• Els establiments volen incrementar les tarifes un 20% de cara a la propera temporada d'hivern
• Julián explica que «la il·lusió és créixer per mèrit propi i sense els avantatges que tenen altres»

L'estació d'esquí d'Arinsal amb establiments hotelers a peu de pistes Foto: TONY LARA

Les perspectives del sector hoteler després d'una temporada d'hivern «positiva», va afirmar ahir el director de la Unió Hotelera (UHA), Òscar Julián, «són de poder incrementar preus i beneficis de cara a la pròxima temporada d'hivern, i ja que no tenim els avantatges que es donen a d'altres sectors, esperem créixer pel mèrit del nostre esforç», va concloure. Julián va afegir que «el sector encara amb il·lusió un increment de preus del 20% després d'anys de davallades». Amb tot, va matisar que «caldrà veure si el mercat ho accepta. Però el sector lluita per mantenir-se i mantenir l'ocupació de la qual depenen moltes famílies». A més, va insistir en que «si a nivell global, l'última temporada d'hivern va tenir més ocupació que la de l'any passat, al voltant d'un 3%, els preus, però, s'han mantingut quan no han tornat a baixar i per això l'afluència de més turistes no es nota gaire en el compte de resultats». A més, va assenyalar que el sector està preocupat perquè «a partir de la segona quinzena de març en que l'ocupació va caure en picat, els mesos d'abril i maig han estat dolents amb un retrocés accentuat de la demanda».

més russos, menys diners / Si els hotelers van mantenir uns nivells alts d'ocupació gràcies a les ofertes, o sigui a una baixada de preus, un nou factor apareix per minvar una mica més els beneficis. I és que els turistes més esperats i desitjats per la despesa que solen fer als establiments, els russos, «vénen amb menys diners tot i que encara no podem dir que en vinguin menys», va afegir Julián. I va argumentar que «si les xifres globals del mercat rus han crescut també és cert que hem notat una davallada del poder adquisitiu del client».

Julián va explicar la davallada de la despesa per dos factors, el primer és que «a nivell d'allotjament hoteler el mercat s'obre ara a establiments de categoria inferior a la que estàvem acostumats. Hi ha moltes més reserves per a hotels de dos i tres estrelles quan tradicionalment el client rus sempre optava per als establiments de quatre i cinc estrelles». El segon, és que si el client rus era tradicionalment un client d'establiments de categoria superior que gastava molt consumint al mateix establiment –begudes, restauració i serveis complementaris–, «continua consumint però fa una despesa més limitada», va assenyalar.

No obstant això, el director de la UHA també va considerar que «podríem dir que s'està popularitzant la destinació Andorra al mercat rus, augmenta el nombre de turistes i s'obra a d'altres establiments més accessibles, cosa que pot ser positiva però que el sector haurà de vigilar de prop». També ha estat decisiva la devaluació del ruble com a conseqüència de la crisi ucraïnesa, «perquè si abans Europa tenia un preu, ara resulta que és una destinació un 30% més cara per als russos», va puntualitzar. I va afegir que «aquest és un factor molt determinant i que pot perjudicar l'arribada de turistes i aturar el creixement que hem experimentat fins ara en aquest mercat».

Per contrarestar la davallada, Julián proposa «fer esforços constants per millorar l'oferta, perquè el nostre objectiu és no perdre quota en aquests mercats emergents sinó tot el contrari, consolidar-hi el nostre producte». Amb tot, també va advertir que «qui cregui que els hotelers només estan pendents del mercat rus va molt equivocat, portem molts anys esforçant-nos per atraure mercats i diversificar la demanda, el què passa és que és una feina a molt llarg termini, en la qual s'ha d'anar insistint sense treva».

MODIFICACIÓ DE L'IGI / Per últim, el director de la UHA va reiterar que «la modificació de l'IGI introdueix un greuge comparatiu entre sectors turístics molt contundent». I es va preguntar: «¿Per què la reducció de l'impost no ha repercutit en benefici del client final que és qui el paga?». Julián va lamentar que «si la situació no millora potser és perquè no fem les coses bé. Els hotelers no volem fer política però entenem que amb aquesta última modificació de l'impost, una part del sector turístic en surt molt beneficiada en detriment de l'altra». I va defensar que «cal una reflexió aprofundida perquè les regles de joc deixin de canviar a cada moment. La credibilitat de l'impost i del nostre marc fiscal se'n veu molt ressentida, perquè sembla que l'àmbit d'aplicació està poc estudiat per a les diferents casuístiques».

Per a més informació consulti l'edició en paper.