PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Malestar d’alguns lletrats pel traspàs de tres milions a l’AREB pel ‘cas BPA’

Part dels advocats retreuen que el cas no s’hagi adjudicat per edicte

Per Lídia Raventós

Una de les antigues oficines de BPA.
Una de les antigues oficines de BPA. | TONY LARA

Els gairebé tres milions d’euros extres que el Govern ha traspassat a l’AREB perquè l’organisme pugui fer front a les despeses derivades de «l’allau de reclamacions i demandes interposades contra l’AREB i BPA» a causa del procés de resolució de l’entitat bancària està generant malestar i rebuig dins del sector de l’advocacia. Diversos lletrats consultats per aquest rotatiu han criticat la decisió afirmant que «és una vergonya que tota la ciutadania hagi de pagar aquests advocats». En concret, la indignació es deu, principalment, al fet que el despatx d’advocats que s’ocupa dels litigis interposats i que, per tant, rebrà aquests diners està liderat per l’exdegà del Col·legi d’Advocats Francesc Badia i l’actual secretari general de DA, Esteve Vidal.


En aquest sentit, alguns dels consultats recorden que quan Badia era degà es va queixar perquè la CASS va contractar els serveis d’un bufet sense passar per un edicte previ que donés les mateixes oportunitats a altres a optar a la feina. En canvi, argumenten, ara que es tracta d’un procés «amb una minuta tan elevada tampoc s’ha fet cap edicte i ningú diu res». I en aquest cas, remarquen, «encara és més greu» pel fet que hi treballi una figura tan propera al cap de l’Executiu i al partit que governa com és Esteve Vidal. 


D’altres, lamenten que aquests diners no es destinin a altres projectes com és l’advocacia d’ofici i deixen clar que quan els diners es demanen per altres qüestions «no n’hi ha» i que «tres milions d’euros són molts diners, que s’haurien d’haver previst abans». 


Alguns dels qüestionats considera que caldria fer alguna acció de denúncia a nivell col·lectiu. Concretament, entenen que una bona fórmula seria que el Col·legi d’Advocats es pronunciés al respecte. Per ara, però no hi ha ningú que hagi tramés oficialment aquest desig al col·legi. 
Tot plegat, a més, es posa sobre la taula en un moment en què la crisi de l’entitat bancària ha tornat a estar d’actualitat, després que dilluns passat comencés el judici per la causa general del cas BPA. També el paper del Govern en aquest afer s’ha qüestionat durant aquesta primera setmana de judici, en la qual els defensors dels 25 processats van demanar al tribunal que expulsi l’Executiu com a part acusadora en considerar que no té prou legitimitat i que està trepitjant competències pròpies del ministeri fiscal. 


Una decisió molt criticada 

El col·lectiu d’advocats no és l’únic que s’ha mostrat en contra del traspàs de tres milions d’euros. També l’oposició en bloc ha mostrat el seu rebuig pel que consideren que és una «falta de previsió» per part del Govern. Així mateix, els grups de la minoria es van mostrar contraris al fet que els diners s’hagin agafat d’altres partides pressupostàries. 

El PS sospita que l’adjudicació dels serveis és per «clientelisme polític»

El conseller general del Partit Socialdemòcrata (PS) Pere López vol que l’AREB aporti més informació en relació a la contractació d’assessoraments jurídics que ha obligat Govern a fer-li un avenç de fons de gairebé tres milions d’euros. Per això, ha tramitat una demanda d’informació de diferent documentació vinculada a la formalització d’aquests encàrrecs que, a més, s’han fet per vies d’adjudicacions directes i no pel sistema que estableix la llei de contractació pública. El parlamentari socialdemòcrata sospita que es podria tractar d’una nova mostra de «clientelisme polític» i «d’utilització de fons públics per afavorir els interessos de persones vinculades a DA». 

 

López demana al Govern que justifiqui l’assignació «a dit» dels advocats

El conseller general del PS també ha demanat «l’explicació dels criteris emprats» per a aquestes contractacions, així com «la documentació que justifiqui la necessitat de fer una contractació directa en lloc de seguir el sistema establert per la Llei de contractació pública». I és que, cal recordar, l’AREB s’ha de regular per aquesta legislació, tot i que el text que va crear l’entitat preveu diferents supòsits, com ara «impossibilitat o inconveniència manifesta de promoure la concurrència d’oferta», que existeixin «raons d’urgència» o per «especificitat tècnica», entre altres, segons els quals es podrà fer una adjudicació directa, com les fetes en aquesta ocasió.


Des del PS es vol posar en relleu la important xifra que representen aquests assessoraments jurídics, prop de tres milions d’euros, justificats des de l’AREB i el Govern per la necessitat de fer front a diferents procediments judicials vinculats a la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA). El fet que els treballs s’hagin adjudicat de forma directa fa sospitar que es pugui tractar d’una nova «mostra de clientelisme polític» i d’ús de diners públics per acabar afavorint els interessos de persones properes a DA. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT