PUBLICITAT

La depressió política

CARLOS CARNICERO

La confessió de Jordi Pujol és un dels episodis més destructius del nostre sistema polític i, al mateix temps, un camí per sortir d'aquesta crisi sistèmica de l'actual règim democràtic espanyol. La piràmide de corrupció institucional ha arribat a un punt en què no queden esglaons per ascendir.

Els episodis de corrupció a l'entorn de la Casa Reial i la revelació de Pujol, tot esperant la investigació corresponent, ens situen en un punt sense retorn si no es produeix una regeneració política profunda que retorni als ciutadans la confiança en els seus representants i en les institucions.

Literalment, després de conèixer que Pujol ha tingut comptes a l'estranger durant més de trenta anys, el nacionalisme català ha rebut un cop molt dur amb conseqüències polítiques i institucionals imprevisibles. La representació de la pàtria catalana estava encarnada en un frau. Qui va monopolitzar la màxima representació de la catalanitat s'ocupava en realitat no de la pàtria sinó de la seva butxaca. Els qui fan un esforç per dissociar el Pujol estadista de la seva misèria humana perden el temps, perquè la primera condició del lideratge és l'exemplaritat. És magnífic que les sentines es netegin. És la condició perquè un vaixell pugui navegar sense infeccions. I en això estem i hem de ser.

Fa molt temps que els dirigents polítics i institucionals miren a una altra banda davant les onades de corrupció que arriben a tots els partits, sindicats i organitzacions empresarials. No estan disposats a una catarsi perquè significaria la depuració imprescindible de gairebé tots. Probablement cal començar des de zero. Però això és una bona notícia perquè significa que hi ha un remei, dràstic, però un remei. Portar els ciutadans a les urnes serà una heroïcitat, convèncer-los perquè votin a qualsevol partit del sistema actual, una proesa.

En política, com en física, no existeix el buit absolut perquè hi ha una tendència a produir noves substàncies o forces que ocupen el buit. Pot ser un procés lent, zigzaguejant i dolorós. Però ja, inevitable.



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT