La importància de triar bé
Diuen els estudis que al llarg del dia prenem una mitjana de 35.000 decisions i només som completament conscients d’un escàs 1% d’elles, la resta les prenem de forma automàtica. I encara podríem dir més. A l’hora de prendre una decisió, malgrat saber-ho, no sempre prenem la millor, l’opció que ens dona major oportunitat d’èxit, i optem per una altra opció, basant-nos en un instint, un hàbit o en alguna cosa que ens va funcionar en el passat, en lloc de basar-nos en el que hem après que funcionarà amb més probabilitat.
El que és un fet és que el nostre present és el resultat de les decisions que hem pres en el passat. Encara més, el futur depèn de les decisions que prenguem avui. Tot i que suposo que per no parar bojos, no acostumem a plantejar-nos que hagués passat si en un moment determinat haguéssim pres un camí diferent. I si ho fem, és per quelcom que ha anat molt malament, arribant a que la realitat és que tot el que ens passa és conseqüència d’una sèrie de decisions i no només d’una.
I de totes les decisions que prenem a la vida, la de triar parella és potser de les més importants, perquè estem triant la persona amb qui volem construir una relació i amb la qual compartirem moltíssim temps. En alguns casos potser la vida, el nostre company o companya de viatge, amb qui crearem projectes comuns i farem realitat molts dels nostres propòsits. Però curiosament, tot i saber que és una decisió superimportant, quan triem parella sovint ho fem a la lleugera. I és que si bé quan comprem una casa o un cotxe, contractem un viatge o qualsevol altra decisió menys transcendental, ens fixem en tots els detalls: si està il·luminada, quina equipació porta, que nets són els hotels, etc. És a dir, ens prenem temps per analitzar tots els detalls, però no fem el mateix quan triem parella.
De vegades coneixem algú perquè ens crida l’atenció el seu físic, perquè ens el presenta algú o per qualsevol altra causa, i sense saber ben bé com, ens involucrem en una relació. Resulta sorprenent que tan analistes que som en algunes qüestions, quan es tracta de la vida emocional ens oblidem i acabem fem eleccions estranyes que sobten per la falta d’anàlisi. Quan en realitat, per triar una parella, hem de conèixer-nos, estimar-nos, respectar-nos i valorar-nos, hem de saber qui som, per on anem, i quina classe de persona desitgem que ens acompanyi en el viatge de la vida.
I amb aquesta reflexió no estic dient que hem de buscar la parella perfecta, perquè això és molt difícil saber-ho. És més, nosaltres tampoc ho som de perfectes, però sí que si analitzéssim una mica més, minimitzaríem la possibilitat de tenir una relació de dolor i patiment com les que ens trobem a vegades. I és que la parella treu el millor o el pitjor de nosaltres, és el nostre gran mestre d’amor o de patiment, i si reduíssim els riscos, tindríem una relació més sana. La parella està per créixer amb nosaltres, respectant el procés personal de cadascú, per madurar i evolucionar com a parella i a títol personal, i no per fer-nos mal, com passa a vegades.
Aleshores, si triar parella és tan important, per què sovint ho fem tan malament? I la veritat és que la resposta no és fàcil, i probablement tampoc única. Sovint ens arrossega una idea preconcebuda que tenim de l’amor, una idea idealitzada i romàntica, en la qual l’amor pot amb tot i ens deixem emportar per aquest fet que hem vist en tantes pel·lícules. En altres ocasions venim amb els valors que hem après a casa nostra, que en alguns casos ens arriben de forma sesgada sense saber per tot el que han passat els nostres progenitors. Altres vegades busquem algú amb sentit de l’humor, actitud positiva, confiança, intel·ligència, responsabilitat i honestedat, sense tenir en compte que aquestes característiques, per molt bones que puguin resultar, no ens donaran la relació ideal. En qualsevol cas, aquesta manera de triar la parella és insuficient i en moltes ocasions paguem un preu alt per equivocar-nos.
En definitiva, a l’hora de triar una parella el primer que hauríem de fer és tancar els ulls, per no deixar-nos portar només per l’aparença i per deixar que les nostres emocions flueixin, ja que sovint són un indicador i no sempre les escoltem. És important que busquem una persona prou madura, segura de si mateixa, i amb capacitat d’aprendre i de sentir, de manera que ens anem enriquint amb la convivència. És clau que la parella sàpiga comunicar, expressar, sentir i, sobretot, riure, perquè la comunicació és un dels elements més importants en una relació. També és bo que la persona tingui vida interior, quelcom cada vegada més difícil en els nostres dies. En definitiva, hem de buscar algú que ens ajudi a créixer amb harmonia i felicitat, que faci la nostra vida més gran i més fàcil, que ens accepti amb els nostres defectes i perdoni els nostres errors i amb les que el diàleg sigui possible en tot moment perquè no existeixi la por ni la desconfiança. Però evidentment no podem obviar que a banda de tot això, és important els sentiments que la persona ens inspiri, tenir la certesa que n’estàs enamorat i que l’estimes.
I aquesta vegada acabarem, no amb una frase com us tinc acostumats, sinó amb una reflexió que ens va fer el filòsof grec Plató, qui diu: «Tria com a parella a algú millor que tu. No necessites a algú que et vulgui tal com ets. Necessites a algú que t’ajudi a créixer dia a dia. L’amor veritable és l’admiració, per això la parella que triïs hauria de tenir aquelles qualitats que a tu et faltin. Si tots dos estan compromesos amb ajudar a l’altre créixer, assumiran els períodes tempestuosos de tota relació com a oportunitats de creixement mutu. Per això la persona correcta per a tu no és només la que t’accepta, sinó la que et fa desenvolupar el teu màxim potencial en aquesta vida.» I no se m’acut millor manera d’acabar avui.