Foto: ÀLEX LARA

Presidenta de la comissió legisltiva d’Economia

La consellera general de DA i presidenta de la comissió legislativa d'Economia, Silvia Calvó, explica la feina que els espera aquesta tardor començant per la llei del joc però també la llei de marques i patents que intentaran enllestir, al més aviat possible. Si no a voler avançar res sobre el joc, en canvi es va mostrar més interessada per la llei de patents.

–Perquè pensa que és tan important tenir una llei de patents?

–És una llei molt tècnica i certs sectors l'estan esperant com ara l'associació Andbio que vol promoure tot el sector de la biotecnologia a Andorra. És un grup bastant dinàmic i una de les seves primeres peticions va ser la llei de patents que consideren indispensable per iniciar l'activitat.

–Però no en teníem una?

–Sí de fet s'està actualitzant.

–L'OMPA ja havia de ser un registre de marques i patents.

–Al final t'adones que aquestes lleis no es poden abordar des d'un punt de vista ambiciós, pensant que totes les patents vindran a registrar-se aquí, però són lleis necessàries si es vol desenvolupar sectors determinats com el de la biotecnologia que ara veiem que hi ha un col·lectiu interessat en moure'l. Aquesta llei és una eina necessària per als empresaris que s'estan implantant.

–O sigui que troba ara la seva raó de ser gràcies a l'obertura?

–Forma part del paquet de lleis necessàries per acompanyar l'obertura econòmica, sobretot quan veus que la gent del país també s'està movent. Si el sector privat es mou el sector públic l'ha d'acompanyar i els polítics hem de fer que tingui eines legals que l'ajudin per poder acabar fent alguna cosa. Hi ha una sèrie de lleis que hem aprovat i que potser no han tingut la visibilitat que mereixien. La llei de societats, per exemple, és una aposta molt forta. Abans es requerien mesos per crear una societat, perquè el procés havia de passar per l'autorització administrativa, que ara hem traslladant-la al notari.

–Encara els queda molt per fer?

–Som una comissió que hem treballat de manera regular des de l'inici de la legislatura. És cert que potser alguna comissió encara té una bossa important de feina per a finals del període legislatiu. La comissió d'Economia va començar per aprovar la Llei d'horaris comercials, el mateix agost després de les eleccions generals i sempre hem tingut lleis a tràmit.

–Un cabal regular?

Un cabal regular i bastant intens. Després va arribar la Llei de l'obertura econòmica que no ho sembla però és una transformació del model de país. Després va venir la regulació del comerç i la lliure competència. Per primera vegada es parlava de competència i mercat, i s'establien unes regles de joc iguals per a tothom. Ara tenim a sobre la taula la llei del comerç electrònic que és la llei de l'espai digital. L'havíem d'acabar de revisar ara, però el problema de salut del conseller Rios ho ha retardat. Amb tot, la volem tenir preparada per al proper ple.

–El projecte de llei de confiança electrònica també els espera a la tardor?

–De fet la llei de confiança electrònica actualitzarà la llei de signatura digital i això també és molt important de cara a l'agilització de l'Administració pública, que tothom demana i de cara l'administració electrònica que tots estem esperant.

–I també els espera la proposició de llei de llei de societats cooperatives presentada pel PS.

–És una eina més per als empresaris i que pot anar molt bé a algun sector com ara el ramader. La consellera Olga Adellach ho va defensar molt i després nosaltres també vam veure que és interessant per al país, per tant, en lloc de fer obstacle la vam prendre en consideració.

–Encara falta alguna figura societària a la nostra legislació?

–Bé, vam modificar primer la llei de societats per fer el marc legal més àgil, ara hi incorporarem les societats cooperatives, a poc a poc, anirem dotant el sector empresarial de les eines que necessiti.

–Una altra eina que es vol donar a l'empresari i les empreses és l'arbitratge. La CCIS podria ser tribunal arbitral?

–Es tracta de crear una altra via jurisdiccional per al que són les enteses que afecten l'àmbit mercantil. La idea és que el sistema arbitral esculli els arbitres de forma lliure per tant, tot aquell que sigui jurista pot ser àrbitre. La CCIS es va mostrar interessada i és veritat que la llei obre la possibilitat que pugui fer de tribunal arbitral i ajudar el sistema a desenvolupar-se. En un futur si tot això s'implementa amb èxit, Andorra també podria ser una plataforma arbitral internacional i que un arbitratge entre empreses de fora es podés fer a Andorra.

–Les empreses de fora vindrien a resoldre els seus problemes aquí?

–Perquè no? Andorra és un país neutre. Aquesta neutralitat pot ajudar a què per exemple, empreses franceses i espanyoles que tinguin un conflicte vulguin resoldre'l a Andorra. També entenem que havíem d'oferir aquest sistema a les empreses, perquè sovint l'arbitratge en l'àmbit mercantil també els pot garantir la confidencialitat. I les empreses, a vegades, volen aquesta confidencialitat que la via jurídica convencional no els pot garantir. Hi ha empreses internacionals que els pot interessar.

–La confidencialitat es garanteix sempre o quan es pot?

–Està acotada per llei. Hi ha uns mecanismes i unes normes que són els principis que regeixen l'arbitratge internacional i que traslladarem a la nostra llei. Entre aquestes normes i principis, també hi ha una sèrie de matèries reservades a la Justícia i altres que no.

Per a més informació consulti l'edició en paper.