Nadal a la Xina
Milions de xinesos, sobretot joves universitaris o membres de les minories cristianes, celebren aquests dies al país el Nadal, una festivitat creixentment popular a la potència asiàtica però que algunes autoritats veuen com una indesitjable contaminació occidental.
En ciutats com Pequín, l’ambient nadalenc es palpa en molts llocs, sobretot en hotels i centres comercials adornats amb gegantins arbres decorats, rens, figures de Santa Claus i encegadores il·luminacions festives que no tenen res a envejar a les de les metròpolis occidentals.
No és difícil tenint en compte que és a la Xina, concretament a la localitat oriental de Yiwu (sobrenomenada en ocasions «Ciutat Nadal») es fabriquen un 60% dels ornaments nadalencs de tot el món en les més de 600 empreses del sector que hi ha a la zona, i que en els últims mesos han treballat sense descans.
Però el Nadal té característiques especials en aquest país, on no té el fort component familiar que hi ha a Occident –els sopars de parents es reserven per al Festival de Primavera i l’Any Nou lunar pel que és sobretot una ocasió perquè els més joves surtin i es diverteixin.
«La nit de Nadal aniré amb la meva parella a una festa en un hotel on va actuar una de les DJs més famoses d’Eivissa», explica l’escriptora Li Keke, que recorda que va ser a la universitat on va començar a celebrar aquestes dates, pel que aquests dies, per a aquesta mare de 37 anys, són una ocasió per «tornar a la joventut».
Mares com ella ja comencen a explicar als seus fills a la Xina que el Pare Noel que adorna els carrers, i que els xinesos coneixen com «shengdan laoren» (literalment, «el vell del sant naixement»), els portarà regals, encara que quan ells eren nens mai van celebrar amb els seus pares el Nadal als 80 o 90.
«No sabíem el que era», reconeix Yu Hao, un perruquer en el principi de la vintena explica que la nit de Nadal anirà a esquiar amb la seva nòvia a Chongli, un dels llocs que acollirà els Jocs Olímpics d’Hivern de 2022.
«Em vaig assabentar del Nadal per internet i poc a poc vaig començar a celebrar-lo», explica el jove, que altres anys fa servir la Nit de Nadal com a excusa per anar a veure una bona pel·lícula amb la seva parella, tocada aquesta amb una gorra de Pare Noel .
Diferent valor tenen aquestes dates per als més de 60 milions de cristians (entre catòlics i protestants), una mica menys d’un 5% de la població nacional, que en molts casos assistiran a la Missa de Gall de la nit del 24, on es canten nadales en mandarí i en llatí.
«Per a mi el Nadal és el naixement de Jesús i el d’un nou any que marca un nou començament» explica una d’aquests fidels, Wang Yunpeng, qui anirà la nit de Nadal a la missa de la Catedral de Pequín, un bell edifici fundat pel jesuïta italià Matteo Ricci a principis del segle XVII.
Joves i creients, els principals involucrats aquests dies a les celebracions nadalenques, són objecte de vegades de campanyes de les autoritats contra l’expansió d’aquesta festa que alguns puristes del comunisme o la tradició confuciana consideren una innecessària importació de valors estrangers.
La setmana passada, per exemple, una facultat universitària de la ciutat nord-oriental de Shenyang va prohibir als seus estudiants celebracions nadalenques al campus, al·legant que aquesta festa era un símbol de la «corrosió» occidental.
En un altre exemple d’intents d’acabar amb el Nadal, la ciutat oriental de Wenzhou, on viu una de les comunitats protestants més grans de la Xina, va prohibir aquesta festa a escoles, llars d’infants i universitats el 2014, mateix any en què va començar a retirar centenars de creus d’esglésies i centres de culte.
Però de vegades el règim té una relació més laxa amb el Nadal, i fins al mateix president xinès, Xi Jinping, no pot amagar que quan era vicepresident va viatjar el 2010 a Rovaniemi (Finlàndia), on hi ha el parc temàtic dedicat a Santa Claus, i es va fer una foto amb aquest personatge.
La ciutat central xinesa de Chengdu va publicar fa uns anys plans per construir una instal·lació similar dedicada al Pare Noel i anomenada «Santa Park», tot i que no semblen haver-se concretat encara.
De moment, molts xinesos viatgen a l’hivern a la «Lapònia xinesa» (la ciutat de Mohe, el punt més septentrional i fred del país), on des del 2010 hi ha també una suposada subseu oficiosa del personatge que lliura regals als nens bons, també als xinesos.