• La recollida s'ha iniciat a la Massana, Ordino i Encamp i, a principis de setembre, a Canillo
• La pedra podria haver fet malbé el 60% de la collita als conreus de Sant Julià de Lòria

Dos treballadors realitzen tasques de recollida de tabac en una plantació d'un conreu de Sispony, a la parròquia de La Massana, ahir Foto: TONY LARA

Les plantacions de tabac de les parròquies altes del Principat comencen a tenir un paisatge totalment diferent al de fa unes setmanes. Mentre que els treballs ja s'han posat en marxa a la Massana, Ordino i Encamp, a Canillo s'encetaran després de Meritxell. En el cas de Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany s'estan recollint les fulles des de fa aproximadament uns quinze dies. Josep Maria Farré, pagès de Casa Cintet de Sispony, va explicar que fa 21 dies que ha iniciat aquest procés en els seus conreus. Una vegada recollit, un dels primers passos consisteix en desar les fulles en un assecador i cap al desembre es desfullen i es trien les que són bones, que s'envien a la fàbrica. Després de Nadal, ja es despenjaran i s'embalaran per tal que a l'abril puguin estar a punt per a la classificació i posterior venda. Farré va explicar que fa 33 anys que la seva família conrea tabac i que aquest any la collita està anant força bé i és de gran qualitat.

També la climatologia ha respectat força les plantacions i, a diferència d'anys anteriors, la pedra no ha fet acte de presència en el que fa que els productors es mostrin molt esperançats en què hi hagi «molt bon tabac».

Farré va assegurar que amb la quantitat de camps que tenen, (un amb 4.000 mates i un altre amb 30.000) hi ha feina per a dues setmanes aproximadament. Per fer les tasques de collita és necessària la contractació de més personal però de fet la feina del tabac «contràriament al que la gent pensa va més enllà de l'estiu» i pràcticament ocupa la totalitat de l'any, segons Farré.

El classificador de tabac, Toni Servat, va indicar que el bon temps ha fet que alguns productors del nord del país hagin avançat la collita per por a que arribi alguna pedregada i els faci malbé el tabac quan la fulla està en el seu millor moment. L'Associació de Pagesos i Ramaders va afegir a aquesta circumstància el factor estacional ja que tradicionalment és a partir de la segona quinzena del mes d'agost quan s'inicia el procés de recollida que, generalment, acaba a tot el país a mitjans del setembre.

SANT JULIÀ/ L'altra cara de la moneda es localitza al sud del país. La pedra caiguda de forma contundent en les darreres setmanes ha afectat molt negativament algunes de les plantacions de tabac ubicades a la parròquia de Sant Julià de Lòria.

El president de l'Associació de Pagesos i Ramaders, d'Andorra, Xavier Coma, va assegurar que encara no s'han acabat d'efectuar tots els peritatges i, malgrat que les dades no són gaire optimistes caldrà esperar els seus resultats per poder fer una quantificació oficial dels danys. No obstant això, el classificador de tabac, Toni Servat, en una primera percepció visual, va explicar ahir a l'ANA que de fet al voltant del 60% de la collita podria haver quedat destruïda. «A Sant Julià hi pedrega alguna vegada, però no tant com aquest any, que ha estat una cosa desmesurada», va assegurar.

Servat va destacar que aquest any hi ha hagut tres pedregades que «han agafat les plantacions en el seu millor moment, quan els tabacs eren grossos i escapçats, i pràcticament les han destruït». I va afegir que «això serà força negatiu de cara a la classificació i posterior venda del tabac». I és que Sant Julià de Lòria és «la parròquia líder del país, la que produeix més quilos de tabac, i si es veu tan afectada, a l'hora de vendre el producte els productors se'n ressentiran molt». Tot i amb aquesta greu afectació, Servat va considerar que la majoria de plantes malmeses «encara han tret tres o quatre fulles del cap i es podran aprofitar». I va vaticinar que «hi podrà haver alguna de primera i alguna de segona», que són les millors categories a l'hora de triar el tabac. La resta, però, tindran afectacions del 40% i el 70%, a banda, lògicament d'aquelles fulles totalment afectades, que no es podran ni catalogar. Els conreus afectats poden acollir-se a un fons de garantia per possibles indemnitzacions. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.