PUBLICITAT

Andorra la Vella

El Govern atén 40 menors per problemes d’addicions i conducta

L’Executiu està elaborant un pla per reforçar les actuacions de prevenció a les escoles

Per Victoria Gómez Pérez

La trobada interministerial amb els grups de la majoria celebrada ahir al Consell General.
La trobada interministerial amb els grups de la majoria celebrada ahir al Consell General. | Maricel Blanch

Dels 272 nois i noies que l’Àrea d’Atenció a la Infància i l’Adolescència controla, una quarantena presenta problemes d’addicció a les drogues i trastorns de conducta. Així ho va anunciar ahir el president del Grup Parlamentari Demòcrata, Carles Enseñat, després de la primera trobada interministerial entre els partits de la majoria i els representants d’Afers Socials, Educació, Salut i Interior. Tot i l’elevada xifra, Enseñat va admetre que podria haver-hi més casos, perquè hi ha famílies que «no volen denunciar-ho o que intenten gestionar-ho internament». El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, per la seva banda, va considerar que si bé «no tots tenen la mateixa magnitud» ni gravetat, la xifra específica amb trastorns de conducta i addiccions és una dada molt alta.

Sigui quina sigui la situació, el Govern pretén posar-hi remei a través de dos grans eixos: d’una banda, oferint més equips humans i recursos a disposició d’aquestes persones i, de l’altra, millorant els protocols d’actuació –que s’inclouran en el nou Pla Integral de Salut Mental i Addiccions que ha d’estar enllestit abans de l’estiu–. «Proposarem crèdits extraordinaris per ampliar els recursos actuals perquè tot això evoluciona molt de pressa i si s’han de posar més diners, els posarem. Gràcies a Déu, tenim aquesta capacitat», va celebrar Enseñat. A més, es preveu reforçar la connexió entre els guàrdies urbans de tots els comuns i la Policia, ja que els primers són els que tenen «un millor coneixement» del què passa «a la seva parròquia».

La base d’aquest «problema de país» rau en el fet que els plans de prevenció a les escoles s’engeguen massa tard. «Sovint es presenten als alumnes de 14 anys, quan potser calen als 12», va reconèixer el demòcrata, tot considerant que les xerrades s’haurien d’iniciar a partir dels 10 anys. En aquest sentit, també va avançar que «necessitem» la incorporació d’un parell d’assistents socials que participin en els centres educatius per, entre altres, evitar que els afectats «abandonin l’escola abans d’aconseguir el graduat» i la seva reintegració a la societat sigui el més senzilla i efectiva possible.

 

Tendència a l’alça

Tot i no poder comparar les xifres actuals amb les d’anys anteriors, Enseñat va assegurar que aquesta és una tendència a l’alça que es reprodueix de la mateixa manera en els països de l’entorn. Ara bé, segons Joan Martínez Benazet, «nosaltres tenim l’avantatge que som un país petit i podem trobar solucions més ràpidament» i, per aquest motiu, el seu ministeri ha contractat el psiquiatre Pere Bonet, expert en problemàtiques adolescents. 

Bonet també ha d’ajudar a confeccionar el nou Pla Integral que, segons va explicar el ministre, posarà el focus tant en els conflictes «clàssics de salut mental» que afecten la població en general com en els emergents centrats, justament, en infants i joves, i participarà en la inclusió de la psicologia en la cartera de serveis de la CASS. La contractació d’aquest expert és puntual i té una durada prevista d’un any, tot i que Benazet no va descartar ampliar-la «si fos necessari».

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT