Què fem amb els lloguers?
Els darrers dies s’ha fet públic el que era una evidència a peu de carrer, els preus dels lloguers estan pujant de forma desmesurada. La proposta de l’USdA de limitar els preus dels lloguers al 30% del salari mitjà, sense cap dubte és una proposta al més pur estil intervencionista, volent manar sobre allò que és dels altres.
Ara bé, entre això i la resposta del ministre on diu que la proposta és inviable i que és un problema que preocupa al Govern, encara que no aporten cap solució com a mínim de manera pública, sempre queda lloc per altres maneres de fer.
Jo us faig una proposta lluny de l’intervencionisme per part de l’Estat però que, per descomptat, estaria en el marc de les seves competències. Abans però us explico les tres casuístiques del mercat de lloguer de les quals en sóc coneixedor. D’un costat, tenim una quantitat de pisos buits, sense cap ús ni de lloguer ni per als seus propietaris com a segona residència, que indirectament provoquen que els pisos de lloguer siguin producte de l’especulació. De l’altre, tenim aquells habitatges que s’estan encarint de forma exponencial un cop finalitzat el contracte amb el llogater amb la premissa que, o bé, et donen un termini pe alliberar el pis, o bé es formalitza un nou contracte com si l’inquilí fos una persona totalment nova i amb un preu molt més car. I per últim, sóc conscient que costen de trobar però encara existeixen aquells propietaris que han mantingut els lloguers accessibles als seus inquilins.
Partint d’aquestes tres situacions que trobem al mercat de lloguer, em demano: per què no podem establir uns preus recomanats amb barem de màxim i mínims per zona i m², donant avantatges fiscals a aquells propietaris que mantinguin els preus dins d’aquests estàndards i per contra gravant aquells que no ho fan? Arribats a aquest punt cal recordar que actualment els propietaris ja paguen impostos pels lloguers que perceben.
Però, què fem amb els pisos buits i tancats? La meva proposta és que aportin una quantitat mínima a l’Estat que es correspondria amb l’import que pagarien en el cas de tenir-los llogats. No cal dir que s’haurien de delimitar excepcions, com per exemple, en el cas d’un immoble que estigui pendent d’un procés legal.
Segurament d’aquesta manera sense haver de realitzar una intervenció estatal però utilitzant els mecanismes dels quals disposa el Govern, es podria premiar aquells propietaris que s’avinguin amb la realitat que tenim i per contra aquells que vulguin especular o simplement vulguin tenir els seus immobles tancats ho podrien fer amb total llibertat però estarien penalitzats per aquest motiu.
A partir d’aquí si l’Executiu prengués aquestes mesures, es podria debatre sobre quin destí se li acaba donant a uns ingressos extres provinents d’aquestes mesures per incentivar que els pisos entrin al mercat de lloguer. Això, però, ja ho comentarem més endavant si és que la proposta es porta a terme.
Penalitzar aquells propietaris que volen mantenir els seus pisos tancats, sense cap ús, fora del mercat de lloguer és un bon inici per dinamitzar el mercat, lluny dels populismes i de l’intervencionisme directe de l’Estat en el mercat de l’habitatge.