BADALONA
Campanada a Badalona
El MoraBanc amarga l’aniversari del partit 1.200 de la ‘Penya’ a l’ACB amb una exhibició defensiva
El FIATC Joventut de Badalona estava d’aniversari el dissabte passat i el BC MoraBanc Andorra li va amargar la festa i va donar la campanada en un Olímpic de Badalona mig buit, en el partit 1.200 a l’ACB un dels històrics del bàsquet espanyol. Ho va fer amb solvència, fins i tot amb més rotunditat que la setmana passada contra el Tenerife. Amb la diferència de que aquesta vegada ha estat a domicili.
Salva Maldonado es va haver de resignar a última hora de les baixes de dos dels jugadors amb més experiència i talent, Kirksay i sobretot Savané. Un problema perquè això i la dinàmica negativa que arrossegava el cinquè classificat –4 derrotes en sis partits– contrastava amb el bon estat de forma i joc d’un conjunt andorrà que comptava amb tota l’artilleria i amb la sensació de que està en clara fase de creixement.
Amb les defenses lluny de la pintura, els dos equips van prioritzar la finalitzacióamb els pivots. Així començaria a brillar Miralles, imparable guanyant els espais per als locals –amb 10 dels 15 punts del seu equip al primer quart– i la potència de Jawai per als de Peñarroya en un combat de continus intercanvis de cops, buscant els u contra u, les possessions ràpides, exhibint un alt percentatge d’encert.
Tot tenia rèplica. Els tricolors han après a jugar amb dos bases alhora i també sense ells. Navarro va ser el director d’orquestra del cinc inicial. El quart l’acabava Sada, el millor del partit per encert –15 punts–i cortesia –4 assistències– aprofitant un forat sota el taulell per rematar una assistència d’Schreiner i fer un parcial de 0-6 que significava l’avantatge més gran dels primers deu minuts. 17-21. Fins llavors cap dels dos s’havia escapat per més de dos.
El triple, que havia estat el punt feble de la Penya fins llavors amb un 0 de 6, es va convertir en l’arma principal en el segon acte, amb un 5 de 10. Va estrenar aquesta faceta Suárez, inaugurant un parcial de 8-0 que va tancar Abalde també de tres per invertir la situació (25-21).
Un triple d’Schreiner sota la botzina de la possessió i una penetració amb esmaixada final de Navarro –que tantes vegades havia asatjat en l’escalfament–, van mantenir els tricolors a roda d’una Penya que començava a agradar-se, augmentant el ritme de joc, sotmès al tir exterior de Mallet i a l’interior de l’ara molt menys buscat Miralles, i exigint més coordinació i contundència defensiva als tricolors.
Els de Maldonado no van poder treure més renda en aquells moments de lluïdesa que sis punts (36-30, minut 17). Bogris i la seva eficàcia en distàncies curtes van aturar l’electrònic en un ajustat 42-38 al descans amb Trías ja en pista, que va ser rebut amb indiferència en el retorn al Municipal de Badalona.
UN MES GUANYANT AL DESCANS
Amb el marcador en contra, cosa que no succeïa des del 15 de febrer a Gran Canària –quatre partits–, el MoraBanc per fi es va treure els complexos de sobre, el sentiment d’inferioritat a domicili. Els últims records delaten que després del descans, els rivals es feien grans, l’arraconava i l’apallissava. A Badalona la situació va ser contrària. Amb una defensa superba i les idees molt clares en atac, l’exquisit tir exterior de Bogdanovic, el joc d’esquenes de Jawai a la pintura i l’astúcia i rapidesa del jugador clau en aquells moments, Sada, va caure un parcial de 0-11.
Maldonado va haver de demanar temps mort a 5 minuts per al final del tercer quart i amb 44-49 perquè només Suton havia estat capaç de veure cistella però allò ja no hi havia qui ho aturés. Veure Sada taponant i ficant-la en cullera amb la mà a l’altura de la cintura era la prova evident de que els locals no donaven una i als visitants li sortia absolutament tot. L’escletxa es va anar obrint amb dues jugades de 2+1 de Sada completant una jugada amb un alley-oop i de Bogris que superava la barrera dels deu punts –47-59, minut 28– però va ser preocupant veure com la mala gestió de les personals amb l’equip en bonus deixava les coses en un preocupant 55-59 per encarar els darrers deu minuts. De fet podia haver estat pitjor perquè la Penya portava un paupèrrim bagatge de 9 de 19 des de la línia de tirs lliures i Vidal i Llovet van estar erràtics en aquell moment tan important.
0-11 I SENTÈNCIA
El MoraBanc va despertar d’aquells dos minuts de desconnexió i va buscar la victòria amb una seguretat sorprenent. Hi havia nervis, com així van exterioritzar Jawai fallant el tir més fàcil de la història o un tap que es va menjar Betinho per innocent, però en defensa, incomodant al màxim el tir exterior, va deixar la Penya sis minuts seguits sense anotar i només va concedir als verd-i-negres 25 punts en tota la segona part. Enorme.
Els percentatges d’encert no estaven sent gran cosa i tampoc ho van ser a l’últim quart, però el parcial de 0-11 va ser irremeiable i el partit, vist per sentència amb un rotund 55-70. Després, a deixar passar el temps per tenir des del parquet uns moments de coqueteig amb el centenar d’aficionats de la Penya tricolor que hi havia a la grada. La zona vermella s’allunya.
Salva Maldonado es va haver de resignar a última hora de les baixes de dos dels jugadors amb més experiència i talent, Kirksay i sobretot Savané. Un problema perquè això i la dinàmica negativa que arrossegava el cinquè classificat –4 derrotes en sis partits– contrastava amb el bon estat de forma i joc d’un conjunt andorrà que comptava amb tota l’artilleria i amb la sensació de que està en clara fase de creixement.
Amb les defenses lluny de la pintura, els dos equips van prioritzar la finalitzacióamb els pivots. Així començaria a brillar Miralles, imparable guanyant els espais per als locals –amb 10 dels 15 punts del seu equip al primer quart– i la potència de Jawai per als de Peñarroya en un combat de continus intercanvis de cops, buscant els u contra u, les possessions ràpides, exhibint un alt percentatge d’encert.
Tot tenia rèplica. Els tricolors han après a jugar amb dos bases alhora i també sense ells. Navarro va ser el director d’orquestra del cinc inicial. El quart l’acabava Sada, el millor del partit per encert –15 punts–i cortesia –4 assistències– aprofitant un forat sota el taulell per rematar una assistència d’Schreiner i fer un parcial de 0-6 que significava l’avantatge més gran dels primers deu minuts. 17-21. Fins llavors cap dels dos s’havia escapat per més de dos.
El triple, que havia estat el punt feble de la Penya fins llavors amb un 0 de 6, es va convertir en l’arma principal en el segon acte, amb un 5 de 10. Va estrenar aquesta faceta Suárez, inaugurant un parcial de 8-0 que va tancar Abalde també de tres per invertir la situació (25-21).
Un triple d’Schreiner sota la botzina de la possessió i una penetració amb esmaixada final de Navarro –que tantes vegades havia asatjat en l’escalfament–, van mantenir els tricolors a roda d’una Penya que començava a agradar-se, augmentant el ritme de joc, sotmès al tir exterior de Mallet i a l’interior de l’ara molt menys buscat Miralles, i exigint més coordinació i contundència defensiva als tricolors.
Els de Maldonado no van poder treure més renda en aquells moments de lluïdesa que sis punts (36-30, minut 17). Bogris i la seva eficàcia en distàncies curtes van aturar l’electrònic en un ajustat 42-38 al descans amb Trías ja en pista, que va ser rebut amb indiferència en el retorn al Municipal de Badalona.
UN MES GUANYANT AL DESCANS
Amb el marcador en contra, cosa que no succeïa des del 15 de febrer a Gran Canària –quatre partits–, el MoraBanc per fi es va treure els complexos de sobre, el sentiment d’inferioritat a domicili. Els últims records delaten que després del descans, els rivals es feien grans, l’arraconava i l’apallissava. A Badalona la situació va ser contrària. Amb una defensa superba i les idees molt clares en atac, l’exquisit tir exterior de Bogdanovic, el joc d’esquenes de Jawai a la pintura i l’astúcia i rapidesa del jugador clau en aquells moments, Sada, va caure un parcial de 0-11.
Maldonado va haver de demanar temps mort a 5 minuts per al final del tercer quart i amb 44-49 perquè només Suton havia estat capaç de veure cistella però allò ja no hi havia qui ho aturés. Veure Sada taponant i ficant-la en cullera amb la mà a l’altura de la cintura era la prova evident de que els locals no donaven una i als visitants li sortia absolutament tot. L’escletxa es va anar obrint amb dues jugades de 2+1 de Sada completant una jugada amb un alley-oop i de Bogris que superava la barrera dels deu punts –47-59, minut 28– però va ser preocupant veure com la mala gestió de les personals amb l’equip en bonus deixava les coses en un preocupant 55-59 per encarar els darrers deu minuts. De fet podia haver estat pitjor perquè la Penya portava un paupèrrim bagatge de 9 de 19 des de la línia de tirs lliures i Vidal i Llovet van estar erràtics en aquell moment tan important.
0-11 I SENTÈNCIA
El MoraBanc va despertar d’aquells dos minuts de desconnexió i va buscar la victòria amb una seguretat sorprenent. Hi havia nervis, com així van exterioritzar Jawai fallant el tir més fàcil de la història o un tap que es va menjar Betinho per innocent, però en defensa, incomodant al màxim el tir exterior, va deixar la Penya sis minuts seguits sense anotar i només va concedir als verd-i-negres 25 punts en tota la segona part. Enorme.
Els percentatges d’encert no estaven sent gran cosa i tampoc ho van ser a l’últim quart, però el parcial de 0-11 va ser irremeiable i el partit, vist per sentència amb un rotund 55-70. Després, a deixar passar el temps per tenir des del parquet uns moments de coqueteig amb el centenar d’aficionats de la Penya tricolor que hi havia a la grada. La zona vermella s’allunya.