• Durant el 2013 l'APDA va obrir cinc expedients per denúncies en relació a la videovigilància

L'interior de l'Agència de Mobilitat, amb projeccions de diverses càmeres instal·lades al país. Foto: TONY LARA

La regulació de les càmeres de videovigilància encara ha de fer un pas més a Andorra, segons va assegurar ahir a l'ANA, el director de l'Agència Andorrana de Protecció de Dades, Joan Crespo. Tot i que ja existeix una regulació sobre l'ús de les imatges, no hi ha una llei específica que estableixi la normativa sobre la seva instal·lació, i aquest és un dels passos que s'han de fer. Abans, però, les càmeres que ja existeixen han de quedar regulades, i concretament les de l'Agència de Mobilitat passaran a ser declarades com a fitxers de dades de caràcter personal. El canvi serà publicat al BOPA properament.

La decisió s'ha pres arran de les darreres reunions mantingudes entre el director de l'APDA i el director de l'Àrea de Mobilitat. Segons va explicar, actualment les càmeres de Mobilitat ja estan regulades per un reglament, però el que s'ha de fer és declarar-les com a fitxers de dades de caràcter personal al Butlletí Oficial. I és que aquestes càmeres es poden visualitzar des de diferents plataformes i encara que no permetin identificar les persones que hi apareixen, cal que «donin unes garanties als ciutadans».

De fet, Crespo va assenyalar aquest cas només com a exemple, ja que el que és necessari és que es reguli per llei la instal·lació de càmeres de vigilància, qui les pot instal·lar, qui ho ha d'autoritzar i com s'ha de controlar. Aquest és el següent pas a fer ja que durant el darrer any s'han rebut algunes demandes relacionades amb aquesta qüestió.

Cinc expedients /Concretament durant el 2013 l'APDA va obrir un total de cinc expedients per denúncies en relació a càmeres de videovigilància. Encara que no estigui regulada la seva instal·lació sí que hi ha dues normes ben clares, segons va destacar Crespo: L'obligació d'informar de la gravació mitjançant rètols i la declaració dels fitxers com a dades de caràcter personal a l'APDA.

En aquest sentit, a banda de les càmeres de Mobilitat, al país també hi ha moltes càmeres que pertanyen a particulars. Mentre aquestes gravin zones privades i estiguin anunciades es poden instal·lar, però «a la via pública sí que estan totalment prohibides», perquè «ningú s'ha de sotmetre a que gravin la seva imatge».

L'evolució tecnològica i el fet que els dispositius puguin ser cada vegada més avançats i discrets força encara més la necessitat d'una regulació en aquest àmbit.

Segons el director de l'APDA, caldria regular això de manera que s'estableixi quina és l'entitat competent per autoritzar la instal·lació de les càmeres, que segons ell hauria de ser el Ministeri de l'Interior o els comuns. Així, a més d'autoritzar-ho, es podria tenir un control del nombre de càmeres que hi ha al país i què graven.

Actualment, el que sí que està regulat és l'ús que es pot fer d'aquestes imatges. Quan es tracta de la Policia, pot demanar les imatges de qualsevol càmera de vigilància si ho fa dins de l'àmbit penal, és a dir, si s'ha comès un delicte i està justificat demanar aquestes gravacions.

Pel que fa a les denúncies que va rebre l'APDA, totes van ser perquè els ciutadans van detectar l'existència de càmeres sense els rètols indicadors corresponents. En cap dels casos es va fer la denúncia per un mal ús de les imatges.

Per a més informació consulti l'edició en paper.