• Un atracador, un presidiari i quatre empleats van conviure sis dies a la volta de seguretat d'un banc

Foto:

El «drama de Norrmalmstorg», l'atracament a un banc amb presa d'ostatges al centre de la capital sueca que va donar origen a la coneguda «síndrome d'Estocolm», complirà demà 40 anys.

Un atracador, un presidiari i quatre empleats van conviure sis dies a la volta de seguretat d'un banc, i els ostatges van entaular una relació de complicitat amb els seus segrestadors que va acabar donant nom a un terme psicològic d'ús comú a tot el món.

Jan Erik Janne Olsson va entrar el 23 agost 1973 encaputxat, armat amb una metralleta i amb explosius a la sucursal del Kreditbank a la cèntrica plaça de Norrmalmstorg.

«Tireu-vos a terra, ara comença la festa», va dir en anglès abans de disparar al sostre, prendre com a ostatges tres empleades i plantejar condicions a la policia: tres milions de corones sueques, un cotxe i via lliure per sortir de Suècia.

Olsson va exigir a més que fos traslladat des de la presó al banc Clark Olofsson, llavors un dels criminals més coneguts del país i amb qui havia coincidit a la presó.

Les autoritats van acceptar part de les seves exigències i van portar Olofsson al banc, on estava amagat un altre empleat que va passar a integrar el grup d'ostatges a la volta de seguretat.

Allí van romandre sis dies, els últims quatre limitats a un espai reduït, després que uns agents aconseguissin colar-se a l'entitat i tancar la volta per aïllar-los.

Ostatges i segrestadors van jugar a les cartes i al cinc en ratlla i van entaular llaços afectius que aviat van quedar de manifest.

En les converses telefòniques mantingudes durant la captivitat amb el primer ministre suec, Olof Palme, Kristin Enmark, de 23 anys, que exercia de portaveu dels ostatges, va prendre clarament partit per Janne Olsson davant la policia.

«Confio plenament en ells, viatjaria per tot el món amb ells», va arribar a dir dels seus segrestadors Enmark, disposada a acceptar la proposta d' Olsson que els deixessin sortir amb cotxe portant-se a dos ostatges, una idea rebutjada per les autoritats.

Els esdeveniments es precipiten a partir del quart dia, quan la policia va trepar el sostre de la volta: Olsson va amenaçar amb posar sogues al coll dels ostatges i va ferir d'un tret un agent.

«Mai vaig creure que Janne fora a disparar. Però és clar que tenia por de morir, que la situació es descontroles. No sabíem què tenia pensat fer la policia», va confessar Birgitta Lundblad en un documental de fa anys a la televisió pública sueca.

Al sisè dia, la policia va deixar anar gas lacrimogen en la volta, i als pocs minuts, Olsson es va rendir, sense que hi hagués ferits.

Els ostatges es van negar a sortir abans que els seus captors, per por que aquests fossin castigats i es van acomiadar d'ells amb abraçades.

«Sé que pot sonar una mica estrany, però no volíem que la policia els fes mal, un cop tot havia acabat», assegurava Lundblad, rebutjant l'existència d'una síndrome en els ostatges i apel·lant a una simple qüestió de supervivència.

Igual d'escèptic es mostra ara Olsson sobre la síndrome, batejada inicialment com «de Norrmalmstorg» pel criminòleg Nils Berejot, que va col·laborar amb la policia durant el robatori.

Va ser la seva personalitat la que va provocar una reacció positiva dels captius, sosté Olsson, condemnat a 10 anys de presó i que després no ha tornat a tenir problemes amb la llei.

«Em vaig portar bé amb tots. A la garjola em van visitar dos ostatges, i quan em vaig casar a la presó, els policies van fer de testimonis», va assegurar en una entrevista recent a l'agència sueca TT l'exsegrestador, de 72 anys i que treballa en un concessionari de cotxes.

Olsson sosté que ell va voler anar-se'n quan van rebre els diners de la policia, però que el seu company no es va atrevir.

«No em penedeixo del que ha passat, igual en certa manera. Però de què serveix», va confessar.

El «drama de Norrmalmstorg», que ha originat diversos llibres i una pel·lícula, també ha donat peu a mites com que Olofsson es va emportar una important suma de diners del banc o que una de les ostatges va tenir sexe amb un dels captors, després desmentit .

Clark Olofsson va ser absolt en segona instància pel que ha passat al Kreditbank, però després va rebre diverses condemnes per altres delictes, que el van portar a presons de Suècia i de Dinamarca.

Dos dels ostatges van seguir treballant al banc, mentre que una altra va estudiar psicoteràpia i la quarta va desaparèixer de la llum pública, a la que quatre dècades després ha tornat el segrest.

Per a més informació consulti l'edició en paper.