Quan la música és confon amb el soroll llavors alguna cosa no va bé, que l'hi diguin a una pianista de Puigcerdà que ha estat demandada per la seva veïna que estava farta de sentir com tocava el piano. La discussió ha arribat als jutjats on la fiscalia demana set anys de presó per a l'jove pianista. Ens podem preguntar què hauria passat si en lloc de tocar el piano que emetia sons per sobre dels trenta decibels hagués estat una bateria de grup heavy. L'antecedent de músic multat per assajar a casa va ser un nen de set anys a qui els municipals de Tarragona van atiar una multa de 800 euros per les queixes veïnals.

Tots admirem Mozart però no ens hauria agradat assistir als seus inicis infantils al piano; també queda acreditat que no hi ha res més perillós que el veïnatge. Per exemple, els veïns de Bárcenas en aquells dies d'assetjament permanent al portal, cada vegada que tornaven amb la bossa del pa els gravaven per si de cas, i si coincidien amb ells també apareixien en els plànols de recurs com a actors secundaris. Cal reconèixer que van aguantar diversos mesos sense presentar denúncia al jutjat per estres continu i per haver de sortir sempre fets un pinzell, ¡qualsevol s'arriscava a tirar les escombraries en xandall amb aquesta pressió mediàtica a l'aguait!

Pot ser pitjor si ets veí de polític actiu en vacances que no deixa el mòbil ni per baixar a la piscina perquè es passa el dia ficat en entrevistes i en declaracions. Els polítics parlen dues vegades: primer durant l'entrevista i després amb el seu cap per explicar-los el que han dit i rebre el reconfortant copet a l'esquena. Tampoc ningú diu res sobre aquests soferts veïns que participen de la vida política en qualitat de secundaris obligats, ells també mereixen una recompensa pels danys causats tant per la intensitat dels decibels com per les bestieses que es veuen obligats a escoltar sense poder entrar en el debat. Expliquen que al ministre de l'Interior li han sortit aquest estiu uns veïns de balneari molt replicadors, es tracta d'un grup de jubilats que li criden a Fernández Díaz «ministre dimissió!» cada vegada que es creuen amb ell pels passadissos del balneari de Fitero. Demandar a una veïna per tocar el piano sembla una desmesura però cal posar-se en la pell de la demandant que va haver d'agafar una baixa per estres. Caldria escoltar els veïns de Bárcenas o als de Belén Esteban, tots ells sotmesos a la pressió de les càmeres vint hores al dia. Un excés, una calamitat, una exageració en coloraines digna d'una tesi sobre «Sálvame».

Per a més informació consulti l'edició en paper.