El Comú és l’institució la més antiga, la més pròxima al ciutadà. Dic això sense voler rebaixar-ne cap altra, però si per insistir en la importància i l’estima que em mereix personalment l’Estructura Territorial.
 

Tant és així que la Constitució, la que vaig votar jo i prop del 76% dels electors, defineix els Comuns com a òrgans de representació i administració de les Parròquies les quals funcionen sota el principi d’autogovern. Després de l’Acord Institucional del 1992 entre el Consell General, el Govern i els Comuns es van aprovar, l’any 1993 dues lleis qualificades per delimitar les Competències i quantificar les Transferències de Capital del Pressupost General als Comuns per tal de garantir l’autonomia administrativa i financera i també la capacitat econòmica de les Administracions Locals.
 

En aquell Acord Institucional es van traspassar competències que assumia el Govern: pistes d’esquí, poliesportius, aparcaments horitzontals i verticals, carreteres secundàries, equipaments culturals... Aquests nous compromisos no es podien assumir sense una transferència de capital per tal d’assegurar la capacitat econòmica dels Comuns. La quantia correspon al 18% dels ingressos tributaris totals, o al 30% sobre els ingressos recaptats per l’Administració General en concepte d’impostos  indirectes i de taxes d’entrada de mercaderies, en el cas que el primer percentatge sigui inferior al segon. Sembla que queda clar que les Transferències de Capital als Comuns no han estat cap regal sinó únicament el finançament de les competències traspassades i doncs assumides pels Comuns.
 

Des de fa cinc o sis anys, i més al llarg de la campanya, s’ha parlat de modificar lleis de competències i transferències! Les competències estan molt ben especificades a la Constitució i a la llei qualificada que porta el seu nom. Però, segurament és necessari precisar millor al què correspon cada una d’elles, ja que en els últims vint anys, els uns i els altres, Comuns i Govern han assumit atribucions que no els pertocaven (per càlcul electoralista, perquè la Institució que li pertocava fer-ho no ho feia, perquè el Govern ha volgut afavorir una Parròquia del seu color polític... ).
 

El que no es pot fer és congelar les transferències, fixant un import global màxim prenent com a base la recaptació de l’Estat del 2013, per solucionar el problema de liquiditat del Govern. Disminuir-les és reduir inversions i serveis comunals ja que els Comuns també han d’equilibrar els pressupostos. Els serveis que se suprimeixen afecten sempre els més febles: infants, gent gran...! Aquesta congelació es va acordar en un document anomenat «Acord Institucional entre el Govern i els Comuns sobre la delimitació de les competències i les transferències» signat l’abril del 2014. El document parla de lleialtat institucional i de consens polític! Quin consens polític? He de suposar que el Consell General estava de vacances vist que en l’acord no hi figura, a diferència del que es va signar el 92! Hi havia algun interès en amagar el contingut de l’acord a la resta de forces polítiques representades al Parlament? És vàlid aquest document, signat pel Cap de Govern i els Cònsols, però sense l’aprovació d’un dels set Comuns? Un acord signat pel Cap de Govern i els Cònsols, pot modificar la llei qualificada de transferències als Comuns que requereix per a la seva aprovació el vot final favorable de la majoria absoluta dels Consellers elegits en circumscripció parroquial i de la majoria absoluta dels Consellers elegits en circumscripció nacional? Senyor Marti, disposeu d’aquestes majories al Consell General? O és que també heu endreçat l’Estat de Dret al congelador?
 

Per què els Comuns «es comprometen a facilitar de forma gratuïta el sol que prové del percentatge de cessió en el marc del planejament derivat prèvia declaració d’interès nacional»? Malauradament l’informe, del Comú o comuns concernits, que requerirà la declaració serà preceptiu però no vinculant! Ara planyo el Comú que no estigui en sintonia amb algun Govern capriciós, i n’hi ha!
 

Queda clar que el Govern dirigeix la política nacional i internacional i també l’administració de l’Estat el que li confereix tota una sèrie d’atribucions importantíssimes com l’educació, la sanitat, la cultura, les polítiques socials i turístiques, les comunicacions viàries nacionals. Però, fixeu-vos bé els serveis que donen els Comuns: poliesportius i piscines, camps d’esport, estacions d’esquí, centres termals (Caldea), vies ferrates, parcs naturals i d’esbarjo, jardins, vies públiques urbanes, carreteres secundàries, places, camins, aparcaments i circulació urbana, captació i distribució d’aigua potable, fonts, xarxes d’aigües residuals, enllumenat, escombraries, cementiris, neteja de vies, urbanisme, cadastre, equipaments culturals, museus, biblioteques, escoles bressol i cura d’infants en horari extraescolar, colònies, casals de gent gran, administració comunal, cens de la població, cens electoral, autoritzacions d’obertura de comerços dins del marc de la legislació nacional, boscos, festes del poble...
 

No crec que els ciutadans estiguin disposats a perdre o a minvar cap d’aquests serveis per la congelació de transferències. Al escriure aquest article d’opinió, els que es presenten per ocupar les Cases Comunes estan encara «espardenyant», fent el porta a porta, reunions o debats. Entendreu que no conec els resultats. El que desitjaria, és que qui surtin elegits, que seguin a la majoria o a la minoria del nostres Comuns, defensin l’interès general per sobre dels particulars i que no es deixin enredar en modificar competències i transferències en perjudici dels ciutadans. Que no es confirmi aquella dita que diu: «A cada bogada hi hem perdut un llençol».