El Ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ahir va matisar en el marc de la celebració del Dia internacional de la sordceguesa que «aquesta és una discapacitat única i com a tal ha de ser reconeguda, valorada i analitzada». Per això, el ministeri des de fa temps treballa conjuntament amb l’Associació Catalana Pro Persones amb Sordceguesa «per tal de posar en marxa un projecte d’atenció a les persones amb aquesta discapacitat a Andorra», va avançar el president de l’entitat, Ricard López. 

Malgrat que no hi ha xifres al Principat, ja s’han detectat dues persones amb sordceguesa que s’han aproximat a l’associació catalana. «Això és bo», va apuntar López tot i especificar que «aspirem que la creació d’un cens sigui un dels primers passos que s’emprenguin en el marc del nou projecte». A Espanya, hi ha uns 240.000 afectats i a Catalunya, gairebé 40.000. 
De fet, Espot va manifestar que «a part d’aquestes dues persones, entenem que n’hi ha més que tenen sordceguesa a Andorra» i va avançar que des del ministeri ja s’està treballant en l’elaboració d’un registre amb l’objectiu d’oferir una xifra aproximada dels afectats al país. «Estem actualitzant tots els registres de la Comissió Nacional de Valoració de la Discapacitat i en el marc d’aquesta actualització afinarem molt més per poder disposar de dades concretes i implementar polítiques específiques dirigides a cadascun dels col·lectius en funció de la discapacitat», va concretar el titular d’Afers Socials. 

Més atenció

El projecte que s’està ideant es basarà en el principi d’atenció integral centrada en la persona, com ja succeeix amb totes les polítiques socials que s’estan desenvolupant en el marc de la nova Llei de Serveis Socials. «Evidentment, ens hem d’adaptar a les persones amb sordceguesa i a la discapacitat concreta de cada persona», va explicar Espot. «I en aquest sentit, l’associació catalana ens pot acompanyar, assessorar i ajudar a implementar el programa», va afegir. La intenció és anar organitzant accions com la jornada tècnica que durant el matí d’ahir es va dur a terme a l’hospital per acostar la discapacitat al públic en general. 

«Aquest acte ja és una primera aproximació i permet dotar d’eines els professionals del nostre país perquè puguin detectar les persones amb aquesta discapacitat i fer-ne l’acompanyament necessari», va informar el titular d’Afers Socials. De fet, va destacar que «la formació també és una forma important de visualitzar» i que continuaran treballant conjuntament per donar una resposta adequada als sordcecs. 

Trencar barreres visibilitzant la discapacitat

«La gran oblidada dins de la discapacitat és la sordceguesa i dins d’aquesta, la tercera edat, és a dir, les persones a partir dels 65 anys que van perdent la vista i l’oïda», va posar de relleu Ricard López, el president de l’Associació Catalana Pro Persones amb Sordceguesa, però també el pare d’una jove de 26 anys que va néixer de forma prematura amb aquesta discapacitat.

Des de l’experiència, López va explicar que el principal problema és «la comunicació». Per això, l’associació catalana treballa per ajudar aquestes persones a superar les barreres i a viure una vida independent. Una de les eines que ahir es van mostrar a la sala d’actes de l’hospital on se celebrava la jornada d’aproximació a aquesta discapacitat és un bastó blanc i vermell que serveix per visibilitzar la sordceguesa. «El blanc representa el ‘no veure’ i el vermell, el ‘no escoltar’», va explicar el president de l’associació abans de presentar la guia que han creat aquest any per ajudar a millorar la vida d’aquestes persones. «És una guia de trinxera», va concretar. 

El mediador com a nexe 

«Entre la societat i la persona afectada, hi ha el mediador, una figura clau perquè ajuda el sordcec a fer-lo coneixedor del món i a empoderar-lo», va posar de relleu López. De fet, en sordceguesa, cada persona és única i el mediador permet treballar de forma específica. Si bé a Andorra encara queda molt camí per recórrer, el president de l’associació va posar com a exemples els passos que estan seguint els països veïns: «A Espanya comptem amb diversos programes de suport a la llar o en centres, però només n’hi ha un d’especialitzat. França, en canvi, té més recursos i estan centralitzats a la ciutat de Poitiers». 

Les persones majors de 65 anys segueixen sent el principal deute pendent. «Ningú del món està atenent-les i nosaltres encara no tenim clar com fer-ho», va lamentar López tot insistint que el principal problema és l’acceptació. De fet, el col·lectiu té com a emblema Helen Keller, una nord-americana amb sorceguesa que va arribar a la universitat i va fer una vida normal a pesar de tenir aquesta discapacitat. Precisament el Dia internacional de la sordceguesa commemora el seu naixement. «Nosaltres l’agafem com a tòtem a seguir perquè les persones sordcegues poden si nosaltres intervenim posant la comunicació», va concloure López.