Temes tabú
Obertament va presentar fa poc més de dues setmanes el nou informe de l’Observatori de Mitjans, que aquest any se centra en el suïcidi. L’estudi fa una anàlisi de gairebé 70 pàgines on recull exemples, informacions, entrevistes i conclusions referents a un dels temes més embolcallats per la societat. Des de fa anys, el suïcidi ha sigut un tema tabú per als mitjans de comunicació i els mateixos lectors, espectadors, oients... No fa massa, al Principat vam viure les reaccions i opinions sorgides a partir d’una notícia que anunciava la mort «polèmica» d’un policia. Tot i que en cap moment es va incloure la paraula suïcidi en el titular ni en l’article que descrivia els fets, al cap de pocs minuts de fer-se pública la notícia ja van començar a saltar els primers comentaris de rebuig envers el mitjà i el periodista que va publicar el succés. L’enfocament que es va donar per part dels professionals de la comunicació va ser el correcte? La gent va exagerar i es va escandalitzar davant d’un fet que no tindria per què amagar-se? Preguntes com aquestes sempre sorgeixen quan es publica una notícia de tals característiques. Doncs bé, l’informe d’Obertament assegura que parlar del suïcidi és necessari. Òbviament, sempre hi ha unes línies vermelles que no s’haurien de creuar, com recrear-se i caure en el sensacionalisme. Això significa que es pot parlar del fet però sense explicar el mètode que s’ha emprat ni donar detalls sobre l’escenari. Tampoc s’hauria d’especular sobre les causes. A més, es recomana tenir «especial cura» amb els casos on estan involucrats personatges famosos o en aquells on hi ha perill de «contagi». Però al cap i a la fi, l’informe destaca que s’ha de «normalitzar» el fenomen per poder ajudar a altres persones que ho estiguin passant malament. Segons l’estudi, la responsabilitat dels mitjans és combatre l’estigma i trencar la barrera social que hi ha actualment perquè «la família que està mirant les notícies a casa pugui parlar-ne amb naturalitat. I la persona que està patint deixi d’amagar-se i demani ajuda».
L’informe confirma que aquest procés d’acceptació serà complex però efectiu. Durant anys, els mitjans de comunicació han tendit a silenciar el suïcidi per por a l’anomenat «efecte dominó». Però la veritat és que actuant d’aquesta manera només s’aconsegueix que s’enrareixi el tema i es provoqui un gran desconeixement i una certa por que, en molts casos, condueix a conductes discriminatòries i a repressions. Per tant, cal fer apologia del suïcidi? Està clar que no! Només cal que els mitjans tractin aquest tema des de la millor vessant possible i que els ciutadans no posin el crit al cel cada cop que escolten la paraula maleïda. Al cap i a la fi, és una qüestió de deixar treballar als professionals i de tenir clar que l’hermeticitat no afavoreix a ningú. I el mateix passa amb molts altres temes que es tallen sota el mateix patró, com els problemes de salut mental. No deixa de ser una falta de coneixement i d’empatia vers a les situacions que es presenten. Segurament, amb una mica d’informació i preocupació pel que s’està explicant o escoltant/mirant/llegint, es podrà obrir una mica la porta als temes tabú que tant ens empresonen.