PUBLICITAT

Les glaceres de Suïssa

Suïssa té a les seves muntanyes alpines més de 1.400 glaceres, que són essencials per al cicle hidrològic europeu, però a finals de segle podrien quedar reduïts a només onze o fins i tot desaparèixer tots, segons un estudi de l’Escola Politècnica Federal de Lausana (EPFL). Encara que el món reduís avui mateix les seves emissions de diòxid de carboni (principal gas causant del canvi climàtic), les glaceres suïsses podrien quedar reduïdes a tot just mig centenar, indica l’informe, que preveu diferents models d’evolució d’aquestes estratègiques reserves d’aigua gelada. Suïssa, que compta amb la major glacera dels Alps, el d’Aletsch (inclòs a la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura) ha vist com l’extensió de les seves glaceres es reduïa any rere any des del 2001, últim en el qual es va registrar un avanç d’aquests gels.

En els deu anys transcorreguts des del 2008 fins al 2018, les glaceres van perdre de mitjana entre 30 i 40 metres de longitud i un 10% del seu volum, segons va assenyalar un reportatge de la televisió suïssa RT, seguint les dades de l’EPFL. Només entre el 2017 i el 2018 les glaceres del país centreeuropeu van perdre 1,4 quilòmetres cúbics d’aigua, l’equivalent a més de mig milió de piscines olímpiques. Les xifres podrien empitjorar aquest any, en el qual Suïssa, com altres països d’Europa Occidental, va viure temperatures extremes al juliol, que, segons les dades del programa europeu Copèrnic, va ser el més calorós de la història des que es tenen registres.

Els estius cada vegada més calorosos són els que «estan matant  les glaceres», destacava la RTS, per explicar que en èpoques estivals aquestes masses gelades manquen de la capa de neu protectora, i la llum solar fon el gel amb major rapidesa que la neu (aquesta, amb el seu color blanc, reflecteix part de la llum solar).

És per això que a la regió de Sant Moritz (est de Suïssa), famosa pels seus luxosos complexos d’esquí, un grup d’experts en glaceres intenten salvar al Morteratsch, cobrint-lo parcialment amb neu artificial, en un projecte que començarà oficialment el pròxim 19 d’agost.

La glacera, tot un símbol de la local vall d’Engadina i component de la conca del Danubi, ha retrocedit 2,5 quilòmetres en 150 anys. Altres glaceres de la zona més petits són cobertes amb lones en els mesos més calorosos, com el Diavolezza, que gràcies a aquesta mesura ha guanyat uns 15 metres de gruix en els últims set anys, encara que és més difícil actuar d’aquesta forma amb aquelles masses de major grandària.

El pròxim 24 de setembre, el Grup Intergovernamental d’Experts en canvi Climàtic de l’ONU (IPCC) presentarà a Mònaco el seu informe sobre els efectes de l’escalfament global en els oceans i la criosfera (zones gelades del planeta), en el qual també s’espera una predicció pessimista sobre el futur de les glaceres. L’informe és el tercer que amb caràcter especial que elabora l’IPCC després de l’Acord de París de 2016, després d’haver-ne presentat un en el qual demanava mantenir l’escalfament global per sota d’un grau i mig i un segon en el qual recomanava canvis en l’ús del sòl i en la dieta per a ajudar en aquest objectiu.

Un altre informe de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), amb seu a Suïssa i assessora de les Nacions Unides en temes mediambientals, va advertir a l’abril que gairebé la meitat de les glaceres del Patrimoni Mundial podrien desaparèixer si es manté l’actual nivell d’emissions.

Comenta aquest article

PUBLICITAT