A punt de començar el curs polític, el ciutadà, aquesta cosa en qui resideix tota la justificació moral de la democràcia, segueix esperant explicacions d'uns i d'altres perquè el país s'ha convertit en una immensa tertúlia televisiva en la qual preval el titular sobre la reflexió, la desqualificació davant la dialèctica i la proposta populista en lloc de l'anàlisi. Tot val perquè es tracta de donar espectacle i ja se sap que, malgrat les tragèdies, l'espectacle ha de continuar. Doncs ja va sent hora d'aturar-ho. Perquè la vida, encara que sembli mentida, no és la tele i aquí baix, a l'altre costat de la pantalla, hi ha la tossuda realitat, la lleu esperança de recuperar l'esperança, la consciència cada vegada més estesa que això no pot seguir així i cal que es posin les cartes cap per amunt per saber a què atenir-nos.

Volem saber a quines noves retallades / ajustos es referia Rajoy a Santiago qualificant ja per endavant de «dolorosos»; i ho volem saber perquè fa res el seu ministre Montoro assegurava que aquesta època de sacrificis havia passat ja i no calia seguir esprement les economies dels de sempre. O una cosa o l'altra. Però que s'aclareixin millor aviat que tard.

Volem saber la veritat sobre la reforma fiscal perquè experts en l'assumpte ens asseguren que, en contra del que es ve anunciant, per a les rendes no serà en absolut tan favorable com es pregona. Volem saber per què es vol canviar la fórmula de les eleccions municipals a corre-cuita quan els problemes que planteja l'actual sistema, segons el Govern, són exactament iguals per a les eleccions autonòmiques i generals.

Volem saber en què consisteix –de veritat, fil per randa– això del federalisme asimètric que proposa el PSOE i per què aquest canvi seria el bàlsam per a tots els nacionalismes d'aquest país quan els propis nacionalistes ho rebutgen directament.

Volem saber on és l'entusiasme socialista amb l'elecció d'Obama i què pensen ara de quan ens van dir que amb el triomf d'Hollande a França s'anava a demostrar que una altra política econòmica era possible. Sembla que no. Volem saber com acaba el que ara per ara no és més que el conte de la lletera: el projecte de Podem que resulta senzillament impossible. Preguntat Monedero per les mesures celestials que proposen, va respondre que es tractava de decisions polítiques i que en el seu moment ja es veuria com fer realitat aquest somni. Això no val.

Volem saber si d'una punyetera vegada es va a ficar mà a les anomenades fundacions dels partits.

Volem saber tantes i tantes coses que cada vegada ens importa menys col·locar De Guindos a Europa.

Per a més informació consulti l'edició en paper.