PUBLICITAT

Clients proxenetas, dissenyadors prostituïts

«Fes-me tres propostes i si ens agraden et direm alguna cosa». Tots els dissenyadors gràfics que hem treballat com a freelance o en alguna agència hem sentit algun cop una cosa semblant. Alguns fins i tot ho sentiran constantment. Per naturalesa humana, fem el que sigui per aconseguir uns quartos de més, però no tot s’hi val en aquest negoci. Si per aconseguir un client hem de dissenyar unes quantes propostes que després potser no li convencen, no anem bé. No només haurem perdut el temps, sinó que haurem perdut diners i es una cosa que sobretot els freelance no es poden permetre. Aquesta actitud dels clients cap als dissenyadors (que no tots tenen) és particular que no passa en les demés professions, i la raó no la se ni jo, ni ningú. 
 
Posem-nos en un supòsit: una parella decideix emprendre un negoci i munten una botiga de complements. Quan han decidit l’estètica del local, contacten amb un pintor a qui li diuen que vol totes les parets negres menys una de blanca. El pintor es presenta allà, els hi pinta com li han dit i li paguen el treball. Després contacten amb un dissenyador gràfic perquè els hi completi l’estètica del negoci amb un logotip. Aquest els hi demana un preu per tantes propostes que ells accepten, i passats 10 dies es presenta amb les propostes. No els hi agrada cap dels logotips tot i ser d’estils molt diferents així que li demanen al dissenyador si pot modificar-ne un dels que ha fet. El dissenyador el modifica, però tampoc els hi acaba d’agradar com queda perquè «és com massa vintage, no se si m’entens. Fes que sigui més brillant si pots…». Segona modificació al canto i finalment acaben acceptant-lo de mala gana. El resultat final és que el dissenyador ha fet dues modificacions gratis perquè ja havien acordat un preu al principi i no podia cobrar-los més per no perdre el client.
 
Però aquests clients no són els pitjors que hi ha. Existeixen els que descaradament organitzen concursos per escollir un logo a un cost ridícul. És el cas de ‘Airbnb’, quan van publicar el seu nou logotip, el qual va ser ridiculitzat massivament a les xarxes socials per la seva semblança amb un clítoris. És aquí quan l’empresa decideix posar les cartes sobre la taula i canviar-lo. I per fer-ho van organitzar un concurs en el que tothom que volgués podria proposar un logotip que es pagaria a 500 dòlars si acabava sent l’escollit per la empresa. Sembla tot normal fins que te n’adones del que realment li costa aquest logotip a ‘Airbnb’. Es van presentar 1.302 propostes que dividides pels 500 dòlars que oferien al guanyador significa que cada logotip els hi ha costat 38 cèntims, el que vindria a ser una jornada per un nen del tercer món que cus pilotes. 1.301 persones seguiran presentant-se a concursos d’aquest tipus esperant que hi hagi sort, el guanyador es gastarà el seu premi en mig iphone i l’empresa es quedarà amb tots els drets del logotip per modificarlo, o crear-li una imatge corporativa al voltant que li sembli. El negoci del segle. Per cert, finalment no el van canviar i ja ningú se’n recorda del logo-clítoris.
 
Un psicòleg no et tractarà si no pagues la visita prèviament. Un arquitecte no t’ensenyarà els plànols sense haver firmat abans un contracte. Una perruquera no et farà tres pentinats perquè no t’acaben d’agradar com et queda. Però nosaltres sí, i la culpa és nostra i només nostra per acceptar aquestes condicions, i malauradament és una cosa que no canviarà mai mentre hi segueixi havent gent que accepta aquestes condicions. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT