Lluís Hillaire Foto: E. C.

TÈCNIC DEL CV ANDORRA

Lluís Hillaire és l'entrenador però també l'alma mater del CV Andorra. La seva feina va més enllà de la gestió esportiva i gran part del pes del que passa ara al club amb la delicada situació econòmica després de la retirada del patrocini l'ha d'assumir ell.

–Com s'arriba a una situació així?

–Per ingenuïtat, per tants anys de picar pedra i no traure fruits... però de sobte t'apareix la verge i et deixes enlluernar. I ha passat el que ha passat. La diferència és que si jo a tu et prometo una cosa que després no puc complir i és una cosa econòmica, i molt important, jo el que no faig és mantenir el contacte amb tu, desapareixo, i aquest home ha estat tenint contacte amb nosaltres cada dos per tres. Això és el que no entenem. Per això ens hem refiat, fins que va arribar el dia que ens va dir «fins aquí he arribat, l'empresa se n'ha anat a la merda». I ara, a resoldre el tema.

–I què tenien vostès firmat amb ell? Què empara al CV Andorra?

–Un contracte signat per ell amb el seu segell, per cinc temporades, a 400.000 euros per temporada... si el portéssim per la Justícia segurament guanyaríem, però el que no és clar és que poguéssim cobrar, perquè això seria molt llarg.

–Aquest empresari està en fallida?

–Tampoc no ho sabem això. En tot cas, el que estem intentant és arribar a un acord de manera amistosa, perquè la Justícia és molt lenta.

–Quina és la situació actual?

–Ara mateix la situació és com la del dimecres, no tenim res, hem de negociar una mena de finiquito, arreglar la situació amb aquesta persona. Continuem parlant amb ell de la manera més amistosa possible, i tirar endavant l'equip, i per sort hem parlat amb la Federació Espanyola i hem arribat a un acord, que era anar a jugar a Canàries aquest cap de setmana, i tenir un temps més per continuar buscant coses.

–Hi ha un acord amb l'empresari per cobrar una part?

–Això és el que en principi es va parlar dimecres, i d'aquí el plantejament que vam fer el dijous a l'entrenament, amb l'actitud positiva dels jugadors. A partir d'ara hem d'intentar agafar embranzida i buscar el que sigui, a qui sigui i com sigui per tirar endavant. Suposo que serà difícil amb la persona que havíem estat parlant fins ara.

–Això no ho veu possible?

–Complicat, si tens 200.000 euros tirem endavant, però... ha de ser algú que tingui un potencial econòmic molt important, que tingui ganes de salvar-nos, perquè ara mateix el tema és intentar salvar el vòlei.

–Eren 400.000 euros el que havia de posar aquest empresari. Amb el que pacteu salvaríeu la temporada?

–Bé, sí, i si no arribem també la salvem. És qüestió de fer el possible.

–Què passa amb els sous i amb els pagaments a la CASS i tots aquells papers que no estan en regla?

–Hi ha un tema de burocràcia que s'està resolvent. Encara falta algun paper, però hi treballem, i per l'altre tema estem treballant, com és lògic.

–Però, l'equip juga avui a Canàries i hi ha jugadors que no tenen els documents encara. Per què han trigat tant les gestions per part del club?

–Nosaltres sempre anem justos perquè trobar els papers que ens demanen és complicat perquè no tots els clubs estan tan disposats a donar-nos-els, i alguns ho fan molt lent.

–La situació és millor ara que el dimecres?

–Estem esperançats perquè continuem fent coses, però la situació segueix sent complicada. Molt complicada, evidentment.

–Com es planteja llavors el partit d'avui contra el 7 Islas Vecindario?

–Amb l'obligació de jugar-ho i intentar fer-ho el millor que podrem.

–El jugadors tenen la porta oberta per marxar. Preveu una fugida en massa?

–No ho sé, nosaltres els hem demanat una mica de temps, almenys fins a meitat de la setmana que ve. El temps ara mateix és el nostre pitjor enemic, però si s'aconsegueixen coses en dos o tres setmanes, fantàstic. Carta de llibertat en tenen, però ara juguem un primer partit. El tema era veure si tindrien problemes per sortir una vegada jugat aquest primer matx, però no hi haurà problemes per part nostra ni per part de la Federació Espanyola.

Per a més informació consulti l'edició en paper.