• La FAB es reivindica amb les seleccions femenina i masculina classificades amb rànquing mundial per als Jocs de la Joventut de Nanjing d'agost H El president de la FIBA va dir fa un any que Andorra pot «guanyar una medalla»

Clàudia Brunet és una de les jugadores que ha apostat pel 3x3 en categoria femenina Foto: ÀLEX LARA

«La FAB ha sabut aprofitar els reglaments que afavoreixen els equips petits, i espero que això serveixi d'exemple per a altres federacions. No cal sempre anar a esports que fa tothom, sinó també d'altres que ens permeten figurar». Jaume Martí, president del Comitè Olímpic Andorrà (COA), valorava així el fet que, per primera vegada, Andorra serà representada a uns Jocs Olímpics de la Joventut –Nanjing (Xina), del 16 al 28 d'agost– amb un esport d'equip. El bàsquet 3x3 ha aconseguit classificar per rànquing mundial els conjunts masculí i femení. Dels esports individuals no se sabrà qui hi viatjarà fins el pròxim 8 de juliol.

El març del passat 2013, quan el president de la FIBA, Yvan Mainini, va visitar Andorra –ja hi havia estat al 2011–, va fer aquesta declaració: «Trobar tres jugadors bons a Andorra és possible i guanyar una medalla en uns Jocs Olímpics de la Joventut també». Jaume Martí, que improvisava la traducció del que deia el francès, no va poder evitar un riure que Mainini va sufocar afegint-hi: «En 3x3 es pot. ¿No s'ha aconseguit ja una en esquí? [Joan Verdú, a Innsbruck]. Nosaltres farem l'esforç per ajudar. L'any passat –2012– el gran premi de la FIBA el va guanyar un equip de Portugal, que no és un país dels que més tradició té. Així que dir que Andorra pot arribar-hi no és somiar, però és evident que necessita un bon programa per als joves». I el programa ha estat funcionant des de llavors.

Ara bé, des de la FAB posen els peus a terra, i Jaume Tomàs, el director tècnic, assumeix les dificultats tot i la millora a nivell esportiu. «Fa dos anys classificar els dos equips era ciència ficció», va dir ahir tot recordant que, per exemple, França no ha classificat la selecció femenina, o que Espanya ha patit molt per poder fer entrar el bloc masculí. «El 3x3 se'ns adapta molt bé esportivament parlant. És molt més fàcil competir. Si en 5x5 vols fer un salt de qualitat, no tens arguments». En tot cas, Andorra serà a Nanjing gràcies a ser un dels cinc països que s'ha guanyat la plaça per rànquing –amb Espanya, Hongria, Alemanya i Brasil. Una altra dada: Estats Units no tindrà equip masculí en no haver-lo classificat. «Podem guanyar partits», hi va afegir Tomàs, «i hem de guanyar partits». El director tècnic va dir que com a mínim l'exigència serà vèncer en dos dels nou duels que hi haurà en la primera fase, la qual cosa significaria una millora respecte al Mundial U-18 de 2013 a Indonèsia, quan Andorra tant en homes com en dones es va imposar en un matx.

A dia d'avui, l'equip tricolor masculí és el segon del rànquing mundial, mentre que el femení ocupa la tercera posició, segons va recordar ahir el president de la FAB, Manel Fernández, que assentia durant la roda de premsa quan Tomàs explicava que la intenció de la Federació és «fer coses amb el 3x3 que amb el 5x5 són impensables». El secret de l'èxit en aquest sentit és haver sabut traslladar al món del bàsquet andorrà aquesta il·lusió, i tenir en projecció nombrosos jugadors i jugadores que saben que, competint en diferents Tours a l'any, sumen punts que serveixen per al rànquing general del país. Tomàs va posar d'exemple el torneig de Martorell que es disputa al mateix temps que el Mundial de Moscou on Andorra hi és amb un equip femení: «Son punts que sumarà la FAB. Té molt menys glamour anar a Martorell que no a Moscou, però seran tan bons uns com altres».

Per a Nanjing, la FAB no té decidides les plantilles, tot i que en dones la decisió és més clara entre les jugadores que ja van ser al Mundial d'Indonèsia sub-18 i que ara mantenen l'edat per ser als Jocs de la Joventut –nascuts en 1996-1997–, com Clàudia Brunet, Patrícia Vicente, Nàdia Mun o Cristina Andrés, que avui debuten precisament al Mundial de Moscou. En homes s'iniciarà un «procés de selecció», va dir Tomàs, amb un grup de 10 jugadors. «Tenim l'estratègia traçada per no caure dels rànquings actuals», va informar Tomàs, que va assumir que quan tots els països entrin en la roda –o moda– del 3x3, «segurament ho tindrem molt més difícil». En tot cas, la pole position de la gestió és Andorra, i la FAB considera que ara mateix és un referent mundial, cosa que aprofita per seguir fomentant a casa aquesta modalitat.

Per a més informació consulti l'edició en paper.