L’altre dia estava mirant tranquil·lament la tele quan en un moment d’anuncis vaig fer zapping i l’aparell va anar a parar a 8tv, un canal que no miro mai. Hi havia el senyor Nomen, exconseller general i sembla que expolític, o polític sense partit, o no sé ben bé com qualificar-ho.
Per mi el senyor Nomen és un personatge curiós. Per bé que hi ha molts moments, que per la seva manera de dir les coses que m’ha crispat una mica, admeto que és una persona intel·ligent, atrevida, i un magnífic orador. Potser que la seva faceta de professor hi tingui a veure amb això, però per mi, és realment bo.
Nomen va estar uns deu minuts parlant sobre Andorra, l’honradesa de la seva gent i la solidesa del país al marge del que està passant amb la BPA. Va explicar quins són els quatre casos que han creat tot aquest terrabastall, i va carregar, induït per en Cuní, però d’una manera suau en comparació a com ho fa habitualment, contra el Govern de Toni Martí. El cert és que em va sorprendre la seva intervenció, i el to. Però més em van sorprendre les reaccions d’alguns a les xarxes socials. Mentre algú tímidament deia que en Nomen ho havia fet molt bé, una claca de Toni Martí el desqualificava i deia que es postulava sense el permís de ningú com a salvador d’Andorra. De salvador res de res, el que va fer Nomen és una cosa que trobo a faltar fa molt de temps, que surti algú del país als mitjans a explicar que no som un país com intenten fer veure especialment des d’Espanya, que aquí hi viu gent normal, humil, treballadora i no pas xoriços, corruptes i corruptors. Ens cal més gent com en Nomen que surti a defensar el bon nom del nostre país, especialment als mitjans catalans.
Encara tinc algun amic de joventut posat a la banca, pocs perquè som/són d’aquella generació que ara ja no interessa. Sense estudis superiors per sobre dels 45, que tota la vida hem fet el mateix, i que érem la mà d’obra ideal pels bancs. Fa uns anys ens van necessitar, i érem allà, quan no hem fet falta perquè ja hi havia joves més preparats, formats i barats, vem passar a ser més nosa que servei. El fet que aquests amics m’expliquen que potser el 80% dels diners estrangers que hi Andorra és de catalans. És per això que és essencial i més que essencial: primordial que la nostra imatge sigui perfecta de cara als veïns del sud, perquè a més de venir a deixar aquí els diners,   també són el nostre principal mercat en turisme i compres. No cal que ho perdem de vista.