 de la Constitució», és a dir, per raó de naixement, de raça, de sexe, d'origen, de religió, d'opinió o de qualsevol altra condició relativa a una situació personal o social dels individus. El criteri de distinció utilitzat pel Govern, segons el TC, es basa en el de «la situació jurídica». De l'altra, el TC considera que els criteris de distinció entre uns i altres són raonables perquè els funcionaris «es beneficien d'una seguretat laboral i d'una evolució de la seva carrera» mentre que els del sector privat «no disposen de cap protecció» –-en relació a l'accés i al manteniment del lloc de treball– i la seva situació «es regeix per normes contractuals pròpies a l'àmbit privat».

Graella salarial / Igualment, l'Alt Tribunal considera que les retallades en funció de la graella salarial estan «degudament justificades i proporcionades, ja que han tingut en compte un criteri de progressivitat –els que cobren menys de 2.000 euros no es veuen afectats; els que perceben entre 2.000 i 3.000 euros pateixen una congelació; i únicament els de més de 3.000 euros veuen reduït de forma progressiva el seu salari.

Una segona al·legació és la de comparar la reducció del salari dels funcionaris quan perceben més de 3.000 euros a un impost. El Constitucional opina que aquesta reducció salarial no pot ser considerada com un impost encobert, perquè no es pot posar al mateix nivell una rebaixa en el sou i l'obligació contributiva.

Per a més informació consulti l'edició en paper.