• Una relació tortuosa i complicada origina una recerca d'allò més singular

Foto: NOE

L'esternocleidomastoideo ha dit prou i al seu lloc hi ha deixat un dolor insuportable. Hi deu tenir a veure el coixí del llit. I això que n'he provat diversos perquè a casa en tenim de làtex, d'espuma, de plomissol, de boletes de poliestirè, llargs i curts, gruixuts i prims, durs i tous, ergonòmics i de tota la vida. Cap no em va bé. Al principi, tots són sensacionals però ben aviat em torno a aixecar amb mal. He dut a terme tants canvis com Dani Alves ho ha fet d'imatge que tan aviat sembla un artista de reggaeton com un futbolista perroflauta, una icona hipster, un clon de Dani Macaco, un Al-Qaeda fashion o el percussionista d'Ojos de Brujo.

La meva relació amb el coixí és tan tortuosa i complicada com la del Govern de DA i el seu grup parlamentari. Així que aprofito el primer dissabte de rebaixes a Barcelona per intentar trobar el coixí adequat. A la primera botiga me'n proposen un que ompli el buit craniocervical en la posició del decúbit dorsal. Em quedo més desconcertat que quan vaig començar a veure la tercera temporada de Homeland i sóc incapaç d'articular la sinapsi més elemental en el meu cervell per poder dir: «gràcies, adéu».

A la segona botiga em proposen un CRC o coixí de reclinació cervical que és amortidor, evita les degeneracions osteoarticulars i moltes més coses. Faig una cara com la d'un insecte retratat per un fotògraf de National Geographic, però aconsegueixo sortir de la botiga tot i que, aquest cop, les ordres que el meu cervell envia a les cordes vocals, arriben completament distorsionades i converteixen la meva línia de discurs en un galimaties de balbucejos i de frases inconnexes.

Tot i això, assoleixo prou embranzida com per atrevir-me a entrar a Ikea, en un acte de suprema heroïcitat només comparable a la proposta d'utilitzar la banyera de casa per acollir un dipòsit d'armes químiques de Síria. M'ofereixen coixins per a la gent que dorm panxa enlaire, per a les persones que dormen de costat o pels que ho fan de bocaterrosa i que el més venut és el Gosa Vädd que potser té una variant destinada als dormilegues de decúbit supí i una altra per als de decúbit pron, al mòdic preu de 9,99 euros. Arribo a la conclusió que em serà més difícil trobar un coixí que el fet que Kim Jong-un es torni bo, perquè això del GosaVädd em sona més a un caçador d'aurores boreals a Groenlàndia o a una sèrie policíaca nòrdica que no pas a un estri per facilitar el meu descans i a acabar amb les dolències a l'esternocleidomastoideo, aquest múscul del qual, fins fa unes setmanes, només tenia constància de la seva existència gràcies a una bona cançó dels Antònia Font.

Amb aquesta àmplia oferta, els meus dubtes, i el fet que potser sóc la persona que té més pors internes del món, juntament amb l'Edgar Allan Poe, em plantejo què pot passar si algun dia vaig a un hotel que té carta de coixins. Tou, semi dur, dur de làtex, miraguà --una fibra natural semblant al cotó--, ploma d'ànec, hipoalergènic i antironcs.

En aquesta última proposta, i sota el nom de vibrating anti snore pillow, s'amaga un artefacte que sembla una coproducció entre Alice Cooper i Salvador Dalí: quan ronques, aquest coixí ho detecta i respon amb una vibració que et desperta prou com perquè canviïs de posició i deixis de roncar. Fins i tot té un sistema de regulació que s'ajusta als roncs suaus o als més forts.

Encara que potser el que necessito, en comptes d'un coixí, és un casc de futbol americà com a element de protecció i d'aïllament d'influències externes, d'espectacles permanents d'aigua, de llums i colors, de la introducció de l'IRPF, de fotos d'aixelles peludes al twitter i de gats i gossos al facebook, de la samarreta Depression d'Urban Outfitters, dels efectes del bòtox a la cara de la Cameron Diaz, i de l'estudi genètic del tauró elefant. Però malgrat tot, encara faig un darrer intent de trobar el coixí abans de pujar al Directbus de tornada, a un quart de set, nou de trinca i amb connexió wifi.

En una botiga de Sants, me'n compro un de ploma amb funda exterior transpirable, i segons el venedor, un exemple de suavitat, lleugeresa i d'elasticitat. Satisfet amb l'adquisició, el primer que faig en arribar a casa, és buscar al Google, informació sobre les virtuts del coixí de ploma. Tot el que trobo són referències a l'estudi d'un equip d'investigadors de l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona, que es va publicar l'any passat a The Lancet Respiratory Medicine, segons el qual l'exposició al coixí de ploma pot ser una de les principals causes de la fibrosi pulmonar idiopàtica. No busco res més. Apago l'ordinador amb la convicció que tornaré a canviar de coixí però, sobretot, amb la certesa que aquesta fibrosi ha de ser molt més greu que un dolor a l'esternocleidomastoideo. 

Per a més informació consulti l'edició en paper.