• L'escriptor ordinenc elabora «un diccionari» a partir de documents d'abans del Concili de Trento i que es remunten al s.XII

Albert Pujal durant una entrevista per a b. Foto: TONY LARA

El teu cognom és Adellach, Aixàs, Albos, Areny, Alegre, Alins, Armengol, Martí, Mas, Miquel o Mateu? Doncs sí, els teus avantpassats eren a Andorra abans de mitjans del segle XVI, és a dir, abans del Concili de Trento, en el qual l'Església va assentar unes bases i una normativa per a registrar els naixements i els matrimonis. Va ser a partir de llavors, cap el segle XVII, que els noms de les cases andorranes que servien per identificar les persones, passen a ser cognoms, tal i com va explicar l'escriptor ordinenc Albert Pujal,

Però, d'on provenen els noms d'aquestes cases? Quin és el seu origen? Durant tres anys i mig, remenant Arxius Nacionals d'Andorra, quatre o cinc arxius particulars – entre ells el de Pere Font de Cal Areny d'Encamp– i l'Arxiu Capitular d'Urgell, Pujal ha recopilat més de dos mil noms d'abans del Concili i n'ha realitzat un «diccionari»: Història de tots els noms de casa d'Andorra, del qual se n'han publicat 273 exemplars; sobretot, «fugint de la idea de fer un arbre genealògic».

Tenim noms toponímics, és el cas d'Anglada, «que és un lloc arraconat, un accident geogràfic», Canal «un accident geogràfic corrent» o Areny «lloc que s'ha emportat la riuada; un terreny improductiu»; molts altres són d'oficis: Pellisser, Teixidor, Molné i Montané – «el guarda de les muntanyes»– ; i alguns gentilicis, «pocs», per exemple a Canillo trobem el Gavatx i a Andorra la Vella, el Lombardo. També descobrim d'on provenen: Soldevila, Mitjavila i Capdevila: «fan referència a l'ubicació de la casa en el poble». Martí també té història: el nom ve de Martí bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes. Va ser un dels sants més populars i amb més devoció durant l'Edat mitjana, i moltes llegendes el situen «donant voltes per la vegueria dels Pirineus». A Andorra «hi havia vuit cases amb aquest nom». Ep! I de Meritxell, cap n'hi una, «abans era Santa Maria» i un altra de curiosa, «Montserrat era nom d'home».

En algun casos el que va succeir és que «el fill va agafar com a cognom el nom de pila del pare», per exemple, el fill d'Andreu Pellisser, que va crear una llar pròpia, es diu Joan Andreu. Per altra banda «els noms compostos tenen una evolució simpàtica», i, tot menjant-se síl·labes, de Pere Arnau arribem a Parnal.

Els primers noms entren a Andorra amb les conquestes dels bàrbars, però aviat es llatinitzen, cap al segle XII, i amb el temps passen a donar nom a la casa. Una de les claus que explica perquè Pujal ha pogut dur a terme aquesta recerca i remuntar-se fins al segle XII – amb un document 8 de febrer de 1176, un allistament militar –, ha estat el fet que «en la societat andorrana no hi ha hagut crema de documents». Entre aquests primers noms: Areny, Babot, Capella, Guillem, Dolsa o Ferrer.

Això sí, «jo no puc descriure el que aquell moment no es va inscriure», és molt possible que en aquella època hi haguessin a Andorra unes 4.500 persones – «que sobrevivien, ja que la terra no donava excedents d'aliments»– i fins el segle XVII no hi havia unes normes de registre, ara bé, «si hi havia un consens popular» en utilitzar algunes fórmules, és per això que han quedat documents. Per altra banda, «a Andorra no hi ha noblesa, ni casta familiar ni militar, per tant, totes les cases evolucionen igual».

Documents d'interès

La investigació també ha permès a Pujal trobar documents tan interessants com les Quésties de Sant Julià, que demostra que el poble de Sant Julià no existia abans d'aquell moment, en el qual «els prohoms de les valls de la parròquia es van posar d'acord, amb els artesans i capellà, per crear una capitalitat que convingués a tots ells».

També el Rebut de dot de Guillem Areny d'Ordino, «que ha permès veure que Guillem provenia de cal Areny d'Encamp. Per tant, algú que vulgui estudiar la casa d'Areny-Plandolit, es pot remuntar tres segles més enrere, a inicis del segle XIV».

Altres documents obren la porta a futures investigacions; és el cas de la família que vivia a Castell Arnau – que estava situat a la Farga de Moles i «l'únic que va sobreviure al pariatges, fins al segle XVIII»–, que provindrien de Romadriu de Ribalera i van habitar 200 anys al castell, van ser servents del vescomte de Castellbò, primer, i del de Foix, després. I de sobte, desapareixen; de ser un poder militar i judicial – veguers, notaris, etc.– a res. Segons Pujal, podien haver passat dues coses o que se'n tornessin a Romadriu o que el vescomte de Fiox deixi de tenir importància. Algú s'hi anima? H

Per a més informació consulti l'edició en paper.