• La històrica frase va estar a punt de va estar a punt de quedar-se al tinter pel consell d'un assessor

«I have a dream» (Tinc un somni), la frase més recordada del discurs més famós de Martin Luther King que ara compleix 50 anys va estar a punt de quedar-se al tinter per por de ser un «clixé» massa «trillat» i només un «brot d'inspiració» de l'icònic reverend la va convertir en història.

«I have a dream» era una frase que el líder dels drets civils havia utilitzat desenes de vegades abans de la famosa Marxa a Washington, l'última feia tot just una setmana a Chicago.

Potser per això, la vigília d'aquell 28 agost 1963, el seu assessor Wyatt Walker li va donar un únic consell: «No usis la part de ‘tinc un somni'. Està trillat, és un clixé. Ja ho has fet servir massa vegades» .

Walker, com el mateix King, era conscient que el discurs, que la setmana que ve compleix 50 anys, suposava la presentació del reverend a escala nacional. I després d'hores de ratllar i modificar paràgrafs en un hotel de Washington, van deixar a punt un esborrany que no incloïa cap referència a la son.

«El discurs preparat pretenia ser una avaluació sobre la importància històrica de la lluita per la llibertat dels afroamericans, i tenia com a model el discurs de Gettysburg de (el president Abraham) Lincoln», explica el director de l'Institut de Recerca Martin Luther King, Clayborne Carson.

Al dia següent, a esquena de l'icònic monument a Lincoln i davant desenes de milers de persones, King va començar a llegir el seu «meditat i enèrgic» treball, però aviat va comprendre «que necessitava alguna cosa més per a una ocasió tan extraordinària», segons Carson, professor d'història a la Universitat de Stanford.

Per a l'expert, que ha editat una autobiografia de King, van ser «anys de desenvolupament intel·lectual» els que van permetre que l'activista «tingués aquest sobtat i oportú brot d'inspiració».

Steve Klein, responsable de comunicació al Centre King d'Atlanta (Geòrgia), apunta un altre factor que potser va influir en la decisió: la insistència de la cantant de gospel Mahalia Jackson, que, asseguda prop de l'orador al podi, li instava constantment a «parlar del somni». «Potser ella li va sacsejar la memòria i el va fer pensar: això funcionaria bé aquí», afirma Klein.

Però, en darrer terme, King «va decidir utilitzar aquesta part perquè realment li va arribar la inspiració i va sentir que volia compartir una visió d'un Estats Units millor amb l'audiència», indica.

La referència al somni no només va canviar el discurs, sinó també la forma de pronunciar de King, que va deixar de banda l'esborrany preparat i no va tornar a recórrer a ell.

«Quan llegia el text, semblava un ponent», recorda Clarence Jones, un dels assessors de King, en el llibre sobre el discurs The Speech, del periodista britànic Gary Younge.

«Però quan va deixar el text de banda, va tornar a convertir-se en un predicador baptista», afegeix Jones.

Les immediates ovacions i aplaudiments van demostrar que King havia encertat en anar més enllà d'una crida a la justícia, al comprendre «que no era suficient sostenir una lluita massiva per la llibertat tret que els participants poguessin imaginar un futur que fes que els sacrificis mereixien la pena», apunta Carson.

La resta del discurs de King era una meticulosa anàlisi de la situació de milions d'afroamericans, i contenia poderoses metàfores, com la que descrivia un Govern que havia incorregut en «impagament amb els seus ciutadans de color», atorgant-los «un xec rebutjat per fons insuficients».

Però, segons Klein, el discurs «probablement» no hauria tingut el mateix impacte sense la menció al somni. «Era el moment correcte per utilitzar (la menció), l'audiència correcta per usar-la. Necessitava una idea gran», subratlla.

Fora o no gràcies a la menció del son, els 16 minuts de discurs de King van servir per donar un impuls definitiu al moviment pels drets civils i aconseguir que l'FBI, que ja li investigava pels suposats llaços comunistes de dos dels seus ajudants, el definís com «el líder negre més perillós i efectiu del país».

Per a més informació consulti l'edició en paper.