Revolució quàntica
Anys enrere havia tingut l’habilitat de presentar un dels primers avanços importants de la tecnologia quàntica en el món de la salut. I des d’aquell fet, el seu prestigi va anar a més. Ara tothom volia estar subscrit a la seva prestigiosa web de realitat virtual augmentada on mostrava al món, en imatges tridimensionals, els avanços de la tecnologia.
Després de 200 anys d’entrevistes, poques coses el podien sorprendre i, no obstant, la que li farien aquella tarda amb una de les científiques més reputades li estava fent ballar el cap. Ell mateix ja no sabia si era un humà o un cyborg. Amb 274 anys a les seves esquenes, el seu cos havia sofert tot tipus d’operacions. Li havien implantat unes lents òptiques als ulls per eliminar la degeneració macular que havia sofert, i ara disposava d’una visió amb una qualitat excepcional. La sordesa havia estat substituïda per uns implants d’alta tecnologia que li permetien gaudir d’una forma inusual de la música de Mozart, del que era gran aficionat. Els problemes dels genolls havien desaparegut amb uns implants biomecànics que li permetien continuar fent maratons a un nivell gairebé idèntic dels atletes professionals. Una monodosi anual d’una capsula que contenia una combinació d’herbes extretes de l’Amazònia li permetia aparentar una edat entre els 30 i 40 anys de forma permanent. Quan es trobava malament, la visita al metge era substituïda per un accés a una càpsula medicalitzada que en cinc minuts escanejava el seu cos i li transmetia un informe de situació al dispositiu d’emmagatzematge que duia implantat. En un parell d’hores com a màxim podia passar a recollir el medicament fet a mida d’acord al seu ADN. La tecnologia havia evolucionat tant que la seva mort només li sobrevindria en cas d’un accident molt greu categoritzat de nivell 3.
Ara, si havia entès correctament el que li havien transmès en l’entrevista, els humans que feia temps que en intel·ligència estaven per sota de les màquines, estaven en disposició d’augmentar el percentatge d’utilització del seu cervell. Sempre s’havia dit, tot i que es considerava un mite, que els humans utilitzaven únicament un 10% de les capacitats cerebrals. Ateses les tesis que li havien exposat, semblava que s’havia desmitificat el mite, ja que un petit implant al cervell seria suficient per entendre la complexitat de qualsevol matèria sense ser un expert. En poc marge de temps, hom seria capaç de realitzar càlculs científics, tocar instruments musicals, parlar qualsevol llengua, disputar i guanyar una partida d’escacs als ordinadors...
La intel·ligència dels humans tornaria a superar les màquines gràcies, quina paradoxa, a les màquines. «Si vostè pensa que entén la mecànica quàntica llavors vostè no entén la mecànica quàntica», acostumava a dir Richard Feynman, premi Nobel de física el 1965. I és que, segons els experts, la física quàntica es tan rara que no es possible d’entendre-la ni després de molts anys d’estudi. Degut a la seva complexitat els experts consideren que fora bo que dins els equips de tecnologies de la informació de qualsevol empresa hi hagués un físic, com a solució per introduir i entendre aquesta tecnologia dins les organitzacions. En aquest sentit, les grans empreses han de ser molt diverses i han de tenir perfils transversals, no únicament economistes i financers. Un clar exemple a tenir en compte, Ignacio Cirac, físic català i considerat internacionalment un dels pares de la computació quàntica, va ser fitxat com a conseller independent a Telefònica el 2016.
Malgrat la complexitat de la física quàntica, no és el meu objectiu explicar-vos el seu funcionament, no només perquè no tingui suficients coneixements de la matèria, sinó perquè l’únic que pretenc és explicar-vos allò que, segons els experts, ens vindrà, o més ben dit, ens està venint com a conseqüència de la seva aplicació.
Em permetré, però, uns apunts tècnics. La mecànica quàntica descriu l’univers subatòmic, la naturalesa en la seva mida més petita, o el que és el mateix, el comportament de protons, electrons i fotons. La mecànica quàntica és un concepte de física que estableix que les coses poden tenir estats superposats, per exemple, una bombeta pot estar a la vegada encesa i apagada. En els ordinadors als que estem habituats, la informació es tractada i emmagatzemada en sèries de zeros i uns, el que coneixem com a bits. En canvi, en els ordinadors quàntics, el zero i l’u es poden representar al mateix temps. És el que es coneix com a superposició, en una nova unitat anomenada qubit, corresponent a un àtom o bit quàntic. Aquesta superposició és el que farà que aquests tipus d’ordinadors incrementin la seva velocitat de procés fins a límits impensables ja que es poden realitzar càlculs múltiples simultàniament. Per tal de preservar les lleis de la mecànica quàntica i que aquesta tecnologia pugui funcionar, s’han de refredar els àtoms fins arribar gairebé al 0 absolut (aproximadament -273,15 ºC).
L’aposta de tots els actors per aquesta tecnologia va en augment amb la NASA, la CIA, i governs d’arreu del món. Com a exemple, l’abril de 2016 la Unió Europea va anunciar que invertiria 1.000 milions d’euros en tecnologia de computació quàntica pel 2018. De la mateixa forma, empreses privades com IBM, Google, Microsoft i Intel estan invertint també quantitats milionàries. I no només empreses tecnològiques. Airbus ha iniciat un programa de transformació digital anomenat ‘quantum’. Volkswagen ha arribat a un acord de col·laboració amb Google per apostar per automòbils més intel·ligents. Mitjançant la computació quàntica pretenen optimitzar el trànsit, els processos d’aprenentatge automàtic i el desenvolupament de nous materials per millorar les bateries dels vehicles elèctrics.
La Xina i els Estats Units són, a priori, els actors més avançats en aquestes tecnologies; sense desmerèixer les inversions de Rússia, Canadà, Japó, Israel i diferents països d’Europa. La cursa fa temps que ha començat i és qüestió de temps veure qui arribarà primer. Els avantatges pel guanyador seran nombrosos, sobretot dins l’àmbit de l’espionatge militar, ja que es considera que seran clau per obrir els sistemes de xifrats actuals. Això significa que tindran la capacitat d’accedir a les comunicacions secretes entre agències, governs, bancs, multinacionals, etc.
La progressió en aquesta cursa es fa palesa en les noticies que surten en els mitjans de comunicació. Així per exemple, l’abril de 2017 es va presentar a la Xina la primera màquina de computació quàntica fabricada al país. El juny de 2017 es va anunciar que aquest país havia aconseguit transmetre per primer cop entre l’espai i la terra, partícules vinculades per la propietat quàntica de l’entrellaçament (una particularitat que fa impossible interceptar la comunicació sense delatar-se). El juliol de 2017, Atos Quantum va presentar el simulador quàntic més ponent fins a la data, capaç de simular 40-qubits. Al mateix mes, la consellera de presidència del govern català, Neus Munté, i el secretari de presidència, Joaquim Nadal, van realitzar una vídeo conferència utilitzant la fibra òptica que uneix els edificis on estaven separats per 11 quilòmetres. La informació transmesa estava xifrada amb criptografia quàntica. El setembre de 2017, de nou la Xina va anunciar la creació de la primera xarxa d’ordinadors ‘impenetrable’ basada en tecnologia quàntica (Jinan project). El novembre de 2017, IBM va informar que tenia disponible el primer ordinador quàntic de 50-qubits. 50 és considera el límit on cap ordinador clàssic podria arribar en capacitat de procés, conegut com a supremacia quàntica.
Per accelerar la innovació, IBM presentava, el juny de 2016, el projecte ‘Quantum Experience’ mitjançant el qual deixava a disponibilitat de tot el món un processador quàntic al que es podria accedir a través d’IBM Cloud des de qualsevol ordinador o dispositiu. Segons l’empresa, a final de 2017 hi havia més de 45.000 usuaris, de 140 països diferents, que havien creat al voltant de 300.000 experiments.
On arribarem amb aquesta tecnologia és difícil de dir a data d’avui ja que, aparentment, estaríem en la mateixa situació que quan vam començar a utilitzar ordinadors amb pocs bytes de memòria. Hi ha moltes esperances dipositades en aquesta tecnologia, amb aplicacions de tot tipus, disseny de nous materials, enteniment de l’univers, viatges i entreteniment, educació, telecomunicacions, invenció de nous medicaments i medicaments a la carta. Hom espera que la progressió en medicina sigui espectacular i caldrà preparar-se per viure molts anys. Qui sap si tants com el protagonista del micro-relat que acompanya l’article.