• Els empresaris consideren que l'economia encara no despunta i que apujar els sous és inviable per al país

Els funcionaris enfadats quan se'ls va congelar els sous, fa dos anys Foto: ÀLEX LARA

Els funcionaris reclamen al Govern que emprengui un projecte de llei per derogar la Llei de contenció salarial del 15 de març del 2012 adduint, entre altres consideracions més opaques, que els «indicadors d'activitat econòmica corresponents a l'exercici 2013, fets públics pel Govern el 15 de gener del 2014, són positius i mostren una millora de l'activitat econòmica» i l'entrada en vigor de l'IRPF el gener de l'any que ve. Consideracions que recull l'informe de la comissió consultiva del funcionariat, i que deixen suposar que el Govern tindrà més ingressos i per tant, podrà pagar més i ja no caldrà mantenir els salaris més o menys, congelats. Una opinió però, que contrasta amb la realitat de la resta de ciutadans i sobretot amb l'empresariat que encara no ha sortit de penes.

El president de la PIME, Marc Aleix, va explicar ahir que «el problema és molt senzill, els funcionaris encara no han entès que som incapaços de mantenir les prerrogatives que ens demanen», i va afegir que «no s'han adonat en quin lloc viuen perquè la crisi encara no l'hem superat». Aleix va llançar que «i si no que provin de dir-li a un comerciant que s'ha fet d'or aquest mes d'agost, i si no els pega potser els mossega». I amb un to molt crític va argumentar que «a tothom li agrada viure del ‘cuento' però m'agradarà veure com s'espavilaran amb tot el que ens ve a sobre». De la mateixa manera, el president de la CEA, Xavier Altimir, va diferir en l'opinió del funcionariat de que les coses van més bé. Altimir va argumentar que «podem parlar d'una millora de l'economia però molt supina, la tendència s'ha capgirat en el sentit de que els indicadors no continuen baixant en caiguda lliure, però de creixement, res de res». I va afegir que «tot està massa parat, massa estabilitzat per poder parlar de represa econòmica i de recuperació».

la crisi encara molt present / Aleix va enumerar altres factors que indiquen que la crisi encara és ben present, com les dades de Càritas, el poc crèdit que concedeixen les entitats bancàries o la caiguda lliure de les vendes del tabac. «El funcionariat que té accés a les estadístiques que pública el Govern s'hauria d'adonar també que la venda del tabac, que representa el 40% de la recaptació de l'Estat, baixen un 20% a la vall central i un 30% al Pas de la Casa». I va afegir que «per tant, que no diguin que tot va bé, perquè està lluny d'anar-hi». En quant als Complements de jubilació dels treballadors del sector públic que l'informe de la comissió consultiva també anomena perquè modifiquen algun articulat de la Llei de la Funció Pública, Aleix va opinar que «és un problema generat pels governs liberals. Ara proven de mantenir una cosa irracional». I va concloure que «és impossible que la nostra societat pugui mantenir aquestes exigències, no és viable».

L'últim privilegi / I és que l'últim privilegi –de moment– que el Govern i el Consell General acordaran als funcionaris no és gens banal, encara que el ministre de la Funció Pública, Jordi Cinca, opini que «no serà per a satisfacció de tots els funcionaris». La llei dels Complements de jubilació entrada a tràmit parlamentari preveu la creació d'un fons dotat per l'Estat en més de 15 milions d'euros l'any que ve. I permetrà que els funcionaris «gràcies al que hauran aportat a la CASS i al fons del complement, cobrin una pensió a l'entorn del 60% de l'últim salari. No és poca cosa», va puntualitzar el ministre. I va afegir que «sobretot si tenim en compte que un treballador afiliat a la CASS cobrarà a l'entorn del 50% de la mitjana de tots els salaris després de 40 anys de treball». No obstant això, la creació d'aquest fons també ha aixecat força polèmica i crítiques entre una classe treballadora molt privilegiada. «Crec que és una mesura que s'acabarà entenent i valorant a mig o llarg termini. Estic segur que la gent s'adonarà que menys mal que es va fer això. Perquè sinó al final seria molt més abrupte del què estem plantejant perquè arribaria un moment que no s'hi podria fer front, no hi hauria diners per pagar o senzillament, si haguéssim de posar 30 o 40 milions d'euros al pressupost per pagar els funcionaris jubilats intueixo que no seria possible», va argumentar Cinca. Per al ministre es tracta d'una solució que té dues virtuts. Posa fre a una situació que «a mesura que anés augmentant el nombre de funcionaris jubilats hauria estat insostenible, i racionalitza una mica la prestació del complement que era molt generosa». Amb tot, també va admetre que «continua sent extraordinària. En quant a la possibilitat de que aquesta mesura pugui crear dues classes de ciutadans, Cinca va respondre taxatiu que «en tot cas ja els tenim» i va matisar que «és clar que una persona del carrer pot dir ‘ja et reconec que els estàs acostant, però encara els estàs deixant molt lluny de mi', és veritat». I va afegir que «en aquest ciutadà li hem de dir que els estem acostant i normalitzant, fent la prestació més viable. I també és veritat que el treballador del sector públic té altres limitacions, no pot exercir cap més altre feina i té limitacions en l'evolució del salari i de la carrera professional». Cinca va concloure que «al final no s'ha d'entendre com un privilegi sinó que s'ha d'entendre que el treball en el sector públic té una sèrie de contraprestacions, un salari més estable en el temps, però en moments determinats, més baix que la mitjana» –no és el cas ara segons les estadístiques del Govern–, i va afegir que «també s'ha de dir que en aquest paquet hi ha un complement de jubilació». Cinca va continuar argumentant que «altres treballadors de l'empresa privada que tenen plans de formació i promocions. Em sembla perniciós entrar a comparar».

Una situació molt bona / Cinca va insistir en que «els funcionaris continuaran tenint una situació molt bona. I l'Estat continuarà destinant moltíssims diners, no només a pagar la seva nòmina, sinó en assegurar-los una jubilació per sobre de la que els donaria la CASS». 

Per a més informació consulti l'edició en paper.