PUBLICITAT

Andorra la Vella

Padreny: «D’Acord representava fer política contra l’‘establishment’»

«Vull acostar la política a la ciutadania i aportar crítica dins de la política perquè no hi hagi veritats absolutes»

Per Adrià Esteban

El conseller del PS, Roger Padreny, davant del Consell General.
El conseller del PS, Roger Padreny, davant del Consell General. | Xavi Pujol

Amb 25 anys i 8 mesos Roger Padreny és el primer conseller general en la història d’Andorra d’haver nascut en l’època constitucional. Amb la seva presència al Consell pretén despertar l’interès de molts joves que han desconnectat de la política «per desafecció i por». En relació amb la constitució de la Sindicatura i els moviments per formar Govern, es mostra decebut per la configuració de forces però segueix creient que el projecte del PS és l’alternativa per canviar «la manera de fer política».

–És el conseller més jove de l’hemicicle i el segon més jove en jurar el càrrec de parlamentari en la història constitucional d’Andorra. Què li diu això?
–El que més il·lusió em fa dir és que he sigut un nen que mai he viscut una Andorra que no sigui democràtica, de dret, social i com un Estat acceptat dins de la comunitat internacional. No sé si es pot atribuir a la Constitució, però que hi hagi noves generacions, que jo intentaré representar, que estiguin interessades en política també implica que s’estan fent bé les coses a Andorra. Al ser el primer jo espero també que en vinguin molts més i en poc temps.

–No obstant això, les dades a nivell de participació i interès dels joves continuen sent baixes. A què ho atribueix?
–Hi ha dos factors claus: la desafecció política i la por. La indiferència política a participar la trobem per múltiples causes. Quan vaig presidir al 2016 el Fòrum Nacional de la Joventut vam constatar que l’abstenció, entre d’altres coses, es deu per no poder accedir als drets polítics, és a dir, no poder accedir la nacionalitat; també per la pròpia acció política de no sentir-se representat; i d’altres no volien participar perquè consideraven que si els seus pares no podien fer-ho ells tampoc ho farien al no sentir-se inclosos en la societat tot i sí tenir drets polítics.

«Hi ha joves amb por a implicar-se en política perquè hi ha una clara connexió entre l’espai públic i el privat i tot pot tenir conseqüències»

–I la por?
–És un altre element característic de la nostra societat tot i que molta gent ho diu amb la boca petita. I aquí no parlem de participació indirecta a través del vot, sinó gent que vulgui anar a llistes i que sigui una persona pública electe. Em refereixo a les conseqüències personals que té el fet d’implicar-te públicament, però no només personals sinó també familiars. Al ser una societat tant petita hi ha una clara connexió entre l’espai públic i l’espai privat i tot pot tenir conseqüències. 

–I a vostè no l’ha frenat?
–Òbviament no estic exclòs d’aquesta societat i sé que tota acció té unes conseqüències, però també tinc clar quines són les meves prioritats actuals. I jo sempre he tingut la sensació que no t’has de cohibir mai.

–Creu que la seva presència al Consell pot servir d’exemple per als joves que es vulguin emmirallar i perdre aquesta por?
–Aquest és el meu objectiu. Però ser exemple no només per les persones que pensin com jo, sinó també per moltes de les persones joves que avui treballen per Andorra malgrat no implicar-se políticament tant com ho estic fent jo. Si el fet que hi hagi un jove en aquesta legislatura que públicament doni la seva opinió Consell rere Consell pot ajudar jo estaria molt content.

–Què pot aportar al Consell General des de la perspectiva de les noves generacions? 
–Vull acostar la política a la ciutadania i aportar crítica dins de la política perquè no hi hagi veritats absolutes com molts cops ha passat a Andorra. Sent una societat petita, i independentment de la ideologia que hagi governat, en determinades polítiques tinc la sensació que hi ha hagut poca avaluació de si eren les millors decisions que es prenien. Dir que no hi alternativa vol dir que tens la veritat absoluta. I ningú té la veritat absoluta. Això és la cosa més clara que he après fent dret i polítiques a la universitat. 

«A la lluita contra el forn incinerador de la Comella em vaig polititzar després de veure quines eren les postures dels partits»

–És la primera vegada que concorria a les llistes i ho feia com a número cinc de la candidatura nacional. Tenia expectatives d’entrar al Consell General?
–Creia que els tres consellers que havien estat abans, malgrat només ser tres, havien fet molt bona feina constructiva a l’hora de tractar temes importants per al país. Per tant, abans de presentar-me a les eleccions sabia que ens trobàvem en un context d’una crisi social i econòmica important dins d’Andorra amb problemàtiques evidents. I tenint en compte això, les meves expectatives eren altes perquè cada vegada hi havia més gent que es creia el nostre missatge de ser una alternativa real per als seus problemes. Fer un cinquè va ser una gran alegria i un orgull per a mi. 

–Ha arribat a la política en el moment de maduresa que desitjava o tem que pugui passar-li factura la inexperiència?
–A mi la política m’interessa des de fa molt temps. Crec que cadascú de nosaltres ens polititzem per alguna petita cosa i després comencem a prendre interès per la política. A mi em va agafar en una de les lluites de la societat civil andorrana més importants de la història que és contra el forn incinerador de la Comella. Allà és quan em vaig començar a polititzar, vaig veure quines eren les posicions de cadascun dels partits i vaig comprendre què implicava per a la societat tenir uns o altres gestors polítics. Més que la política, a mi m’interessa el món públic per analitzar-ho i implicar-me.

–En relació amb la Sindicatura, el va sorprendre com va sortir la votació? I que no calgués segona volta?
–S’ha de dir que potser nosaltres internament no ens ho esperàvem, però és legítim. Va haver-hi determinades aliances per estratègia política i si va sortir així jo no puc dir res més. Al cap i a la fi en política tot són decisions i sovint estan connectades.

«La decepció amb L’A és personal. Buscàvem una Sindicatura que fos un contrapoder davant un possible Govern»

–Amb tot, respecte a DA partíeu amb l’avantatge prèvia que vosaltres ja havíeu tingut una entesa amb L’A  a les parroquials...
–Nosaltres el que buscàvem era que la màxima representació del poder legislatiu fos un contrapoder davant d’un possible Govern. Si finalment DA era la força més votada i la que intentaria fer Govern, nosaltres creiem en una representació plural de tots els partits polítics per poder tenir un poder més fort dins de la Sindicatura. Que un mateix partit polític domini totes les institucions mai porta massa crítica i sempre pot acabar portant a un rendiment de comptes més baix. Nosaltres sempre vam estar oberts a que aquesta proposta de Sindicatura fos compartida, després potser vam entendre perquè no es volia que fos compartida. Per això a última hora vam considerar que havíem de fer una alternativa de Sindicatura que estigués formada per gent del PS.

–Son a temps de fer que la Sindicatura sigui un contrapoder del Govern?
–No ho sabem encara. Està clar que nosaltres seguim treballant en la proposta de candidatura liderada pel Pere López i entre avui i dimecres, com ja va ocórrer en la votació de la Sindicatura, el conjunt de la cambra tindrà la capacitat d’escollir entre dos models. Un que no sé com serà però liderat per una persona que ha estat dins d’un Govern amb majoria absoluta demòcrata, per tant no sé si serà molt diferent, i un altre el qual no només aportarà tota la feina feta en aquests últims quatre anys de la legislatura sinó també aportarà totes aquelles idees noves que portàvem al nostre programa electoral.

–Estan decebuts amb L’A per haver desvirtuat l’acord un cop passades les eleccions?
–La decepció és personal. Si pensem a nivell col·lectiu som dos partits polítics que havíem signat anar junts a les territorials del 2019, no havíem signat que aquest acord impliqués després votar el mateix al Consell General. Personalment penso que amb d’Acord havíem aconseguit formar una unió que podia ser alternativa al que s’havia fet fins ara des del Govern. I encara crec que aquest acord representava tot un conjunt de persones d’ideologies diferents que tenen com a denominador comú fer política contra l’establishment.

–Amb tot, la suma de PS i L’A tampoc hagués estat suficient per investir a López...
–No, està clar que no es podia sumar els 15 necessaris per tenir majoria. Nosaltres buscàvem crear aliances amb el bloc d’Acord i intentar que altres grups parlamentaris poguessin creure que s’havien de fer canvis en la forma de fer política. I per això estem anant a la investidura, perquè les persones que representen els diferents grups parlamentaris tinguin fins l’últim moment la possibilitat de decidir el seu vot. 

«S’ha intentat buscar punts en comú que ens permetien sumar i que consideràvem que canviarien la societat cap a millor»

–Els números de l’endemà del 7 d’abril són els mateixos que els d’avui. Què ha canviat des que anuncien que López presentarà candidatura a avui quan s’adonen de les dificultats per sumar?  
–Quan es va fer l’anàlisi postelectoral i es va decidir presentar la candidatura de Pere López a cap de Govern ja sabíem els números. Amb set escons, pel reglament del Consell, tenim la capacitat d’anar al debat d’investidura i proposar un candidat. Creiem que era necessari que la societat sabés que és el que faria el PS si tingués la capacitat d’accedir al govern. Però abans d’aquest debat d’investidura hi ha hagut moltes negociacions i s’ha intentat buscar punts en comú amb altres forces polítiques que ens permetien sumar i que consideràvem que canviarien la societat andorrana cap a millor.

–Aquests punts en comú que passarien per un govern tricolor també haurien de sotmetre’s a equilibrismes per les substancials diferències vers l’avortament o l’acord d’associació amb Europa...
–Òbviament hi ha punts que són molt importants del nostre programa que potser no podríem aplicar temporalment, però també hi ha molts d’altres que sí podríem aplicar l’endemà de ser elegits. Parlo d’un pla estratègic per a l’habitatge o d’un pacte per la sostenibilitat de les pensions, però també ens cal un actor diferent en les negociacions amb la UE perquè siguin més transparent i participatives. També parlem de funció pública perquè s’acabin els debats entre la part pública i la part privada, de com es regulen les relacions laborals o fins i tot de qüestions mediambientals. És a dir, hi ha molts reptes que es podrien tractar d’una forma diferent i que necessiten una acció continuada en el temps. I volem mostrar un programa de Govern que mostri que problemes complexos també requereixen solucions complexes no imposades des d’un mateix Govern, sinó pactades amb el màxim d’actors implicats.

–Si dimecres es confirmen els 17 vots per a DA i el PS passa a l’oposició, quin és el rol que prendria durant la legislatura?
–Si al final s’aconsegueixen 17 vots fruit de les negociacions de tres partits polítics que representen l’arc parlamentari, tenint en compte que només en quedarien 11 que no formarien part d’aquest possible Govern i que dins d’aquests 11 hi ha quatre que han decidit que són un partit minoritari i que no volen participar en el debat polític, nosaltres tenim molt clar que continuarem proposant, fent una oposició constructiva i sobretot sent crítics en tot allò que necessita ser repensat. Si al final aquest és l’escenari serem la única alternativa d’allò que des de Govern s’estigui decidint. No estic dient que estarem en contra de tot, sinó que tenim les eines d’aportar altres idees perquè la societat s’adoni de qui representa millor els seus interessos.

Comenta aquest article

PUBLICITAT