• La meitat de la població del país té la nacionalitat i és majoritària sobretot a Ordino i a Sant Julià
• Els espanyols representaven el 40% a principis de segle, mentre que ara són el 26%

Un home passant un examen de nacionalitat, en una imatge d'arxiu Foto: TONY LARA

Gairebé un de cada dos ciutadans del país té passaport andorrà. Concretament el 46%, segons les dades més recents analitzades i fetes públiques per l'Observatori Social d'Andorra. Es tracta d'una xifra que manté una tendència alcista des de principis de segle, i que sembla que encara no ha tocat sostre. En total, hi ha 34.989 persones andorranes al país, partint de dades de desembre del 2013. Són 11.000 més que a principis de segle.

L'any 2000 els andorrans no arribaven als 24.000 i representaven el 35% de la població total censada. Des de llavors no han parat de créixer, fins arribar a aquest 46%. La crisi econòmica, que ha obligat a moltes famílies a marxar, però també l'adquisició de la nacionalitat del gran gruix d'immigrants que va acollir el país fa més de 20 anys, i també la descendència de tots ells la darrera dècada, ha impulsat l'increment d'aquesta xifra. El percentatge, fins i tot pot ser una mica més elevat que el que consta oficialment, ja que dins del procés de depuració del cens que s'està duent a terme des dels comuns sempre s'ha exposat que hi ha immigrants que tornen als seus països i que no es donen de baixa a l'administració comunal.

Evidentment, el fet que la xifra percentual de població andorrana hagi escalat 11 punts percentuals en 14 anys, ha comportat el descens de les altres dues nacionalitats més predominants al país: l'espanyola i la portuguesa. Els primers han passat de representar el 40% del total al 26%, i els segons, que van arribar a ser vora un 18%, han caigut fins al 14%. Andorra ha perdut 6.500 espanyols i 4.000 portuguesos.

També ha decaigut, tot i que d'una manera menys pronunciada, els residents de nacionalitat francesa. N'hi ha 800 menys que a l'any 2000, tot i que el 2008, just abans de la crisi, el cens en registrava 5.200, és a dir, 1.400 menys que ara.

Pel que fa a les altres nacionalitats, guanyen pes dins la població del Principat. Sumen el 8% del total. Hi ha menys argentins, menys alemanys, menys belgues i menys danesos. Però en canvi, han pujat lleugerament els britànics, els filipins, han pujat molt els italians (dels 150 de principis de segle als 452 actuals) i també els xilens (de 58 a 197).

Ordino i Sant Julià, amb més andorrans

L'Observatori Social d'Andorra també subdivideix el seu estudi poblacional per parròquies. Dels resultats se'n desprèn que a Ordino i a Sant Julià de Lòria és on hi ha més percentatge d'andorrans respecte al total de la seva població. Concretament un 52% i un 53% respectivament. En canvi, la parròquia amb més percentatge d'espanyols és Andorra la Vella, la que compta amb més francesos és Canillo, i la que compta amb més portuguesos segueix sent Encamp, malgrat que també n'ha perdut més. Ara la població encampadana de procedència portuguesa representa el 19,7%, mentre que al 2008 va arribar a ser el 22%. Encamp ha perdut 800 portuguesos. H