PUBLICITAT

Un notable al medi ambient

  • Millora la qualitat acústica, de l'aigua i de l'aire; a més de reduir-se l'emissió de gasos contaminants
  • El reciclatge és l'únic ítem que cau i Rossell admet que serà difícil assolir els objectius del PNR
CLARA GARNICA
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Rossell presenta els indicadors de medi ambient del 2013, ahir a l'edifici del Govern Foto: TONY LARA

El ministeri de Medi Ambient va donar a conèixer ahir un recull amb tots els indicadors amb els que treballa anualment, i que serveixen per definir quina és la salut mediambiental del país. Aspectes com la qualitat de l'aire, de l'aigua, l'acústica, l'emissió de gasos contaminants o el reciclatge permeten fer una diagnosi acurada partint també de l'evolució al llarg dels anys. Així, i tenint en compte que, a excepció del reciclatge els indicadors van a l'alça, es pot constatar que Andorra està millorant i que «globalment», també estem per sobre de països propers, segons va manifestar el director de Medi Ambient, Marc Rossell.

Aquesta tendència alcista és fruit de «l'augment de la conscienciació ciutadana», del treball del propi departament, però també dels efectes de la crisi, amb la davallada de població, de turistes i sobretot de l'activitat econòmica com a principals elements a tenir en compte, segons va reconèixer el propi Rossell.

Sigui quin sigui l'origen, ahir el director del departament va destacar algunes millores. Com per exemple, la qualitat de l'aire. «El 95% del temps es respira a Andorra una qualitat excel·lent o bona», i per primer cop des que es mesura aquest indicador (en marxa al 2005), «no s'ha registrat cap dia de qualitat dolenta». Vuit anys enrere els percentatges eren aproximadament del 65% d'aire excel·lent o bo, i d'un 2-3% de qualitat dolenta.

També destaca la millora de la qualitat acústica, aspecte que es calcula des del 2003. A dia d'avui, el 73% del país té una qualitat excel·lent o bona, mentre que no hi ha cap punt amb qualitat dolenta, quan sí que n'hi havia fa 10 anys. Aquí, a banda del treball de conscienciació i de la crisi, també hi influeix un tercer factor: la inauguració d'infraestructures com el túnel massanenc del Pont Pla o el de la Tàpia a Sant Julià. Tots ells contribueixen a reduir el soroll dels vehicles urbans, va assegurar Rossell.

Pel que fa a les emissions de gasos contaminants, i que contribueixen al canvi climàtic, Andorra va arribar al seu pic màxim el 2005, amb vora 500.000 tones de diòxid de carboni emeses. Aquesta xifra ha anat caient i ara se situa, segons les estimacions, al voltant de les 400.000 tones.

Per tot, Rossell es va mostrar satisfet amb la radiografia actual que presenta el país, tot i que va assegurar que encara «queda molta feina per fer». Per exemple, amb la qualitat de l'aigua. Tal i com informava aquest rotatiu en l'edició d'ahir, el 70% de les aigües del país presenten uns nivells de qualitat excel·lent o bona. «Nosaltres voldríem que el 100% fos excel·lent o bona», va plantejar Rossell.

MENYS RECICLATGE / Però on possiblement quedi més feina per fer és en matèria de reciclatge. El 2013 el percentatge de separació és va situar en el 39% del total, i va caure després de quatre anys. Rossell va explicar que s'ha passat de les 73.000 tones reciclades a les 70.000, sobretot per culpa de la davallada en la separació de metalls i en la del paper i el cartró. «Caldrà veure què passa aquest 2014», va plantejar el director de Medi Ambient.

L'altre punt que «preocupa» és el reciclatge d'envasos, que se situa al 17%, per sota dels objectius que planteja Europa, del 22,5%. En aquest punt s'estan intensificant les campanyes de comunicació i els porta a porta amb comerciants i restauradors.

Amb tot, en tots els casos sembla poc probable que es puguin assolir els objectius establerts per l'any vinent dins el Pla Nacional de Residus. Marquen un percentatge de reciclatge global del 45%, del 25% en el cas concret dels envasos, del 80% pels vidres (ara s'està al 71%), i del 75% per al paper i cartró (ara al 64%). Rossell va exposar que es van marcar uns objectius «molt estrictes» i que, sobretot en el cas del cartró i el vidre, «si no hi arribem no passa res». Molt probablement, l'any vinent tocarà fer una revisió dels objectius per al 2020.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT