• Un grup de treball, per encàrrec de la Fundació, presenta el primer mapa actualitzat des de 1951

Membres del grup d?experts observen el mapa de camins ramaders Foto: ACN / ORIOL BOSCH

La Fundació del Món Rural (FMR) ha coordinat un grup de treball, participat per diferents agents del món rural i experts en camins ramaders i transhumància, que ha ampliat, millorat i actualitzat el mapa de camins ramaders de Catalunya, que no s’havia modificat des de fa més de 50 anys, a més de plantejar un seguit de recomanacions per a la seva recuperació. El grup de treball planteja l’aprofitament d’aquesta xarxa viària més enllà dels usos ramaders amb activitats vinculades al lleure, l’esport i el turisme i la producció local d’aliments que podrien esdevenir motor de desenvolupament rural.

Els camins ramaders i la transhumància són un patrimoni econòmic, cultura, històric, arquitectònic, paisatgístic i ecològic que és imprescindible preservar i donar a conèixer. Així ho assenyala la llei d’àmbit estatal 3/1995 de 23 de març de Vies Pecuàries. que regula el règim jurídic dels camins ramaders i atorga les competències de la gestió a les comunitats autònomes. El grup de treball impulsat per la Fundació del Món Rural planteja l’elaboració d’un Pla d’Acció interdepartamental i participatiu que permeti abordar la recuperació dels camins ramaders, informa l’ACN.

A més, els experts demanen que s’adapti la llei estatal a la realitat catalana, que és molt diferent a la resta de l’Estat, a partir del desplegament de reglaments que desenvolupin aquesta norma legal. Les recomanacions, presentades en una jornada a la Universitat de Lleida (UdL), també plantegen una política integral per a la recuperació i l’aprofitament dels camins ramaders i la transhumància des de les vessants econòmiques, culturals i mediambientals.

En aquest sentit, una de les coordinadores del projecte, Anna Vilaseca, remarca que el mapa que han elaborat ha de servir com a «full de ruta» per prioritzar els camins que s’han de recuperar, tot i que ara mateix, ja comença a ser tard per recuperar-los «per la forma en com s’ha anat fent».

Un dels principals obstacles detectats pels experts a l’hora de preservar i revalorar aquestes vies és l’escàs nivell de classificació oficial d’aquests camins ramaders. D’aquesta manera, l’agent rural, Josep Maria Belió, explica que partint de la base que una de les seves funcions és vetllar per les cabaneres, han aportat informació al grup de recerca buscant informació entre pastors, plànols vells i gent gran dels pobles per on passen aquestes vies de bestiar.

PASTURAR A L’ESTIU // Situats a Balaguer, un dels experts que ha participat en el grup de treball, Josep Ramon Camí, explica per on passa una de les principals cabaneres que conduïen el bestiar de la plana de Lleida al Pirineu per pasturar durant l’estiu i tornar a l’hivern. El camí transcorre per la part nord de la capital de la Noguera, provinent del terme de Menàrguens i es dirigeix cap al coll d’Ares, al Montsec. Està delimitat per fites de pedres, però actualment ja no conserva els 33 metres d’amplitud que per llei hauria de tenir, ja que els pagesos han anat guanyant terreny al camí amb la sembra de les seves finques. De totes formes, Camí, remarca que aquests 33 metres són per dret de les cabaneres de passar per tota l’amplitud.

Per a més informació consulti l'edició en paper.