PUBLICITAT

Els Pujol fins i tot dins la sopa

GLÒRIA GURDÓ
PERIODISTA

Ahir em va trucar un periodista de Televisió Espanyola per demanar-me no la meva opinió sobre el cas Pujol, sinó quina era la meva percepció sobre l'impacte en els ciutadans i ciutadanes d'Andorra. Educadament li vaig recordar que Andorra no és ni Catalunya ni Espanya, i que a més a més, tenim un mosaic demogràfic molt divers. Amb més d'un terç d'andorrans, un terç d'espanyols –dels quals la meitat deuen ser catalans–, la meitat d'un terç de portuguesos i la resta que es reparteix entre francesos, anglesos i altres nacionalitats de latituds molt allunyades. O sigui que vaig contestar que era incapaç de determinar quin era l'opinió majoritària de la població d'Andorra. «Suposo» –vaig dir al periodista– «que si li demanes a un català dirà que està molt indignat, però no sé si els problemes de la família Pujol amb la hisenda espanyola interessen gaire a un portuguès, un francès o un andorrà». De fet, el que interessa a la majoria de ciutadans d'aquest país és treballar per tirar-lo endavant. I que ningú s'equivoqui, no és la banca andorrana que ha obrat ni obra malament. La banca andorrana fa anys que ha entès el camí que ha de seguir com ho demostra el fet que aprovés la segona avaluació del Fòrum Global per a la transparència i l'intercanvi fiscal. Lluny queden els anys en que la seva vocació era únicament custodiar els dipòsits de petits estalviadors que com tothom sap també miraven de pagar menys impostos al seu país d'origen. I posats a dir, tampoc no ens enganyem que els grans estalviadors o defraudadors també preferien places més grans com la suïssa... Avui la banca andorrana està en ple procés d'internacionalització, sap que no n'hi ha prou amb oferir preu o diferencial fiscal i que com la resta de places financeres de feble imposició tributària, sap que ha de lliurar la batalla oferint millors serveis per gestionar –atenció no és el mateix que custodiar–, el capital o el patrimoni de les persones, ja siguin residents o no.

El que faci la família Pujol a partir d'ara m'interessarà menys i espero que també interessi menys a moltes persones, perquè el millor menyspreu és la indiferència. I mentre la Justícia no acabi de fer net, em satura tenir els Pujol dins la sopa.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT