PUBLICITAT

Anar als Jocs, més car

  • El COA endureix les mínimes per als atletes perquè vol que a Islàndia 2015 el rendiment sigui competitiu
R. MORA
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
D'esquerra a dreta, els atletes que més opcions tenen d'anar als Jocs d'Islàndia: Pep Sansa (3.000 obstacles), Marcos Sanza i Toni Bernadó (5.000 i 10.000) i Miquel Vilchez (perxa) Foto: À. L.

El Comitè Olímpic Andorrà (COA) ha endurit les mínimes en atletisme per poder participar en els pròxims Jocs dels Petits Estats que es disputaran al 2015 a Islàndia. Les noves mínimes, establertes segons les marques que s'obtenien en els podis de les proves d'aquesta competició en les últimes edicions, implicaran que alguns atletes que abans hi podien representar al Principat sense gaires opcions de medalla i a vegades ni tan sols amb un nivell de competitivitat, ara ho tindran complicat si no fan un esforç extra. La intenció del COA és portar a la cita olímpica més qualitat que no pas quantitat d'atletes.

En l'anterior cita olímpica de petits països, a Luxemburg al 2013, la Federació Andorrana d'Atletisme (FAA) hi va ser representada amb set esportistes: Marcos Sanza, Pep Sansa, Toni Bernadó, Estafania Sebastian, Miquel Vílchez, Mikel De Sa i Carles Gómez. D'aquests, segons el director tècnic de la FAA, Abraham Férriz, Sanza, Sansa, Bernadó i Vílchez són els que més fàcil tenen poder-hi participar, però després hi ha una sèrie d'atletes que han de posar-se les piles perquè ara les marques són més dures. Serà el cas de, entre altres, Carles Gómez, Laia Isús o Mikel De Sa, que s'hauran de «posar les piles», segons Férriz, o de joves com Nil Graells, que tot i tenir una bona projecció de futur a ulls dels tècnics, és en el 800 amb 2min 01s, lluny de poder assolir en el pròxim any la mínima d'1min 51s que ha posat el COA. O la terna de noies velocistes que aspiren a ser al 100: 12,20s és la mínima. O, pel que fa a les disciplines de llançaments, Ruben Rajadell, que en martell és al voltant dels 50 metres, però l'exigència per a Islàndia serà de 56,80m. O Isus, que ha tornat a competir i a un bon nivell però els cinc minuts que té en el 1.500 femení no són els 4min 48s que demana el Comitè.

Són exemples d'atletes que saben ja que han de fer els deures i exigir-se al màxim si volen ser olímpics en la cita dels Petits Estats d'Islàndia.

TERMINI PER ESTABLIR LES MÍNIMES / Hi ha un calendari estricte per assolir les mínimes olímpiques. Això és que, segons ha informat el COA a la FAA, el període es va iniciar el passat 1 d'abril i finalitzarà el 30 d'abril de 2015, just abans d'oficialitzar-se la llista definitiva d'esportistes que hi seran a Islàndia. Així mateix, es repeteix la mateixa situació de les edicions anteriors dels JJPPEE, ja que és possible que algun atleta obtingui la mínima en alguna prova que, finalment, no formi part del programa dels Jocs. És a dir, que una mínima no els hi assegura res.

LES MARQUES DES DE L'1 D'ABRIL / Alguns atletes, encara que pocs, estan en el bon camí per poder assolir les marques, segons les competicions en què han participat des del passat 1 d'abril. És el cas de Marcos Sanza, que en la Cursa de Bombers de Barcelona disputada el 17 d'abril va marcar en el 10.000 de ruta 31min 09s, no massa lluny dels 30min 10s que –es confia– té en les seves cames. També Sanza, en el 5.000, va fer 14min 56s el 4 de maig a Tarragona, sent 14min 40s l'exigència. D'altres, com el saltador de perxa, Miquel Vílchez, té el 4,90m a tocar: abans de l'1 d'abril ja ha saltat 4,80m, i a partir d'aquesta data ho ha fet només en 4,60m.

ARRIBA EL PUNT CLAU DE LA TEMPORADA / Els pròxims mesos de juny i juliol solen ser els idonis perquè els atletes arribin en el millor estat de forma per intentar les mínimes. El Campionat d'Espanya, el Campionat d'Europa, els Mundials júniors o el Campionat del Mediterrani són algunes de les fites que poden ser clau.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT