«No recordo el dia en què vaig començar a ser feminista, però sí que soc conscient que sempre he vist que hi ha una desigualtat entre homes i dones i he sentit que això ha de canviar», explica l’Emma Juan, estudiant de 18 anys del doble grau de Matemàtiques i Informàtica, una carrera que, tradicionalment, no ha pogut ser més masculina. De fet, recorda que quan ho va anunciar al seu entorn més pròxim el primer que li van dir va ser: «aniràs a la universitat dels nois!». Això, però, no va ser un impediment per marxar decidida a Tolosa, ja que per a ella el feminisme «no va tant d’igualtat, sinó d’equitat». És per aquest motiu que mai ha tingut por a sentir-se discriminada o menystinguda pels seus companys homes i està disposada a ocupar un lloc de responsabilitat que, independentment del seu sexe, sigui merescut únicament per les seves capacitats professionals. A més, espera que quan es pugui incorporar al mercat laboral, «d’aquí a uns anys», la societat hagi avançat prou per a dedicar-se a parts iguals a la feina i a la família. «Tinc clar que m’agradaria tenir fills, però encara no m’he plantejat quin model de família vull», reconeix l’Emma. 

La no conciliació

Qui sí que sap el model de família que vol és la Irene Rubio, perruquera de professió, de 40 anys, casada i amb una filla de quatre. Tant a ella com al seu marit els agradaria donar-li un germà, però «si ara ja veig poc a la nena, no sé com m’ho faria amb dos», es lamenta. El problema? «La no conciliació». Malgrat que el seu marit s’involucra igual en les tasques de la llar –«perquè no m’ha d’ajudar, sinó que ens ho hem de repartir»–, la feina els absorbeix i cada tarda la nena ha de passar un parell d’hores a la ludoteca fins que el primer que plega «va corrents» a buscar-la.

L’Alba Sánchez, la seva cap a la perruqueria, és una empresària de 32 anys que el 2018 va donar a llum el seu primer fill. Entén la frustració de la Irene, perquè ella també la pateix, però admet que ha de mirar pel seu negoci: «Soc mare i m’agradaria oferir una conciliació millor a les meves treballadores, però a la vegada tinc una empresa i vull que aquesta sigui competent i creixi. Portar a terme aquestes dues vessants, afegit al fet de ser dona, no és fàcil. Sembla que sempre hagi de demostrar més que un home», assegura l’Alba.

«Necessitem el Govern»

Les dues perruqueres creuen que, per molt bona voluntat que hi posin homes i dones, una conciliació efectiva no s’aconseguirà sense l’ajuda legal del Govern. «I treballar a Andorra, no ajuda», apunten ambdues. «Som un país de serveis, però el problema és la nostra mentalitat i que hem d’obrir cada dia. Hi ha països que també tenen milers de botigues i gaudeixen d’una conciliació real», opina la Irene. I l’Alba afegeix: «Si hi hagués més dones empresàries, les coses anirien diferent». Un primer pas, creuen, seria que la baixa maternal i paternal fossin iguals: «A l’hora de contractar, això crea una diferència de gènere. Si la baixa és la mateixa per una dona que per un home, és igual a qui contractis perquè els dos seran pares i tindran els mateixos dies de descans». 

Amb uns altres ulls ho veu la Benvinguda Vila, propietària d’una botiga d’aliments i menjar per endur d’Escaldes-Engordany que, mentre té els caragols a remullar, talla llonganissa, fa els entrepans i pensa en què ha de demanar als proveïdors. Va començar a treballar amb 8 anys, «pasturant vaques amb el padrí de la casa». Ara en té 67 i no planteja jubilar-se, perquè «m’agrada molt treballar». La dedicació plena a la botiga no li ha impedit tenir dos fills i tirar-los endavant, tot i que no sap ben bé com ho va aconseguir. «Sempre he fet el que he pogut i he treballat com una mula», sentencia. Tot i això, reconeix que «òbviament» li hauria agradat passar més temps amb els seus fills, sobretot, quan eren petits, ja que quan van complir els 10 anys «els hi preparava tot i ells marxaven sols a l’escola». 

Més de 300 persones 

L’Emma, la Irene, l’Alba i la Benviguda són quatre dones amb perfils i circumstàncies diferents, però totes coincideixen a assenyalar la importància del feminisme per acabar amb xacres socials com la bretxa salarial, la violència de gènere o el sostre de vidre en les empreses. Per aquest motiu, d’una manera o una altra, seran presents a la concentració que les tres associacions feministes del país organitzen demà a les 17.00 hores i que tindrà com a punt de sortida la plaça Coprínceps d’Escaldes-Engordany. 

Cal recordar que el passat 8M, la plaça Guillemó va congregar més de 300 persones de totes les edats. Tenint en compte la poca tradició de manifestació d’Andorra, es podria considerar que la concentració d’aleshores va ser multitudinària, a més del preludi d’una lluita imparable. Pel bé de les dones, i pel bé del món, el repte d’enguany és convertir aquelles 300 persones en una xifra insignificant.