Final d’etapa
Ahir el cap de Govern ens va obsequiar amb un discurs de gairebé tres hores totalment previsible, completament innecessari i profundament decebedor. Un cop més, tal com ha demostrat al llarg dels darrers set anys i mig, va menystenir la institució del Consell General, ja que va anunciar que aquest darrer debat d’orientació política del Govern suposava una oportunitat per fer balanç de la feina feta per l’Executiu. Un exercici, fallit d’altra banda, de posar en relleu l’acció de govern de Demòcrates per Andorra que ha estat al capdavant del país des de l’any 2011.
No només es va oblidar de la finalitat d’un debat d’orientació política, que és presentar les línies estratègiques futures de com gestionar el país i fer-lo avançar, sinó que es va ancorar en el passat mirant de donar llustre en un exercici melancòlic al que, al seu parer, ha estat la seva reeixida acció de govern.
Si d’alguna cosa va servir la presentació del discurs de Martí va ser per desemmascarar les mancances de la seva acció de govern, basant la majoria dels suposats grans èxits aconseguits en fets que encara s’han d’esdevenir, com ara lleis pendents d’aprovació i projectes que encara no s’han materialitzat. Al llarg de la seva presentació, el cap de Govern es va atribuir un munt d’èxits que encara no han vist la llum o no depenen d’ell. I per reblar el clau, va voler justificar els seus múltiples fracassos escudant-se en un exercici d’assumpció de responsabilitats.
A tall d’exemple, quan va parlar d’infraestructures, es va referir a l’aeroport de la Seu com a gran èxit del Govern, una instal·lació en territori espanyol que gestiona la Generalitat que, després de molts anys, encara espera els permisos definitius de Madrid al sistema GPS per ser un aeroport plenament operatiu i respondre a les necessitats del nostre país. Va parlar de l’heliport i, lamentablement, un cop més, va anunciar que encara s’està a l’espera de més informes que, aquest cop sí, segons ell, haurien de ser definitius. El súmmum va ser quan va qualificar el túnel de Tresponts, a la C-14, de gran triomf per a Andorra. Per rematar-ho, abandonar el projecte The Cloud, després de malbaratar 2,5 milions d’euros de diners públics, va ser, segons ell, tot un exercici de responsabilitat governamental.
Va parlar també de les negociacions amb la Unió Europea, de l’acord negociat amb la UE pel que fa al tabac, i ho va fer com si fos un fet consumat. Un acord que DA ens va prometre tancar en aquesta legislatura i del qual, a hores d’ara, només s’ha negociat una de les quatre llibertats, la de les mercaderies.
Ahir el cap de Govern ens va tornar a decebre. Va demanar d’evitar una demagògia que ell no s’ha cansat d’emprar. Ahir ho feia amagant els seus estrepitosos fracassos en un suposat exercici d’assumpció de responsabilitats. En cap moment no va parlar de la seva manca de previsió, de les seves polítiques erràtiques i de la seva manca de visió per al país. Ahir vam assistir al final d’etapa definitiu de Toni Martí.