Escaldes-Engordany
Andorra renuncia també aquest any a participar a la Copa Davis
La FAT es plantejarà a partir del 2016 tornar a competir-hi sempre que es presenti un equip competitiu
El nombre de jugadors al país és limitat i el forat qualitatiu entre els més veterans i els més joves és gran. Per aquesta circumstància la Federació Andorrana de Tennis (FAT) fa uns anys que va renunciar a prendre part en la Copa Davis, al considerar que no podia portar un conjunt el suficientment competitiu per enfrontar-se a altres països. Aquest plantejament encara és vigent, però en els pròxims anys l’ens confia en tornar a ser-hi present i poder donar la cara.
El buit de la Copa Davis existeix des del 2012. L’última edició en la que Andorra va participar-hi va ser a Bulgària. Aquest any tornen a renunciar-hi perquè «la base no puja prou forta com per poder anar a la Davis. Quan hi tornem volem fer-ho amb uns mínims», assegura Gerard Blasi, tresorer de la FAT. El salt generacional que es va produir no permet comptar encara amb un conjunt de garanties. «No tenim un grup suficientment fort amb els sèniors», pel que la decisió d’efectuar el retorn a la competició no es produirà fins que es tinguin prou garanties: «El pressupost que tenim és limitat. D’aquí a un any ens ho tornarem a plantejar».
Problema endèmic
En l’última dècada la FAT i qualsevol aficionat al tennis ha pogut comprovar com el nombre de pistes que hi ha al país s’ha reduït exponencialment. Aquesta incidència provoca que el desenvolupament d’aquest esport i la seva promoció es vegin afectats. En el treball amb la base és on més es nota: «Ens vam trobar que des de que vam arribar no tenim pistes. És un gran problema que tenim. Estem molt limitats i ho patim». Les diferents iniciatives que han sorgit per a la construcció de noves instal·lacions no han rutllat. En el projecte inicial del Centre de Tecnificació d’Ordino hi havia en el plànol pistes a l’aire lliure i sota cobert, però totes han desaparegut del dibuix.
La FAT en vàries ocasions s’ha dirigit a organismes internacionals del món del tennis per poder rebre ajudes econòmiques, però cap d’elles ha fructificat. Actualment esperen resposta de la proposta realitzada a la ITF. També estan pendents del projecte a Prada de Moles, a Encamp. «La nostra idea és aconseguir alguna pista pròpia. Ja ens va bé un en lloguer i tenir-ne l’explotació, perquè ens permetria fer moltes coses». No només a nivell d’entrenaments, sinó en quan a tornejos. Comptar amb pistes en aquest règim «ens permetria tornar a plantejar-se organitzar l’ITF, però és impossible com ara si es depèn dels altres».
La federació treballa amb una dotzena de joves jugadors, entre els 10 i els 18 anys. En la tasca que realitzen «s’està veient una gran evolució. Ha canviat molt la situació en quatre anys. Cada setmana competeixen i es nota», tot i que el tipus de preparació està «lluny de ser idònia», precisament per la manca de pistes. La FAT s’enfoca en «treballar més estretament amb els clubs per promocionar el tennis» i poder homologar tots els tornejos que es disputen al país per fer un rànquing nacional i al final un màster.
Poux, Recouderc i Cartanyà seran als Jocs d’Islàndia
Andorra tornarà a participar en tennis als Jocs dels Petits Estats, que se celebraran a principis del mes de juny a Islàndia. Jean Baptiste Poux, Laurent Recouderc i Judith Cartanyà seran els representants del Principat. Aquests jugadors són els escollits perquè són els únics que compleixen els requisits imposats pel Comitè Olímpic Andorrà, que és ser entre els 500 millors d’Espanya o França. La presència de Poux és dubtosa perquè li coincideix en dates amb el Campionat de França que disputa amb el club d’Albi, amb l’objectiu d’assolir la permanència a la Tercera Divisió. Fa dos anys, a Luxemburg, no va haver-hi representació andorrana en la competició de tennis. «Es va decidir no anar-hi perquè no teníem el nivell suficient», assenyala Blasi. Aquesta vegada la situació és ben diferent i en el cas dels jugadors masculins «tenim bastantes opcions d’aconseguir medalla». La darrera ocasió en que hi va haver tennistes andorrans als Jocs va ser a Liechtenstein el 2011. Poux és l’únic dels que estan classificats per Islàndia que repetiria l’experiència en l’esdeveniment.
El buit de la Copa Davis existeix des del 2012. L’última edició en la que Andorra va participar-hi va ser a Bulgària. Aquest any tornen a renunciar-hi perquè «la base no puja prou forta com per poder anar a la Davis. Quan hi tornem volem fer-ho amb uns mínims», assegura Gerard Blasi, tresorer de la FAT. El salt generacional que es va produir no permet comptar encara amb un conjunt de garanties. «No tenim un grup suficientment fort amb els sèniors», pel que la decisió d’efectuar el retorn a la competició no es produirà fins que es tinguin prou garanties: «El pressupost que tenim és limitat. D’aquí a un any ens ho tornarem a plantejar».
Problema endèmic
En l’última dècada la FAT i qualsevol aficionat al tennis ha pogut comprovar com el nombre de pistes que hi ha al país s’ha reduït exponencialment. Aquesta incidència provoca que el desenvolupament d’aquest esport i la seva promoció es vegin afectats. En el treball amb la base és on més es nota: «Ens vam trobar que des de que vam arribar no tenim pistes. És un gran problema que tenim. Estem molt limitats i ho patim». Les diferents iniciatives que han sorgit per a la construcció de noves instal·lacions no han rutllat. En el projecte inicial del Centre de Tecnificació d’Ordino hi havia en el plànol pistes a l’aire lliure i sota cobert, però totes han desaparegut del dibuix.
La FAT en vàries ocasions s’ha dirigit a organismes internacionals del món del tennis per poder rebre ajudes econòmiques, però cap d’elles ha fructificat. Actualment esperen resposta de la proposta realitzada a la ITF. També estan pendents del projecte a Prada de Moles, a Encamp. «La nostra idea és aconseguir alguna pista pròpia. Ja ens va bé un en lloguer i tenir-ne l’explotació, perquè ens permetria fer moltes coses». No només a nivell d’entrenaments, sinó en quan a tornejos. Comptar amb pistes en aquest règim «ens permetria tornar a plantejar-se organitzar l’ITF, però és impossible com ara si es depèn dels altres».
La federació treballa amb una dotzena de joves jugadors, entre els 10 i els 18 anys. En la tasca que realitzen «s’està veient una gran evolució. Ha canviat molt la situació en quatre anys. Cada setmana competeixen i es nota», tot i que el tipus de preparació està «lluny de ser idònia», precisament per la manca de pistes. La FAT s’enfoca en «treballar més estretament amb els clubs per promocionar el tennis» i poder homologar tots els tornejos que es disputen al país per fer un rànquing nacional i al final un màster.
Poux, Recouderc i Cartanyà seran als Jocs d’Islàndia
Andorra tornarà a participar en tennis als Jocs dels Petits Estats, que se celebraran a principis del mes de juny a Islàndia. Jean Baptiste Poux, Laurent Recouderc i Judith Cartanyà seran els representants del Principat. Aquests jugadors són els escollits perquè són els únics que compleixen els requisits imposats pel Comitè Olímpic Andorrà, que és ser entre els 500 millors d’Espanya o França. La presència de Poux és dubtosa perquè li coincideix en dates amb el Campionat de França que disputa amb el club d’Albi, amb l’objectiu d’assolir la permanència a la Tercera Divisió. Fa dos anys, a Luxemburg, no va haver-hi representació andorrana en la competició de tennis. «Es va decidir no anar-hi perquè no teníem el nivell suficient», assenyala Blasi. Aquesta vegada la situació és ben diferent i en el cas dels jugadors masculins «tenim bastantes opcions d’aconseguir medalla». La darrera ocasió en que hi va haver tennistes andorrans als Jocs va ser a Liechtenstein el 2011. Poux és l’únic dels que estan classificats per Islàndia que repetiria l’experiència en l’esdeveniment.