entenem per èxit l’assoliment de l’objectiu final d’un negoci, una actuació, etc. Però, a compte de què podré complir aquest objectiu? Aquesta és la qüestió en la qual el 90% dels que persegueixen l’èxit s’acaba embussant. I és que mentre l’altre 10% segueix endavant lluitant contra corrent, la resta prefereix esperar que baixi un àngel del cel, els agafi de la mà i se’ls emporti volant cap a l’Olimp dels triomfadors a cost zero. És quan cal escollir si ets una persona de futur o ets una persona de mitjana. I citant a John Maxwell: «Mitjana és el millor del pitjor i el pitjor del millor». Si ets d’aquest col·lectiu de gent, no cal que continuïs llegint perquè aquest text no va per a tu. L’èxit només existeix amb esforç.
Tens ganes de triomfar, de donar-li un tomb a la teva vida i ser algú de profit. Vols donar-los una bona vida als teus fills, que estiguin orgullosos de tu, o simplement, desitges esbrinar fins on ets capaç d’arribar en la teva vida professional. Bé, doncs per arribar-hi cal posar-s’hi, i sona molt bé quan t’ho diuen o quan t’ho proposes, però amb això no n’hi ha prou, has de fer-ho i has de fer-ho ja. El nostre pitjor enemic en aquest cas és el temps. Tothom sap que en el sofà s’hi està molt còmode, de fet alguns m’ho podreu confirmar ara mateix, però si deixem que els videojocs, les meravelloses pel·lícules de diumenge d’Antena 3 o qualsevol altre hobby inútil ens absorbeixi, no arribarem enlloc. El més fàcil és mentalitzar-te, el realment difícil és actuar.
La vida m’ha demostrat que hi ha dos tipus de triomfadors i les dues maneres de prendre’s aquesta filosofia de vida són totalment vàlides. L’un, és el que es proposa una meta a llarg termini i va a buscar-la costi el que costi, l’altre és el que simplement es proposa petites metes a curt termini que anar complint sense voler saber on acabarà el dia de demà, però amb la sensació d’haver realitzat els passos que tocaven a cada moment. Però al cap i a la fi, els dos pensaments tenen en comú que l’objectiu és acabar assolint l’èxit que t’hagis proposat.
No ens enganyem, en el camí que ens hem marcat trobarem mil i una traves que ens impediran seguir endavant amb els nostres propòsits, forma part de la vida, si fos tan fàcil, Amancio Ortega no seria actualment l’home més ric del món. De pals a les rodes en trobarem molts, des dels que no podem evitar, fins als que ens desitgen el mal per pura enveja i sobreposar-nos a aquests contratemps ens faran albirar el camí de nou. Un exemple personificat n’és Michael Jordan, llegenda del bàsquet mundial que entre d’altres anècdotes, ell sempre era el primer en arribar a l’entrenament i l’últim en marxar quan les llums ja estaven apagades. Al posar fi a la seva carrera professional va dir això: «He fallat més de 9.000 tirs en la meva carrera. He perdut gairebé 300 partits. 26 vegades han confiat en mi per llençar el tir que guanyava el partit i l’he fallat. He fracassat una vegada i una altra en la meva vida i és per això que tinc èxit».
El sacrifici és directament proporcional a les ganes que tenim d’aconseguir l’èxit, així que esforçat i veuràs la recompensa.