• Cauen un 6% els atesos, però creix el nombre d'andorrans i preocupen les persones soles
• L'ONG inaugurarà aquest mes una botiga de roba de segona mà al local del banc d'aliments

Mossèn Sàrries conversa amb Font, ahir abans de presentar la memòria del 2013 de Càritas Andorrana Foto: ÀLEX LARA

L'ant 2014 és l'any de la sortida de la crisi, segons han assegurat institucions, personalitats polítiques i economistes els darrers mesos,en declaracions que tan assíduament ha anat recollint els mitjans de comunicació. Però la sortida de la crisi, la recuperació econòmica o els brots verds, com es vulgui dir, són paraules que deriven d'un previ anàlisi d'indicadors econòmics, els quals no informen de la rutina del dia a dia i dels problemes de la classe més senzilla del país. En aquest segment de la societat possiblement el millor indicador sigui Càritas Andorrana, que només l'any passat va atendre 1.298 persones (això si, un 6% menys que l'any anterior). I per Càritas no s'ha sortit de la crisi, ni tampoc es veuen brots verds. «La recuperació econòmica comença per un nivell superior i costa que arribi als nivells baixos de la societat», va assegurar l'arxipreste de les Valls, mossèn Ramon Sàrries. A més, des de l'entitat es mostren preocupats amb l'augment de casos de pobresa que s'allarguen en el temps, que no se solucionen i que s'acaben cronificant.

Segons va alertar ahir la coordinadora de Càritas, Txiqui Bruna, «no tenim eines per solucionar els casos més cronificats». La preocupació és alta. El perfil més habitual de persones que acudeixen a l'ONG és el de dones de mitjana edat, o espanyoles o portugueses, ateses per primera vegada (és a dir, que no venen derivades pels serveis socials del Govern o els comuns), i que estan soles (el 41%) o provenen d'una família monoparental (el 25%).

Però a banda d'aquest perfil prototípic, l'entitat ha detectat un nou grup, el qual va en augment. El d'andorrans, «que fins ara han anat tirant amb el suport de les famílies». Fins que aquest s'ha acabat. Representen el 18% del total.

Un altre aspecte que ahir va voler destacar Càritas a l'hora d'avaluar la situació dels més desfavorits del país és que acudeixen a demanar amb més multiproblemàtiques que fa uns anys. Segons les xifres, el 34% dels problemes tenen relació amb l'economia, però també n'hi ha de laborals (el 19%), de sanitaris, (el 13%), i sobre l'habitatge, (el 8%). Respecte a la manca de feina, «no estem traient el cap, la situació encara no s'està activant», va assegurar Bruna. Un altre exemple, per tant, que la sortida de la crisi es reserva, de moment, només per a les classes benestants.

Banc d'aliments i botiga de roba / Un dels projectes en els que treballa l'ONG i que millor serveix per tenir una radiografia de la situació de pobresa del país és el banc d'aliments. L'any passat es va atendre 189 famílies, o el que és el mateix, 402 usuaris. A dia d'avui, donen servei a unes 30-35 famílies la setmana, que estan dins el programa una mitjana de 3-4 mesos, va explicar Bruna, fins que solucionen la seva problemàtica o reben una ajuda governamental. «Però també hi ha famílies que porten un any», va assegurar la coordinadora.

El local del banc d'aliments, al carrer de l'Alzinaret de la capital, tindrà una nova utilitat a partir d'aquest mateix juny. Segons va informar el president de l'entitat, Agustí Font, es posarà en funcionament una botiga de roba de segona mà, a uns preus mòdics, amb articles que provindran de les donacions que ciutadans, empreses i entitats fan al rober de l'ONG. Serà roba «en perfecte estat», va assegurar Font, per tal que la pugui comprar qualsevol ciutadà, tot i que sobretot es pensa en aquelles persones que no poden fer grans despeses però que els fa «angúnia» venir a Càritas a demanar ajuda.

Malgrat tota aquesta situació de desigualtats i pobresa, Càritas també va oferir alguns ahir punts d'optimisme, que es poden arribar a considerar bones notícies: «En èpoques de crisi, hi ha més donacions, més implicació de la societat», va plantejar Bruna. L'entitat va tenir l'any passat uns ingressos de 385.000 euros, un 7% més que l'any anterior. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.